Mentre continua la polèmica a l'estat per si s'han de reprendre les competicions de Primera i Segona A o si és ètic que LaLliga faci testos de COVID-19 a jugadors i tècnics abans de començar a entrenar-se, a d'altres països la pilota ja és a punt de rodar. A Alemanya els equips ja s'entrenen de manera reduïda i a Corea del Sud, la setmana que ve ja hi haurà partits. Seran a porta tancada i amb seguretat però enmig d'un ambient de molta més «normalitat» que el que s'està visquent a l'estat. Així ho detalla Joel Cat, un cellerenc de 19 anys que juga al FC Namdong, de la K4, l'equivalent a la Tercera Divisió espanyola. L'equip del gironí no començarà de dissabte amb vuit sinó que ho farà l'altra setmana (dia 16). Mentrestant però, Cat i els seus companys continuen entrenant-se amb normalitat. « Treballem en grup, com si no passés res. No ens han fet ni faran cap prova abans de començar a jugar. Aquí està tot molt més controlat», diu que Cat que confessa que pateix «més» per la família de La Cellera que pas per ell.

D'aquí quinze dies, Cat farà el seu debut oficial amb el Namdong. No serà el seu primer partit perquè des que va arribar a Corea al novembre ha disputat un piló d'amistosos per preparar la temporada. Però, com hi ha anat a parar un cellerenc a la quarta divisió coreana? «A través d'un entrenador i amic de màxima confiança, en Lluc Sau, va sorgir l'oportunitat de dur-m'hi. Em veia potencial i qualitats i vam decidir provar-ho». Fins llavors, Cat era un jove migcentre defensiu que despuntava a l'Escola de Futbol Garrotxa i que abans de fer les maletes cap a Corea va jugar uns mesos a Segona Catalana amb l'Amer «per no estar aturat».

La primera presa de contacte amb Corea la va fer al novembre amb sa mara i sa germana. Després va venir també el seu pare a conèixer el club i les instal·lacions. «Ara havien de tornar però per culpa del coronavirus no han pogut», diu Cat, que viu amb uns companys d'equip seu coreans amb qui s'entén amb anglès i «amb castellà una mica amb un que havia estat a Palència en una escola de futbol».

La Lliga s'ha hagut d'ajornar un parell de setmanes però la realitat és que la COVID-19 no ha fet canviar gaire la vida a Corea del Sud. «Tot està força controlat, sembla. No hi ha hagut cap tipus de confinament a casa ni quarantena. Sí que recomen no anar a llocs on hi hagi aglomeracions i també han tancat les escoles», explica Cat que revela, al mateix temps, que «es pot anar a passejar, al bar o al centre comercial tranquil·lament». Sigui com sigui, Cat no té por. «Pateixo més per la meva família, els avis i els cosins petits. Aquí està tot més controlat. Hi ha molts hospitals i la gent té molt de seny. Van amb mascareta de per sí. Ara bé, sí que fa força respecte aquest virus», diu.

Mentre compta els dies per a l'estrena, Cat confia que el pas per Corea li serveixi per «créixer i donar-se a conèixer professionalment». El nivell de la Lliga, per a Cat, no és baix. «Els jugadors són boníssims tècnicament i absolutament tots dominen les dues cames», destaca.