L'aventura d'Albert Albert (Figueres, 1980) a Empuriabrava ha acabat. Almenys a la banqueta. Després de penjar les botes al Sant Pere Pescador i exercir tres anys com a segon d'Àngel Roig als Esplais i a Porqueres, Albert debuta amb el flamant club la temporada 2015/16. El figuerenc ha estat el primer entrenador de la història del club i posa punt final a cinc anys des de la fundació el 2015. La trajectòria del ja extècnic és innegable: dos ascensos i la permanència a Segona Catalana com a regal de comiat.

Acaba una etapa de cinc anys amb l'Empuriabrava-Castelló. Quins han estat els motius?

Crec que ha arribat el moment de fer un canvi profitós per a tothom. No és un club normal, és especial, hi deixo amics. És el moment de sortir. Potser quedar-me un any més hauria estat tensar massa la corda.

Com valora aquests anys al club?

Molt positius. Personalment, hi he estat molt bé i a gust.

Sorprèn que plegui veient la trajectòria esportiva. Des de Quarta fins a Segona Catalana i assegurant la permanència.

Sí, justament per això. Li tinc una gran estima al club i vull que segueixi creixent. Crec que el canvi és necessari, amb aires nous i maneres de fer diferents. El discurs ja no és el mateix del principi. Vam tenir el sotrac amb la mort de l'Iñaki. Una cosa és com es va fundar l'any 2015 i ara, esportivament, està agafant un caire més seriós. Falta que vingui algú que aporti aire fresc.

En el comunicat, explica que ha crescut com a entrenador. Com?

Vaig arribar per debutar com a primer entrenador. Havia estat amb l'Àngel Roig durant tres anys i era la meva primera aventura en solitari, més enllà d'algun equip de base. Estava orgullós que comptessin amb mi per aquest projecte. Vam començar el primer any fitxant gent i va quedar una plantilla de vint-i-dos jugadors. Vam pujar de Quarta Catalana a Tercera i, des de llavors, l'evolució ha estat a l'alça. La temporada passada pugem a Segona i hem aconseguit mantenir l'equip. Esportivament, ha estat una gran experiència per a mi.

I com a persona?

La mort de l'Iñaki em va marcar molt. A tots. Era un amic i ho vaig viure en primera persona. El sotrac va ser dur. Ens va afectar i va ser molt difícil superar la situació llavors. Ens vam ajuntar tots i vam fer les coses amb el cor. Quan les fas així, tothom tira endavant. L'Iñaki em va donar una lliçó de vida brutal, els últims mesos venia a entrenar malalt. Em va fer veure un esperit de superació màxim i, al final, el més important és això, per sobre de qualsevol victòria o ascens. Estem en aquestes categories per la gent, les persones.

És el primer entrenador de la història del club. De moment, encara l'únic. La trajectòria des de Quarta fins a Segona té poc marge de millora. Com s'ho va fer?

Vaig arribar amb vuit o nou jugadors confirmats. Amb la junta ens vam posar mans a l'obra per intentar buscar bones persones. El grup havia de passar per davant de les individualitats. També vam buscar gent que conegués l'Iñaki o que tingués algun nexe d'unió amb ell. Per sobre de la qualitat, està la persona i ha estat una de les claus.

Esportivament, amb quin moment es queda?

Els dos ascensos. El primer any va ser l'èxit de la creació i el segon, la consolidació de l'equip i, sobretot, el club. Nosaltres tenim cinc anys d'història i estic molt orgullós, en especial per la nostra gent. L'any passat va ser molt maco. Hem aconseguit el que l'Iñaki sempre ens deia, ser una segona família i passar-ho bé.

Quin li agradaria que fos el futur del club sense vostè?

Llarg. Que duri en el temps, més enllà de la categoria. La part esportiva hauria de ser la menys important i mantenir l'esperit d'aquests anys. Inicialment, vam ser un nexe d'unió entre Empuriabrava i Castelló d'Empúries i hi ha un canvi clar des de la mort de l'Iñaki. El nostre no és un escut qualsevol, sense desmerèixer els altres. És especial i té un significat, una estima i un sentiment que m'agradaria que es mantinguessin intactes amb el temps. Que la gent que arribi al club tingui clar el que significa.

Mirant cap al futur, té ganes de trobar un nou projecte per entrenar?

De moment, amb el confinament, he desconnectat força del futbol. M'ha anat bé per entendre que havia arribat el moment de fer un canvi, un punt i a part. Sempre seguiré l'Empuriabrava-Castelló i seré un aficionat més des de fora. Personalment, no descarto entrenar l'any que ve, però tampoc m'estressaré buscant un equip. El que vingui m'ha de fer il·lusió, m'ha d'engrescar esportivament i personalment. No tinc gens de pressa ni necessitat de tornar a entrenar en aquests moments, però si es presenta una bona oportunitat, la valoraré.