Delfí Geli, president del Girona FC, compleix avui 51 anys. Un aniversari estrany, diferent. El passarà confinat a casa, on acumula dies i dies. Allà té temps per avorrir-se però també per treballar. Encara que sigui de manera telemàtica, el gran recurs davant l'actual escenari, es reuneix sempre que pot amb gent del club per estar al corrent del dia a dia, per mantenir el contacte. Confia que tot s'arregli ben aviat i té coll avall que el primer és la salut. Però troba a faltar el futbol. Moltíssim. Ho compara, salvant les distàncies, amb els mesos posteriors a la seva retirada com a futbolista. Pel canvi sobtat de rutina. A l'espera dels esdeveniments, és del parer que la Lliga s'ha d'acabar. Sempre que es garanteixi la seguretat de tothom. I considera que el club ha trobat la millor solució acordant la reducció d'una part del salari dels seus treballadors.

La primera pregunta és obligada. Com porta el confinament?

Prou bé, si bé és cert també que els dies es van acumulant i això es nota. Evidentment, com li deu passar a la majoria, s'està fent llarg. El més important això sí és la salut, que n'hi hagi. Espero amb ganes poder recuperar la normalitat. Que ho faci jo i tothom. I que sigui el més aviat possible, sempre seguint les precaucions que ens vagin indicant.

Troba més a faltar el futbol ara o just després de penjar les botes?

Ostres! És una situació similar, llevat d'alguna diferència important. És similar perquè de cop i volta ho deixes tot, abandones el teu dia a dia. Llavors vaig deixar d'entrenar i vaig perdre el contacte amb els companys, la competició del cap de setmana. Ho trobava a faltar. Ara la sensació és similar. El que passa és que el motiu és un altre i no només et toca l'àmbit personal ni es viu a Girona, sinó que és a escala mundial i per unes circumstàncies diferents i més complicades. Espero que tot això passi aviat i que la gent que està malalta es pugui recuperar.

Ara mateix, com veu el futur a curt termini de la competició?

El que tots esperem és que es reprengui la competició. És molt complicat que això es produeixi a portes obertes, pel que el més possible és que es jugui sense públic. Nosaltres és el que volem. O tots, pel que sembla. Crec que el futbol també pot ser un al·licient per aquella gent que té ganes d'entretenir-se. La salut és clar que va primer, però el futbol pot ajudar com a entreteniment en una situació delicada com aquesta.

Això és el que li transmeten organismes com LaLliga, RFEF o el Consell Superior d'Esports?

Sí. Vaja, LaLliga ja ho va dir des del primer moment, que tenia la intenció d'acabar les seves competicions. Es vol reprendre, això sí, amb totes les precaucions i garanties. La salut mana. Després ja intentarem tornar a la normalitat de la millor manera possible.

Delfí Geli també és partidari d'acabar al camp la competició?

Sí, sí. Crec que el millor que pot passar és que aquesta Lliga es reprengui i es pugui acabar. Ara bé, una cosa ben diferent és que l'escenari, i també les autoritats, així ho permetin. Hem d'aconseguir superar aquesta pandèmia i que hi hagi menys risc de contagi del que hi ha ara. Si es pot viure dins d'una relativa normalitat, molt millor.

Encara que sigui a l'estiu?

És que ens trobem en una situació del tot extraordinària! I com està passant tot això, s'ha d'assumir i s'ha d'entendre que les coses poden no ser com sempre. Tots hem de posar de la nostra part per ajudar. El millor, repeteixo, és que es pugui acabar.

Té coll avall que, si és així, Montilivi es quedarà orfe de públic durant un temps?

Sí. Un dels molts plantejaments que hi ha al damunt de la taula és aquest i és molt probable que el futbol que ve, a curt termini, sigui sense públic a les graderies. Si això es produeix podrem dir que s'ha fet un pas endavant i que la situació està controlada.

Queda lluny per tant que Montilivi es torni a omplir d'aficionats?

El que més m'agradaria és que això passés ben aviat, però hem de ser conscients i alhora realistes de quines són les prioritats. Com he dit, el primer de la llista és la salut. Que la gent tingui paciència perquè tot arribarà. Hem d'esperar que la situació s'arregli.

Ha jugat mai en un estadi buit o ha patit una llarga aturada de la competició?

Fent memòria, diria que mai he jugat a porta tancada. Sí que ho he fet en camps que tenien algun dels sectors tancats per algun tipus de remodelació. Anècdotes equiparables al que està passant ara no en tinc cap ni una. Ni mai havia viscut una aturada tan llarga com aquesta. Potser per alguna vaga o així m'havia perdut un cap de setmana, però no pas més.

Si la competició s'acaba sense públic a les graderies, el Girona tornarà diners als seus abonats?

Sí, és clar. Estem estudiant quina pot ser la millor manera de recompensar el nostre abonat. De totes maneres, estem a l'expectativa per conèixer quin serà l'escenari definitiu. Si això arriba, ja s'informarà de tot, que ningú pateixi.

