19 de maig de 2020
19.05.2020
L'Empordà

Rovirola toca de nou el cel

?La jugadora de Cornellà del Terri aconsegueix l'ascens a la Primera Divisió espanyola en la seva tercera temporada al Santa Teresa de Badajoz després que es decretés el final de les competicions

20.05.2020 | 06:30
Ariadna Rovirola, en acció aquesta temporada.

La incertesa en el món de l'esport està sent la protagonista dels dies de confinament que estem patint. Les múltiples federacions esportives estan fent mans i mànigues per decretar decisions que alterin el mínim possible els resultats que hi havia quan es va haver d'aturar tot per força major amb l'objectiu de no posar en perill per la covid-19 a tots els esportistes que en formen part. Algunes de les institucions s'han pronunciat amb decrets que no han deixat indiferent a ningú com és el cas de la Federació Espanyola d'Hoquei; d'altres han hagut de fer diversos comunicats diferenciant les lligues que acull, com li passa a la Reial Federació Espanyola de Futbol. Entre els comunicats emesos durant el llarg dels passats dies es va oficialitzar el punt i final de les lligues de futbol femení el 6 de maig, proclamant campió de Primera Divisió al FC Barcelona i ascendint els primers classificats dels dos grups de la Reto Iberdrola (Segona divisió): l'Eibar i el Santa Teresa de Badajoz, respectivament.

A l'equip extremeny hi milita la jugadora de Cornellà del Terri Ariadna Rovirola, que va rebre la notícia de l'ascens amb molta alegria. «Estic molt contenta perquè això em permetrà jugar a la màxima categoria del futbol estatal un altre cop», comenta la del Pla de l'Estany, que tot i que no té tancada la renovació amb el Santa Teresa considera que «el millor seria poder quedar-m'hi un altre any». Rovirola exposa que la decisió de la Federació no els va agafar per sopresa perquè «estem a l'aguait. Havíem escoltat que els primers classificats de cada grups acabarien pujant. Però tot eren suposicions. El que vam fer és no dir res i esperar a la confirmació. Un cop es va fer públic, vam fer una videotrucada per veure'ns totes les futbolsites de la plantilla». Coses del confinament. De fet, la jove futbolista es trobava a terreres extremenyes quan es va oficialitzar l'estat d'alarma allunyant-la de la seva família i amb la incertesa de saber quan podria retornar amb ells. Per sort, quan va anar veient que aquesta situació anava prorrogant-se va decidir «tornar a la meva terra el passat 4 d'abril», assevera. Tot i no poder trepitjar la gespa per realitzar allò que més l'apassiona, la cornellenca descriu que «el preparador físic de l'equip ens ha enviat cada dia una planificació de sessions d'entrenament on hem pogut exercitar-nos. A més, com que ara es pot sortit a córrer, aprofito i ho faig».


La trajectòria

Si els anels i els designis de Rovirola s'acompleixen, la central disputaria la seva tercera temporada amb l'entitat de Badajoz. Però els seus inicis en el món d'aquest esport es remunten uns quants anys en el temps quan la gironina va decidir començar el seu periple al club del seu poble natal, l'AE Cornellà. «Allà hi vaig jugar un parell d'anys en un equip mixte. Després es va crear un combinat femení i en vaig formar part», rememora. Amb 12 anys i després de destacar de manera notable, l'Estartit li va posar l'ull a sobre i la va fitxar. A l'entitat del Baix Empordà hi va romandre tres temporades on va estar en un nivell superlatiu. Això va fer que s'obrís la porta a una de les millor oportunitats esportives que va tenir. A més, va ser l'inici d'una sèrie de consecucions inimaginables per a ella mateixa. «Em va trucar el Barça per anar a fer tres dies d'entrenaments. Però la cosa va anar millor del que em pensava i hi acabo anant cada dimarts», recorda la gironina que a final de temporada obté el premi de poder fitxar per un dels millors clubs del món. «A partir d'aquí rebo propostes de poder anar a les categories inferiors de la selecció catalana i espanyola». Rovirola va poder vestir la samarreta blaugrana quatre temporades, tres d'elles amb el filial. «Vaig veure que m'estancava si seguia un quart any amb el B. Tenia diverses ofertes de Primera Divisió i al final vaig decidir signar amb el Badajoz perquè m'havien parlat molt bé i donaven oportunitats a futbolistes joves», destaca. Tot i consolidar-se a l'onze inicial i gaudir de minuts, al principi de la seva aventura per Extremadura l'experiència no va ser del tot agradable. «Durant el primer curs no vaig començar com m'hauria agradat. Vaig patir una lesió al genoll. Tot i això un cop recuperada vaig jugar bastant durant la resta de temporada a Primera Divisió». Aquell primer any la gironina va poder assaborir l'amarg gust del descens. A la campanya següent intentarien retornar a l'elit però van caure al play-off i es va tornar a lesionar per posteriorment ser operada. En el seu tercer any però, i d'una manera inusual i insòlita, ha assolit el desitjat retorn a la màxima categoria del futbol estatal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook