Fabián Rivero (Puerto de la Cruz, 1972) és un home discret a l'ombra de Pep Lluís Martí. Amb un llarg bagatge al futbol canari com a primer entrenador, aporta ara, com a segon, aporta el seu punt de vista a Martí sense manies. «Sovint no estem d'acord, però si no li digués la veritat, m'estaria enganyant a mi mateix i perjudicant-lo», diu. Amic i veí de Kiko Ratón a Puerto de la Cruz, es va formar a La Masia amb Guardiola, Vilanova o Altimira i també va ser segon d'Agné al Tenerife abans de seguir Martí primer a Corunya i ara a Girona. Rivero té clar que Lliga es reprendrà i que l'equip respondrà per lluitar per l'objectiu.

La primera és obligada. Vostè és de Puerto de la Cruz, com Kiko Ratón, un jugador idolatrat aquí i que forma part de la història del Girona. Es coneixen?

I tant que ens coneixíem! Vaig jugar amb ell i tot al Gáldar! Era el meu últim any de carrera i ell va venir cedit pel Tenerife. Tenim una molt bona amistat i mantenim contacte amb les famílies.

Continua jugant encara?

Sí, i fent gols! A l'equip del poble a Preferent. És un amant del futbol i no hi ha qui el retiri. Gràcies a ell l'equip es manté cada temporada. És un exemple per als companys.

Ha acompanyat Martí des que entrena. D'on neix la relació?

Vam coincidir al Mallorca Atlètic, quan ell encara era juvenil. Amb mi, al filial, també hi havia el seu germà Antoni. Després quan va fitxar pel Tenerife com a jugador, el meu germà n'era el preparador físic i quan hi va arribar com a entrenador, jo era al cos tècnic com a segon de Raül Agné. Em sembla que també en guardeu un gran record a Girona d'en Raül.

Són gaire diferents Agné i Martí?

Sí. Cadascú té la seva manera d'entendre el futbol. Són diferents. Martí va arribar a Tenerife pràcticament acabat de retirar mentre que Agné ja tenia moltíssima experiència i bona trajectòria en categories molt bones. En comú tenen que sempre volen la màxima exigència i intensitat als futbolistes i busquen constantment la porteria rival.

Com hi va entrar al cos tècnic d'Agné a Tenerife?

El club havia destituït Álvaro Cervera i volia un home de la casa al cos tècnic. Jo no tenia equip i vaig tenir la sort que em van trucar. Agné va venir amb Toni Masferrer de preparador físic.

Potser l'afició del Girona no el coneix gaire però vostè és un tècnic reconegut i amb molta trajectòria a Canàries.

Bé, he treballat al planter del Tenerife i vaig dirigir el filial durant cinc temporades. Després també he passat pel San Isidro, el Mensajero en dues etapes i el Lanzarote abans de tornar al Tenerife amb Agné.

Com a futbolista va arribar a debutar amb el Mallorca a la Copa però les portes del primer equip no se li van acabar d'obrir.

Sí. Vaig passar per Mallorca, Alcoià, Maonès, Manchego, Realejos, Pájara Playas, Orotava i Gáldar.

També va estar a la Masia. Quin record en guarda i amb quins jugadors va coincidir?

Vaig estar dues temporades al juvenil i vaig jugar un parell de partits a Segona B amb el Barça Aficionats (segon filial). Van ser dos anys inoblidables. Hi havia un grup de jugadors molt bonic. Guardiola, Sergi Barjuan, Tito Vilanova, Altimira, Julio Iglesias, Tito Blanco, Carreras, Paqui...

Amb Martí han estat a Tenerife i La Corunya. Què els sembla el Girona?

És un club súper professionalitzat amb uns treballadors amb unes grans capacitats professionals i humanes. Estem contentíssims. Ens han rebut amb els braços oberts dels del primer dia. Estic molt content de ser aquí i compartir el dia a dia amb la família del Girona. Ens hem trobat un grup unit i compacte que ha crescut moltíssim i confiem continuar-ho fent.

Quin vestidor es van trobar quan van arribar?

El normal quan hi ha una destitució i un club que aspira a ser entre els primers però al qual no li surten les coses. Decaigut. Només començar però tothom sabia de la importància i responsabilitat que tenia el grup. Estem contentíssims de com ens han acollit.

Els bons resultats van arribar de seguida però fa la sensació que quan han tingut l'ocasió d'entrar o acostar-se a l'ascens directe els ha mancat fer un pas endavant.

Només començar l'any vam tenir una ratxa negativa. La categoria és així i tothom passa dificultats durant el curs. L'equip ha sabut superar un moment de dificultat i ara dúiem una bona ratxa fins a la desgraciada aturada.

Martí ensenya una imatge freda i distant de portes enfora. Com és realment?

És una persona senzilla i normal. Molt professional i extremadament treballador.

També va explicar Martí durant una conferència que havia deixat de comptar amb un seu ajudant perquè li deia que sí a tot. Vostè si li ha de dir que s'equivoca ho fa?

És la meva feina. Si no, m'estaria enganyant a mi mateix i no estaria fent cap favor al meu entrenador. Sempre dic el que penso amb els meus arguments però qui té l'última paraula és ell. Sovint no estem d'acord però és important que cadascú doni la seva opinió.

La plantilla treballa des de casa, de moment. Com li sembla que estarà quan es permeti tornar a entrenar?

Considerem que estaran força bé amb els plans de feina que els trasllada en Néstor (Salmerón), preparador físic i les sessions grupals que fem. El grup està força bé però lògicament no té res a veure amb trepitjar un terreny de joc. És una situació atípica per tothom. Vejam com estan i com responen les setmanes vinents. Confiem que s'ahagin mantingut bé tots. Això sí, estan amb moltes ganes d'arribar bé a la primera jornada d'aquesta segona etapa.

Saben res del protocol a seguir?

Una mica el que s'està dient, però tampoc tenim res segur. Primer entrenaments individuals sense interactuar, i a partir d'aquí vejam com evoluciona el nombre de jugadors. Després potser en grupets de 8 i després ja tot el grup. Ja ho veurem.

És viable jugar al pic de l'estiu dos o tres partits per setmana?

No serà fàcil però si és així, estarem tots en les mateixes condicions. No hi estem avesats però caldrà fer un esforç entre tots.

L'amoïna el risc de contagi?

Com a tothom. El virus crea incerteses a tots els nivells. Estem confiats que les mesures de seguretat ens protegiran.

S'imagina pujant a Montilivi sense públic?

No. Sense els aficionats el futbol no té res a veure. L'afició ens transmet una força increïble i a veure com encarem els partits sense ells. Això sí, serà per a tothom. Sabem que tenim l'alè de la gent en el dia a dia pel carrer i les xarxes socials. Farem tot el possible per si cal celebrar alguna cosa, poder-ho fer tots junts amb la màxima seguretat i amb la nostra gent, que és la que aguanta el club.