Ara fa dos mesos justos, Gerard Brull tenia la maleta feta i tot a punt per viatjar a Pamplona i dirigir el duel entre el filial de l'Osasuna i el Guijuelo, de Segona B. Poques setmanes abans, el 23 de febrer i també a terres navarreses, l'àrbitre gironí que xiula a la categoria més alta, havia dirigit l'Izarra-Calahorra. Des de llavors, Brull Acerete, de 23 anys, ha vist com la pandèmia de la COVID-19 aturava la competició i no sap si podrà tornar a arbitrar cap més partit aquesta temporada. El jove col·legiat gironí reconeix tenir mono de futbol, de partits i de xiulet. «La veritat és que es troba a faltar. A part de fer esport i trepitjar la gespa, s'enyora també l'ambient i la tensió dels partits», assegura Brull Acerete, que té com a assistent fix Oriol Jarid, de Quart. La Segona B s'ha suspès i la Federació Espanyola de Futbol ha decidit que només es disputi, si les condicions sanitàries ho permeten, un play-off express per decidir qui puja a Segona A.

Brull segueix fil per randa la planificació d'entrenaments que cada setmana la Federació envia als àrbitres per mantenir-se en forma. Mentrestant també està molt atent a les novetats que es produeixen com la més que probable represa de les lligues de Primera i Segona A i el play-off express de Segona B. En aquest sentit, l'única possibilitat que Brull torni a xiular aquest curs seria en aquestes eliminatòries per pujar a Segona A. En els pròxims dies, la Federació notificarà als àrbitres si estan seleccionats per xiular els partits de play-off. La idea és triar-ne 14 per a 14 partits que es jugaran més una desena més per si hi ha lesions. Brull no sap si serà un dels escollits. «Tenim opcions com qualsevol altre. Sabem la mitjana de puntuació que tenim, però desconeixem la de la resta. Les sensacions són bones i estem contents de com ens va la temporada però no sé si n'hi haurà prou per a xiular el play-off», detalla. En cas que fos escollit, Brull té clar que hi haursà uns protocols ben estrictes també per als àrbitres. Fins ara, durant una temporada, Brull fa servir «un parell o tres de xiulets» i també té «dos o tres jocs de targetes» que va canviant sense manies. El protocol segurament en restringirà molt més aquest ús així com les salutacions inicials i felicitacions al final amb els jugadors.

De família futbolera -el seu pare va ser defensa central- Brull va jugar fins a categoria cadet al Palamós. Després però, el seu oncle i el seu cosí, àrbitres de bàsquet, li van proposar que provés el món del xiulet. «Quan tenia 14 anys em van dir que ho provés. Ho vaig fer i em va enganxar», diu. Arbitrar enganxa? Doncs sí. «Genera adrenalina i també permet viure experiències que com a jugador no vivies. En el meu cas a més a més tinc la sort de viure el futbol professional», assegura Brull que, paral·lelament, estudia Administració d'Empreses.

Brull confessa que fins ara mai ha tingut cap sidral gros en cap camp d'ençà que arbitra. «He passat per totes les categories des de base fins a Tercera, on vaig estar dos anys», diu. El fet d'anar ascendint és un altre dels «al·licients» per a Brull, que té com a referents els catalans Medié Jiménez, Estrada Fernández i madrileny Del Cerro Grande. De fet, aquesta temporada ja ha tingut l'oportunitat d'acompanyar-los en el Vila-real-Betis i Athletic de Primera Divisió i l'Intercity-Athletic de Copa.