Per tant, predir si hi haurà alguna rebaixa o les línies mestres de la propera campanya d'abonaments és aventurar-se?

És aviat encara. S'ha d'anar pas a pas, veient com evoluciona tot plegat. És que no només estem parlant del futbol, sinó de la salut de tot el món. Ara mateix tot plegat està una mica entre cometes i ens plantegem un munt d'escenaris diferents. Quan arribi el moment indicat ja anirem afrontant els reptes que se'ns posin per davant.

S'aturava la competició i ho feia amb un Girona que no perdia partits però que tampoc enamorava. Si es reprèn la competició, creu que l'equip en sortirà beneficiat o perjudicat?

Crec que estàvem en una ratxa prou bona perquè no perdíem partits. El que passa és que tothom es queda amb l'últim partit o els dos últims i aquests no van ser massa bons. És la impressió que ha quedat. Estem vivint una aturada molt llarga i tots els equips començarem de zero. Afrontarem la competició amb circumstàncies diferents, perquè segurament jugarem sense públic. Serà qüestió d'adaptar-se bé i arrancar millor que la resta. Estic convençut que ens endurem algunes sorpreses. Pot ser una mica inesperat tot plegat. És el que passa quan es deixa de cop el dia a dia.

Com està afectant tot plegat els jugadors del primer equip?

El cos tècnic manté un contacte permanent i diari amb la plantilla. Estan bé, pel que hem pogut parlar amb ells i els capitans. Tenen tots moltes ganes de retrobar-se, de poder entrenar. La il·lusió de lluitar per aconseguir el màxim es manté intacta.

El club anunciava el passat dissabte la rebaixa salarial dels seus treballadors, inclosos els futbolistes. És la millor solució?

Tenint en compte les circumstàncies hem entès des del primer moment que tocava parlar amb tothom per trobar la millor solució. La propietat sempre ha posat a les persones per davant i tenia molt present que les havia de cuidar. Parlo de la gent que viu el dia a dia del club. S'havia de tenir sensibilitat amb tothom. Hem parlat amb tothom, explicant-los la situació. La van entendre perfectament. Després es va haver de consensuar amb tothom. Però hem arribar a una bona solució i això és positiu per a tots. Els treballadors estan tranquils, s'ha fet un pas important en la seva vinculació. Ens fa estar contents i ens sentim orgullosos de la nostra gent.

Ha costat gaire entendre's?

No, ha sigut fàcil. Ho hem parlat i com és normal, havent-hi tantes persones implicades, això ha requerit el seu temps. Per discutir i per reflexionar. És normal. El cas és que tot ha anat bé. Estem molt agraïts de la predisposició de tots els futbolistes i també de la seva comprensió.

Hem deia que la propietat tenia molt clar que la seva prioritat eren les persones. L'ERTO era una via descartada des del primer moment?

Com a entitat ens hem plantejat tots els escenaris, pensant sempre en la millor solució. Com he dit abans, tots enteníem que havíem d'estar al costat de la nostra gent intentant arribar a un acord per afectar el mínim possible a les persones.

El futbol encara temps difícils?

És una molt bona pregunta perquè ara mateix això és una incògnita ben gran. Hem de veure com evoluciona tot plegat. L'escenari actual, el que ens està passant, de ben segur que incidirà en el futur d'aquest esport. Hem d'estar atents als esdeveniments i saber-nos adaptar a tot allò que passi.

El club no s'ha quedat quiet i davant la pandèmia del coronavirus ha apostat per una vessant solidària.

Sí, és clar. Sempre mirem d'estar integrats a la societat gironina, volem estar al costat de la nostra gent. Arribats a un moment així hem volgut donar un cop de mà dins les nostres possibilitats. Hem cedit les instal·lacions de Les Hortes i hem apostat per recaptar diners pel Trueta. Tot el que sigui per ajudar.

S'han recaptat molts diners?

Vam fer una primera donació de 24.000 euros que ens va servir per adquirir els instruments bàsic per obrir una UCI. A dia d'avui no sé exactament com està la recaptació, però seguim endavant amb la possibilitat que la gent col·labori per una bona causa.

Abans hem parlat del primer equip, però hem passat per alt la situació del filial. El Girona B és líder indiscutible de Primera Catalana i té l'ascens gairebé a la butxaca. Se sap què passarà?

Estem a l'expectativa de saber què es decideix en aquest sentit. La veritat és que la seva temporada és molt bona. Són líders per mèrits propis i molt destacats. És una llàstima que no puguin gaudir del que queda de temporada al camp, d'estar tots junts. Hem d'esperar a veure què diu la Federació Catalana de Futbol. Suposo que ells també estan a l'espera de veure com evoluciona la pandèmia i de la postura dels estaments, ja sigui sanitaris i també les autoritats oficials.

El 26 de març se sabia que un jugador de la primera plantilla del Girona havia donat positiu en coronavirus. Com es troba?

Ja es troba bé i tot està dins la normalitat. S'ha pogut recuperar. Ha tingut els símptomes habituals de la malaltia però ja l'ha superat.