Faltaven cinc jornades. Un total de quinze punts en joc. Suficient marge de maniobra per millorar prestacions, mirar cap amunt de nou i intentar atrapar la quarta o cinquena posició final. El que hauria sigut, un cop més, tot un èxit tenint en compte els rivals. El juvenil A del Girona fa anys que enllaça bones temporades. Pels resultats esportius i també pel talent que s'hi cou. A tocar del final de la competició i després d'una ratxa irregular, els últims cinc partits es presentaven com una bona oportunitat per escalar. Per mostrar-se, per tancar l'any amb bon regust de boca. No ha pogut ser. El coronavirus ho ha aturat gairebé tot i la Divisió d'Honor ja no s'acabarà. Un parèntesi que afecta de manera ben diferent a un futbolista adult i a un de més jove, que encara no és sènior. Per això mateix l'entrenador Àlex Marsal, com també la resta del seu cos tècnic, s'han passat aquestes últimes setmanes doblant la seva tasca. Als entrenaments a distància per mantenir el to físic s'hi ha unit, i de quina manera, les sessions de psicologia. L'estat anímic, en edats que van dels 16 als 19 anys, és tan variable que Marsal i companyia s'han multiplicat per intentar mantenir a tota la plantilla animada i amb una bona perspectiva de futur.
«El tema emocional era important. Hem fet moltes xerrades individuals. Tothom té els seus propis problemes, a casa. Hi ha situacions complicades que són més senzilles d'afrontar quan ets un adult i madur, però que costen quan ets més jove. Hem incidit en el suport psicològic. Perquè són adolescents; un dia estan a dalt i un altre, a baix. Això ens ha generat molta feina i un gran desgast, però estic convençut que els hem ajudat a tots», explica Marsal. Per tot el que ha pogut veure, la «majoria» de la plantilla està bé. Però matisa. «Hi havia dies de tot. Els nanos solen viure a casa dels seus pares i allà reben inputs de tota mena. Alguns d'ells no són fàcils, perquè la situació, ara mateix, és complicada. Hem intentat ajudar-los».
Parla d'una temporada «atípica» sobretot perquè el tram final ha quedat suspès. «No ho hem pogut valorar del tot. Ens va costar arrencar però abans del Nadal vam obtenir molt bons resultats. Després, vam baixar de nou i ara que ens venia un calendari bastant favorable no hem pogut lluitar per aspirar al quart lloc, que és el que volíem. Ens ha deixat un regust amarg». Considera, això sí, que és del tot «lògic» haver donat per finalitzat el campionat. «Els clubs ara mateix tenen d'altres prioritats. Nosaltres, a Girona, som uns privilegiats i l'entitat s'ha portat molt bé amb el futbol base, però hi ha d'altres situacions i circumstàncies, gent que ho està passant molt malament».
Veu que encara és «aviat» per planificar el curs vinent i no es mulla sobre el seu futur ni el de la plantilla, encara que no veuria massa problemes per continuar. «El primordial era oferir-los el nostre suport als nanos. L'any que ve ja veurem què passa. No és una tasca que he de decidir jo. Hi ha quatre jugadors de segon any i un parell de primer. Així que segurament seguiran. La resta, veurem. Ells volien aprofitar per mostrar-se i no ho han pogut fer ara al final. D'aquí ve el seu neguit». En el seu cas particular, es mostra «tranquil», diu haver-ho «donat tot» i està segur que «el club no fallarà i no deixarà ningú a l'estacada».
Dues renovacions
De feina per fer n'hi ha molta però el Girona ja ha posat fil a l'agulla en aquest sentit i ahir anunciava dues renovacions. Es tracta de Pau Víctor i Adrián Turmo. Tots dos tenen 19 anys i aquest curs han jugat al juvenil A, sota les ordres d'Àlex Marsal. El club compta amb ells i durant aquestes setmanes treballaran amb el primer equip. La temporada vinent ocuparan fitxa del filial, que té molts números de jugar a Tercera. Víctor, mitjapunta, signarà per quatre temporades i Turmo, davanter, per dues.
