31 de març de 2020
31.03.2020
L'Empordà

Joel González: «Faré el possible per ser a Tòquio 2021»

Als seus 30 anys, Joel González s'ha plantejat el moment de la retirada però tenint en compte tots els escenaris possibles ho té més clar que mai i seguirà entrenant-se

04.04.2020 | 06:30
Joel González: «Faré el possible per ser a Tòquio 2021»

Als seus 30 anys, Joel González s'ha plantejat el moment de la retirada però tenint en compte tots els escenaris possibles ho té més clar que mai i seguirà entrenant-se

Finament el COI ha ajornat els Jocs Olímpics de Tòquio fins a l'any vinent. Creu que és la millor decisió?
Les pressions dels Comitès Internacionals, federacions d'arreu del món i la mateixa població de Tòquio ha estat clau per ajornar els Jocs. A dia d'avui, el més important és la gent. La salut de les persones. Crec que ara mateix hauria sigut un error fer els Jocs de Tòquio el 2020.

Hi havia preocupació entre els esportistes pels riscos que podia comportar celebrar-los enmig de la crisi del coronavirus?
Em repeteixo, però la salut està per sobre de l'esport. Ajornar els Jocs era una decisió que veia totalment necessària perquè la gent té por d'aquesta malaltia. Cada dia hi ha més infectats i més morts per covid-19. Són uns Jocs Olímpics, sí, però a quin preu? Imagina que tots els països hi haguessin participat, la gent s'infecta i quan torna al seu país expandeix altre cop la pandèmia. Ja hem vist l'enorme propagació que té el coronavirus. Si s'haguessin mantingut les dates, pocs esportistes haguessin acceptat anar a Tòquio aquest estiu.

Sent medallista olímpic (Medalla d'Or a Londres 2012 i Bronze a Río 2016), què va sentir quan va lesionar-se i van escapar-se les opcions d'anar a Tòquio 2020?
Estava entre el novè i el desè del món i es classificaven els cinc primers del rànquing olímpic. El passat estiu vaig trencar-me l'isquiotibial. Primer pensava que no era res greu, però al final van quedar afectats uns 5-6 centímetres i això va apartar-me del terreny de joc uns quatre mesos ben llargs. Per tant, no vaig poder pujar el rànquing i em vaig quedar sense opcions per anar als Jocs. És una punyeta i no podia fer altre cosa que acceptar-ho per seguir entrenant-me, tot i que ha costat.

L'ajornament fa que tingui una mínima esperança per anar als Jocs de Tòquio?
Encara no sé res. Tant pot ser que s'obrin una altra vegada les places com que mantinguin les mateixes, o hi haurà un altre tipus de classificació. Estem vivint una situació nova per a tothom, pels esportistes i pel COI. Hauran de seure i veure què passa. M'ho prenc com una nova oportunitat per poder ser a uns altres Jocs.

Amb 30 anys, no sé si en algun moment ha pensat que la retirada és a prop. Classificar-te pels Jocs de Tòquio 2021 seria la millor manera d'acomiadar-te?
Clar que sí, s'ha de ser realista. No estic competint com m'agradaria i a sobre no vaig poder classificar-me per aquests Jocs. La retirada era una cosa que em rondava pel cap, però no sabia quan fer-la. Si apurar un any més, si no... Amb l'ajornament dels Jocs, la decisió se m'ha posat molt de cara. Si puc ser a Tòquio l'any vinent, faré el possible per classificar-me. Si no, potser sí que prenc la decisió per centrar-me en el doctorat i altres coses de la meva vida.

El doctorat l'està fent sobre els tripijocs. Pot aprofundir una mica més?
L'any passat vaig treballar per La Lliga i vaig passar tres anys a Nyon (Suïssa) amb la UEFA per investigar sobre els tripijocs i l'arreglament de partits. Volien acotar-ho perquè sabien que s'estaven produint, però no sabien la forma d'afrontar aquesta problemàtica. Em van captar per aprendre amb ells i poder ser una eina més per posar-hi fi. Amb el meu doctorat vull demostrar que hi ha una correlació directa entre les apostes esportives i l'arreglament de partits. Si tot va bé, el presento aquest any i crec que tindrà una rellevància important perquè ja me l'estan demanant des de la UEFA. Em fa il·lusió perquè crec que pot ser un punt i a part en el món del futbol.

Com porta el confinament?
Havia de fer una ponència a Múrica amb la UCAM i per sort quan es va decretar l'estat d'alarma em va enxampar a casa amb els meus pares a Vilafant. Com és gran i té el gimnàs puc evadir-me una mica d'aquesta problemàtica. Molts cops em poso en la pell que no pot tenir-ho i és complicat mantenir el nivell sense poder entrenar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook