«Em motiva lluitar per les meves cinquenes i últimes paraolimpíades»

Per responsabilitat, s'havia de fer sí o sí perquè som esportistes però també persones. És un esdeveniment que mou i engloba moltíssim, però, tenint en compte la situació social i que no s'ha pogut entrenar, crec que ha imperat el sentit comú. Em sembla just, encara que personalment em perjudica una mica.

Tot just lluitava per la marca mínima per a aquest estiu. L'ha enganxat en el pitjor moment?

El confinament es va decretar just quan tenia la primera prova. Havíem fixat tota la temporada en competir els últims tres caps de setmana de març (el 21 s'havia de disputar el Campionat de Catalunya al GEiEG) per buscar la marca mínima A, que la tinc a 6,45 metres en el salt de llargada i són 5 cm més de la meva marca personal de sempre. Però més enllà d'això, ho tenia coll avall, tant si hi anava com si no, perquè havia de ser el meu últim any de carrera esportiva. Endarrerir-ho un any més és feixuc i aquests dies de confinament m'he pres l'objectiu de no donar-li gaire al coco perquè un pot parar boig.

Ha hagut de canviar els plans respecte a la seva retirada?

Sí. Quan estàs donant-ho tot per arribar al màxim i t'ho allarguen un any més... Seguir entrenant a aquest nivell és un món. Perquè no és només un any, és un any quan portes vint anys (riu). Però vaja, si alguna cosa he après de la meva etapa com a esportista d'elit és que tot se supera i te'n surts. És l'esperit de superació que et dona l'esport, seria un error prendre una decisió per un rampell, i més en aquesta situació. Em motiva lluitar per les meves cinquenes i últimes paraolimpíades.

Una altra motivació seria que l'estiu vinent fa 40 anys? No hi haurà millor manera de celebrar-los...

No sé si és bo o no fer 40 anys... Al final, no és qüestió d'edat. Físicament, ja sigui perquè prenc consciència de l'alimentació o cuidar-me, entre d'altres, em trobo molt millor ara que quan tenia 20 anys. Parlo del to, pes, etc. Ara bé, amb 20 anys tens unes habilitats que no tens amb 40. Tot és experiència, és un grau. El meu aniversari és el 22 d'agost, dos dies abans dels Jocs Paralímpics, per tant seria una bona manera de celebrar-lo. I tant.

Els esportistes teniu alguna informació sobre com anirà la classificació?

No en tenim ni idea. Suposo que les marques mínimes seguiran igual. La intenció és que tots els campionats que teníem ara es passin a l'octubre i faltarà veure si les marques que aconseguim serveixen de posicionament al rànquing o ho tornaran a passar tot a l'any vinent.

Aleshores ha de continuar entrenant, tot i el confinament.

M'he marcat una rutina molt pautada. Em llevo a 2/4 de set, com feia habitualment per anar a treballar -òbviament, ara no puc-, esmorzo i començo l'entrenament. M'he muntat un petit gimnàs a casa i amb quatre cadires (2 i 2) puc fer fins a 100 kg de pes. Amb l'ajuda a distància del meu entrenador, també m'he fet una barra improvisada per mantenir el to muscular. Sembla un circ. He de tenir força de voluntat per cuidar la dieta, que el rebost és una temptació.

El president del Comitè Paralímpic, Andrew Parsons, recentment deia que els Jocs Paralímpics de Tòquio 2021 seran una «exhibició de l'esport» perquè hi haurà més temps per preparar-se. Hi està d'acord?

És una manera de dir que els paralímpics també hi som. Probablement per a molts serà una oportunitat, sobretot per als lesionats. Depèn molt de cada història personal. En el meu cas, tinc petites molèsties d'una hèrnia inguinal que em vaig operar i potser m'anirà bé per recuperar-me, tot i que ja puc saltar a tota potència.

Els paralímpics patiu més pressió que la resta?

És obvi que hi ha una diferenciació, que és la discapacitat. Qualsevol esportista d'elit pateix pressions, però sembla que el paralímpic ha de demostrar més.