22 de març de 2020
22.03.2020

Els esportistes del CAR afronten el confinament a casa com una lesió

El Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat acollia un total de 21 gironins que estan afectats pel tancament total de la instal·lació, després de detectar-se un positiu per coronavirus Des dels seus domicilis segueixen els consells dels seus tècnics via telemàtica

23.03.2020 | 06:30
El taekwondista de Roses Joan Jorquera està intern al CAR i aquests dies entrena al gimnàs de casa.

Amb l'inici de la crisi del coronavirus, l'esport ha anat caient en l'efecte dòmino. Un positiu al test del Covid-19 entre un dels membres del personal sanitari del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR) va precipitar fa 9 dies el tancament total de la instal·lació, tot just l'endemà que la Secretaria General de l'Esport i l'Activitat Física dictés que era l'únic recinte esportiu del país en operatiu. El dia a dia canvia en qüestió d'hores i la vintena d'esportistes gironins que hi ha al CAR aquesta temporada tampoc han pogut quedar-ne al marge. Es queden a casa i «la forma més adaptativa d'abordar-ho és fent-ho igual com quan no poden entrenar per lesió, una situació coneguda per l'esportista», tal com explica el psicòleg del CAR, Joan Vives Ribó.

Els danys col·laterals del coronavirus seran més que garantits per als 21 esportistes gironins del CAR. La majoria són interns, tot i que també n'hi ha de mixtos -entrenen al CAR, però dormen a casa. El seu estat de forma baixarà «com en qualsevol lesió que comporti immobilització o limitació de l'activitat», amb la diferència que «quan es tracta d'una lesió, l'esportista té certa informació sobre la duració del període i, en canvi, el confinament actual encara té incertesa pel que fa al temps de durada». Per a Vives Ribó, aquesta incertesa «és el que més ansietat pot generar ara mateix», igual que passa «quan encara no es té el diagnòstic de la lesió». A diferència de la gran majoria, el taekwondista Joan Jorquera, que és intern al CAR, podrà entrenar a casa al gimnàs que té la seva família a Roses. «Vaig parlant amb la resta de companys i crec que tinc sort de tenir el gimnàs dels meus pares per entrenar amb certa normalitat. Si no, ara mateix no faria pràcticament res de taekwondo i tot es limitaria a fer entrenaments funcionals. Ja van bé, però és diferent», assegura Jorquera.

Són dies durs. «Les relacions emocionals poden ser diverses i derivades de les expectatives frustrades en l'esforç invertit, i poden anar variant des de la negació inicial, passant per la ràbia, la tristesa, certa ambivalència emocional fins a arribar a una adaptació, gràcies a acceptar la situació», recorda el psicòleg. Jorquera, per exemple, afirma que «quan van dir-nos que el CAR tancava, vam quedar-nos en shock perquè no esperàvem que la situació fos tan greu».

Com que els esportistes gironins del CAR formen part de diferents modalitats, que són motonàutica, triatló, halterofília, tennis, gimnàstica, tennis taula, taekwondo, sincronitzada, golf i esquí, i els recursos de les famílies són diversos, cadascú veurà afectat el seu rendiment d'una manera o altra: «En general no podran fer gran cosa, tret de cert manteniment o treball físic a casa sense equipament. Hi pot haver excepcions, però continuarà sent limitat comparat amb la normalitat». Entre d'altres, al CAR hi ha molts jugadors de tennis taula de les comarques gironines i és probable que molts tinguin una taula a casa, però «serà difícil que l'aprofitin si no tenen amb qui entrenar».


L'evolució de les competicions

La incertesa que genera el coronavirus creix en relació amb les competicions. Moltes suspeses, a l'aire o, fins i tot, anul·lades. «El panorama ha canviat del tot. A mesura que es vagi clarificant la informació dels terminis de confinament i cancel·lació de les competicions, es podrà afrontar la situació amb menys ansietat i preocupació. Si no s'acaba celebrant, l'esportista s'ho haurà de prendre com quan no hi pot anar per lesió amb la diferència que tothom estarà igual», diu Vives Ribó. Segurament, qui pitjor ho passarà serà l'esportista que encara no té la plaça assegurada als Jocs Olímpics de Tòquio: «Són els que més pateixen ara perquè hi ha la possibilitat que no es puguin fer les competicions que permeten la classificació». Segons Jorquera, «tenim la sensació que s'ha aturat de cop la temporada en un moment clau de campionats seguits que havia de servir per pujar el nivell». Tot i ser una paradoxa, «només alguns (pocs) esportistes es veuran afavorits per l'aturada, com són els lesionats de llarga durada». Tal com remarca el psicòleg Vives Ribó, serà important gestionar molt bé el temps, la responsabilitat per mantenir conductes saludables i l'autonomia «a l'hora de seguir les prescripcions o fer les feines encomanades».

Des de dilluns de la setmana passada, el CAR va posar en marxa tots els protocols d'actuació «per poder seguir oferint els serveis que l'esportista necessiti via telemàtica». En l'àmbit psicològic no hi ha cap problema per seguir treballant a distància, a diferència del treball físic o tècnic. En aquest cas, «els entrenadors s'hauran d'esforçar i molt per dissenyar el programa de treball tenint en compte els condicionants del confinament, així com la manera de poder fer-ne un seguiment». L'esport s'ha hagut de reinventar i quan tot es reiniciï caldrà avaluar cada cas «per establir els objectius, ajustar les expectatives i ajudar l'esportista a centrar-se al màxim en el dia a dia per preparar-se el millor possible».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook