De l'eufòria al silenci. Els estralls que ha deixat la pandèmia del coronavirus als estadis seran difícils d'arreglar. Mentre LaLliga està capficada a reprendre la competició el cap de setmana del 29 de maig o del 6 de juny, els epidemiòlegs com Oriol Mitjà contradiuen el futbol demanant estadis buits fins a la tardor. Fa més d'un mes que no roda la pilota sobre la gespa de Montilivi -l'últim cop va ser al Girona-Albacete (1-1) del 7 de març- i, segons sembla, els aficionats s'hauran d'esperar per tornar a veure jugar a l'equip de Pep Lluís Martí de prop. Ara mateix, la incertesa que hi ha per tot arreu és màxima. Tots els clubs continuen a l'expectativa i sense tenir clar quin futur els espera aquesta temporada, però en el cas del Girona els interrogants creixen amb la possibilitat d'arraconar, fins i tot, dates que tenia marcades amb vermell a l'agenda. I és que aquest estiu Montilivi havia de celebrar mig degle de vida.

Si fins ara al club hi havia dos escenaris possibles per al 50è aniversari de Montilivi, que depenien bàsicament de la categoria on es trobessin els blanc-i-vermells, ara se n'haurà de plantejar un tercer que destacarà pel silenci a l'estadi. Donat el cas que els de Martí haguessin aconseguit l'anhelat ascens a Primera, la festa seria immensa. Si no, no seria tan pomposa però n'hi hauria igualment perquè 50 anys no es fan cada dia. Ara bé, amb la crisi del COVID-19 i l'obligatorietat de situar la salut per damunt de tot, els plans canvien posant sobre la taula una opció que no agrada a ningú: Montilivi sense espectadors.

La inauguració de l'estadi va ser el 14 d'agost de 1970 amb un Girona-Barça (1-3), després que els blanc-i-vermells abandonessin Vista Alegre perquè el propietari dels terrenys volia recuperar-los. El projecte estava impulsat per membres de la junta, aquells Set Magnífics anomenats Narcís Codina, Benjamí Colomer, Joan Vidal, Josep Garrido, Joaquim Ribas, Josep Ribera i Jaume Grabuleda que van comprar la finca per 6.495.542 pessetes (39.000 euros) a Pere Esparch. L'any 1984 es va municipalitzar en un moment crític per al club i el 2018 es va recuperar la gestió directa per part del Girona amb un acord de concessió vàlid per als pròxims 50 anys. Des d'aleshores, Montilivi ha tingut canvis i històries de tota mena que seran recordats pels aficionats.

Quan es va posar la primera pedra, l'estadi estava previst per acollir 17.000 espectadors. Una xifra lluny de l'actual, ja que en aquell moment la grada era de ciment i, sense protocols de seguretat, la gent s'hi apilonava. El Girona, però, militava a Tercera (no existia la Segona B) i el suport de l'afició va anar escassejant amb el temps. La manca de manteniment i la degradació del pas del temps van fer que el març de 1996 s'enfonsés la grada de Preferent i que s'acabés de demolir per precaució. Als partits hi havia uns 200 espectadors i es va necessitar més d'una dècada per incrementar l'assistència. L'ascens a Segona (2008) va ser clau perquè Montilivi agafés forma amb grada als quatre costats i seient per a tothom. Primer tenia capacitat per a 6.000 espectadors i després fins a 9.200 refent Preferent. El súmmum per remodelar-lo va ser a l'estiu de 2017 amb l'ascens a Primera i un rentat de cara de dalt a baix.

Sense Trofeu Costa Brava?

Estar a la màxima categoria del futbol estatal implicava transformar Montilivi amb mesures més estrictes. Van ampliar-se amb grades mòbils el Gol Nord i Preferent fins a arribar als 13.500 espectadors i es van canviar la gespa i el drenatge -darrerament s'han evidenciat aquestes millores amb un terreny de joc impecable durant el temporal Gloria. La temporada següent (2018-19) van instal·lar-se noves torres de llum, l'aforament va créixer amb 14.500 espectadors i es van renovar el marcador i la megafonia.

L'espectacular imatge de l'estadi a Primera va tornar a canviar amb el dur descens a Segona. La retirada de les dues grades supletòries dels gols -també les llotges VIP del Gol Sud- va ser un xoc de realitat i Montilivi va passar a tenir 11.200 localitats. El club va trobar convenient perdre 3.300 cadires i, de retruc, estalviar-se el cost del lloguer que suposava. D'entrada la inversió que s'està fent amb la concessió per 50 anys com a punt de partida està xifrada en més de 55 milions d'euros, però caldrà veure el futur de l'equip, començant per l'immediat.

L'aturada ha generat una pèrdua econòmica important amb una davallada en ticketing. Sense Lliga, no es venen entrades de cap tipus i la botiga física està tancada. El dia que es reprengui, però, tot apunta que serà a porta tancada i tampoc se sap si es farà en una seu única. Això significa que no podran generar-se ingressos en aquest sentit.

La incògnita de quan i com acabarà la temporada deixa un estiu imprevisible. Enguany, el 44è Trofeu Costa Brava penja d'un fil, com també la celebració del 5oè aniversari de Montilivi. Els dos coincideixen a l'agost, però el coronavirus pot impedir celebrar-los a l'estadi tal com l'efemèride es mereix.