Poques coses tenen tanta força en aquest món com l'amor. Un sentiment que té cabuda i també protagonisme al món del futbol. El que sent Raúl Garrido per l'Olot es recíproc. Suficient per anar de la mà, com a mínim, una temporada més. És evident que per fer realitat la renovació de l'entrenador i també del seu segon, Kevin Martínez, hi ha tingut bastant a dir el factor econòmic. El bon any de l'equip, escapçat pel coronavirus, l'ha posat a l'aparador i les propostes per canviar d'aires s'han encadenat. Però totes dues parts s'estimen. Es mimen. I contra això, poc hi ha a fer perquè el vent bufi en contra. L'entitat aposta per la continuïtat, a la banqueta i a la plantilla. Ho ha aconseguit d'una banda i ara es posa a treballar per fer-ho també a l'altra. Mentrestant, Garrido mostrava ahir el seu «agraïment infinit» en una roda de premsa virtual, adaptada als temps que corren, per escenificar l'entesa.
Allà repetia la «sensació agredolça» de no haver pogut finiquitar la temporada. Parlava d'una «obra inacabada» i aquest ha sigut un dels molts factors que l'han convençut a quedar-se. També, per la «il·lusió» que li ha arribat de «moltes parts» perquè això acabés passant. També, el tacte del club. Primer, fent-li saber que es comptava amb ell i després deixant un temps per a la reflexió. «No sé si ens estimem, però gairebé. Hi ha molt bona entesa i em genera una situació de benestar». Tant és així, que Garrido aparcava les propostes que li han anat arribant. «Hi ha hagut interès i això s'ha d'assumir com una cosa natural perquè així va el mercat. Però el que m'estimava de veritat era l'Olot i això s'ha de valorar. La resta de pretendents eren noies molt guapes, però la meva dona, per dir-ho d'alguna manera, és l'Olot». Un exemple gràfic ben curiós, però que plasma a la perfecció què senten una i altra part.
Repetia el valencià la intenció «d'acabar el que havíem vingut a fer» al club, quan ell i Martínez van aterrar-hi el 2017 per rellevar Martín Posse i salvar l'equip de manera agònica. Aquesta temporada, la història havia sigut una altra i de ben diferent. Amb una segona volta de llibre, el setè lloc i les aspiracions d'atrapar el play-off havien despertat la il·lusió de tothom. Un objectiu que no es podrà atrapar. Com a mínim, aquest curs. Garrido, però, no vol ni de bon tros fer volar coloms abans d'hora. «Ens equivocaríem si parlem del play-off només començar. Hem anat complint objectius pas a pas, fent coses molt boniques i això no és gens fàcil. Competim amb grans equips i no tenim pas l'obligació de dir que lluitarem per fer la promoció. És cert que tenim el llistó molt alt, com també que no podem normalitzar allò que és extraordinari», va etzibar. I en aquest sentit, admetia que l'haver-se quedat a mitges aquesta temporada pot ser una motivació extra per donar el màxim de cadascú els propers mesos. «Aquesta ha de ser una mica la força que tinguem quan tornem a entrenar. Hi ha potencial i una plantilla amb molts arguments. Lluitarem per ser millors i per créixer».
Un projete continuïsta
També va parlar Sergi Raset, director esportiu de l'Olot, qui va revelar que «l'objectiu principal era renovar el cos tècnic» i que un cop aconseguit això, ara el que vol l'entitat és «donar continuïtat» al projecte que ja està en marxa. «El següent pas és la renovació d'un número important de jugadors. Volem una plantilla el més competitiva i estable possible. Estem treballant en aquesta direcció».
