25 de març de 2020
25.03.2020
L'Empordà

«L'esport d'elit és una bombolla i ara ha arribat el moment de sortir-ne»

?Esther Guerrero, amb un peu als Jocs de Tòquio, es pren un temps per pair l'ajornament de la cita i valora la seva situació actual i la que viu el món

26.03.2020 | 06:30

Ser valenta, intel·ligent, atrevida i ambiciosa no va ser suficient. Perquè no ens enganyem: uns Jocs Olímpics no són qualsevol cosa. Allà hi competeixen els millors i només pugen al podi els escollits. Ho sabia Esther Guerrero. La banyolina es va estrenar l'estiu del 2016, a Rio de Janeiro. Va donar-ho tot a la pista, però amb això no n'hi va haver prou per superar la primera ronda dels 800 metres. Era difícil, tot i estar a punt de classificar-se per temps, a la repesca. Res que l'impedís tornar cap a casa amb el cap ben alt, esperant poder tornar a repetir l'experiència més aviat que no pas tard. Quatre anys després, tenia coll avall que li havia arribat una nova oportunitat. Amb Tòquio 2020 ben a prop, a només uns mesos de celebrar-se, tenia la classificació gairebé a la butxaca. No era matemàtica, però sí virtual. Al lloc 27 del rànquing, quan hi entren les 45 primeres atletes, havia de passar un autèntic daltabaix per fer-la fora. El que ha acabat succeint, però, queda fora de tota lògica o possibilitat. Ningú s'ho esperava. Ni la mateixa Guerrero. La greu crisi que viu el planeta per culpa del covid-19 ha sacsejat tots els estaments. Inclòs el món de l'esport. Tant és així, que aquesta setmana els Jocs han quedat ajornats i s'acabaran celebrant, si tot s'arregla, el 2021. Una decisió positiva tenint en compte l'escenari actual però que es converteix, alhora, en un cop dur de digerir per als implicats directes. A Guerrero, una de les atletes amb més renom de la demarcació, no li està sent gens fàcil assimilar-ho. Res que sorprengui. Ella és la primera a admetre-ho i a valorar quins passos cal prendre a curt termini.

«Ara tots tenim feina», deixa anar. Fins fa pocs dies, els Jocs els tenia en un segon pla. Frustrada per no poder entrenar a l'exterior i amb normalitat, havia focalitzat els seus sentits a la situació personal, veient-se a casa corrents al damunt d'una cinta i sense competicions a l'horitzó. Ara, el greuge s'ha fet encara més gran. «Els esportistes hem d'interioritzar aquesta informació i processar-la. Ens esperen dies difícils perquè la repercussió que tenen uns Jocs Olímpics ens ha absorbit durant aquesta primera setmana de confinament. Almenys parlo per mi». Creu, al mateix temps, que l'ajornament de Tòquio 2020 «em servirà per sortir de la bombolla de l'esport d'elit durant alguns dies i poder entendre i gestionar el que realment ens està passant». S'explica: «Moltes vegades no ens adonem que els esportistes, durant molts dies de l'any, vivim centrats per i per als nostres objectius, que no tenen res a veure amb el dia a dia de la resta de persones».

Està convençuda que amb això no n'hi haurà prou. Que la feina continua. «Després, els nostres entrenadors, preparadors i ajudants hauran de reprogramar el full de ruta i tenen molta feina, perquè no els serà gens fàcil». Sobretot en aquests propers mesos. No se sap quan es podrà competir de nou, ni tan sols si es podrà celebrar el campionat d'Europa d'atletisme, encara programat del 26 al 30 d'agost a París. Una cosa té ben clara Guerrero: «L'any vinent serà molt i molt exigent i hi hem d'arribar preparats i amb moltes ganes». Els Jocs esperen. Però no només aquesta cita. «No podem parar. A l'estiu normalment descanso deu dies. Fa més de sis anys que no m'aturo més de quinze dies. El calendari encara és incert, però no ens queda cap altra opció que entrenar tot el que ens sigui possible perquè ens hem de reincorporar amb garanties». Quan? Això ja és una incògnita.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook