El golf és un esport cada vegada més present en el dia a dia de la societat altempordanesa. Cada vegada més persones s'aficionen a aquest esport. I la dinàmica d'aquest 2020 era aquesta, fins que el coronavirus ha tallat el pas. «Estàvem molt bé fins al moment, amb increment de jugadors i llicències a partir d'explicar què fem, i creixent com a destinació de golf. Una molt bona salut!», explica el director gerent del Club de Golf de TorreMirona, Kilian Archelaguet.

I aquestes paraules les podem atribuir també als altres sis camps de golf de la província de Girona, que configuren l'Associació de Camps de Golf de la Costa Brava. «Tot i que no ha estat fàcil, els set camps tenim la mateixa estratègia: fer créixer la província com una destinació de golf, amb una oferta que també hi ha cultura, gastronomia, entre altres. De fet, quan anem a alguna fira d'arreu d'Europa, sempre representem la marca Costa Brava, perquè, al cap i a la fi, el que volem és que vinguin, i un cop aquí, ja triaran si van a un camp o un altre», assegura Archelaguet.

En aquest sentit, Núria Bech, directora del Club de Golf de Peralada, explicava fa uns mesos, en una entrevista, que «tenim un client molt fidelitzat de tota la zona del sud de França perquè aprecien la bona qualitat dels camps de golf de la Costa Brava. I els nòrdics viatgen a la nostra zona a la primavera, ja que allà encara no poden jugar i fan escapades a l'estranger per entrenar-se per la seva temporada».

La xifra del 2019 va ser de 200.000 golfistes a la província, «aquest 2020 anàvem camí de superar-la...», explica.

D'aquestes relacions, n'hi ha una que és més estreta per qüestions de territori, la que mantenen TorreMirona amb Peralada: «Pràcticament anem de la mà amb Peralada, i de fet oferim pacs on s'inclou jugar als dos camps i allotjar-se només en un», comenta el director gerent. I els dos camps han de trencar una barrera «la dinàmica que som al nord i que fa fred, ja que l'estranger es vol assegurar el temps i viatja cap al sud», diu Bech.

Dins del conjunt de camps de l'associació, cadascun ofereix unes peculiaritats. El de TorreMirona és un camp amb un ventall ampli de forats. «En tenim divuit, dels quals nou formen un circuit més tècnic, i els altres nou són més assequibles. D'aquesta manera, poden venir tant jugadors més bons, com aquells que faci poc que han començat», confirma Archelaguet. També puntualitza: «Cada jugador s'ha de sentir còmode amb la dificultat del camp, i li ha d'exigir el que és capaç de donar».

El que sí que tenen en comú els camps és que hi ha més o menys tots els nivells, perquè l'objectiu és popularitzar el golf i facilitar que un jugador s'hi enganxi i repeteixi, «la clau del nostre èxit», assegura.

Petits i grans

A TorreMirona intenten captar l'atenció de dues franges d'edat. D'una banda, els nens i nens fins a dotze o tretze anys, i de l'altra, els adults, a partir dels trenta-cinc, «quan ja tenen una vida més estable, diu Archelaguet. I és que la franja del mig, dels catorze als trenta, sabem que ho tenim molt complicat per atraure jugadors», remarca.

Per als petits, organitzen un campus d'estiu, que ara per ara no se sap si es podrà celebrar, i compten amb l'ajuda de la Federació, que promou un programa per introduir el golf a les escoles.

Per als grans, preparen molts tornejos. De fet, a TorreMirona, l'any passat, se'n van fer 74. «Cada camp té la seva política, però nosaltres creiem que n'hem de fer cada dissabte, perquè els jugadors regulin el seu hàndicap, l'única referència per saber el seu nivell», comenta Kilian Archelaguet. El registre de hàndicap és molt ampli, del 0 al 36. «Per exemple, el nostre camp es pot fer amb 72 tocs, el hàndicap de cada jugador compensa els tocs que pot fer, d'aquesta manera, un jugador en hàndicap 8, l'haurà de fer en 80 tocs, i un jugador en hàndicap 20, l'haurà de fer en 92», diu.

El gran avantatge d'aquesta normativa és que es pot lluitar més de tu a tu amb els rivals. Malgrat que «al cap i a la fi, tot i que el golf és un esport molt social, el jugador competeix contra el camp, i els rivals hi tenen poc a dir, en aquest cas».

Pensant en el 2021

L'efecte del coronavirus ha deixat la temporada d'estiu «quasi perduda», i els esforços se centren en el final d'any i en el 2021. «Esperem que l'estiu del 2021 sigui fantàstic. Ara ens basarem en el públic local, que serà el primer que es podrà desplaçar a jugar», assegura Archelaguet. Per sort, «mantenim la plantilla mínima per cuidar el camp, la nostra principal vàlua», conclou.