La base catalana Núria Martínez (Mataró, 1984), una de les jugadores de bàsquet més reconegudes del panorama estatal, ha admès avui que la temporada actual està sent « la més rara i surrealista» que ha viscut en la seva carrera professional.

«En els 20 anys fa que practico aquest esport aquesta és la temporada més rara i més surrealista que he viscut, començant per una greu lesió (va patir un arrencament de músculs isquiotibials), que mai n'havia patit cap d'igual, continuant amb la inundació del pavelló de Fontajau arran del temporal Gloria i acabant amb la crisi que ha provocat el coronavirus», ha afirmat en una entrevista publicada a les xarxes socials de l'Spar Citylift Girona.

«Espero que la situació s'estabilitzi com més aviat millor», ha apuntat Martínez, que comparteix la capitania de l'equip amb Laia Palau, sobre la complexa situació que viu la societat a causa de l'expansió de la pandèmia.

A l'espera de saber si es reprèn la Lliga Femenina Endesa, en la qual el Girona aspira a revalidar el títol aconseguit la temporada passada, o si es cancel·la definitivament, tal com s'ha fet amb les competicions europees, Martínez segueix entrenant-se en casa , com la resta de les seves companyes.

«Mantenir la forma física està resultant bastant complicat. A casa tenim espai per fer exercici, però no és el mateix que estar en dinàmica d'equip, amb les rutines diàries i podent entrenar amb altres jugadores. Ho trobo moltíssim a faltar», ha apuntat la catalana, que ha admès que «la forma es perd» i, encara que s'intenti mantenir el to físic, «no és el mateix».

Als seus 36 anys, la base mataronina atresora un extens currículum, tant a nivell de clubs com amb la selecció espanyola, amb la qual ha guanyat dues medalles de plata, al Mundial de 2014 i en l'Europeu de 2007, i quatre bronzes, al Mundial de 2010 i en els campionats d'Europa de 2003, 2005 i 2015.

I tants anys de bàsquet li han permès fer moltes companyes i rivals amb les quals està compartint aquesta difícil experiència.

«Estem en contacte amb les companyes d'equip i amb amigues amb les quals hem anat coincidint al llarg de tots aquests anys com a professionals per saber com estan elles i les seves famílies. Tots necessitem una mica de reforç anímic aquestes setmanes. I de comunicació. perquè tots estem passant pel mateix i hem d'intentar superar-ho de la millor manera possible», ha conclòs.