L'impulsor de l'estadi de Montilivi, el president que va inaugurar el que encara avui és l'estadi del Girona FC, Narcís Codina, va morir ahir als 87 anys, a pocs mesos que la instal·lació celebri el seu 50è aniversari. Serà el proper 14 d'agost. Cinquanta anys enrere, aquella nit, el Girona perdia per 1-3 contra un Barça que havia portat les seves grans figures, amb gols de Bustillo (2) i Fusté, i del local Vivolas. Les cròniques de l'època situen més de 20.000 espectadors a l'estadi (aleshores, sense seients a la part dels gols i preferent), en el que va ser un esdeveniment sense precedents per a la ciutat. Codina va presidir el club entre 1968 i 1973, vivint, per tant, totes les viscicituts que va comportar el canvi de Vista Alegre a Montilivi, provocat perquè l'amo dels terrenys del primer estadi els volia recuperar. L'expresident, que havia nascut a Maçanet el 1932, estava casat i tenia quatre fills, onze nets i tres besnets.
A banda de la seva etapa al Girona, liderant una junta coneguda com Els 7 magnífics, agafant el títol de la popular pel·lícula de John Sturges que protagonitzaven Yul Brynner, Steve McQueen i Charles Bronson, entre d'altres, també va ser un empresari d'èxit, exregidor del primer ajuntament democràtic (1979-80), exdelegat d'esports, i expresident del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (1977-79). Va ser el fundador del que ara es coneix com la cadena d'hotels Med Playa (amb centres a la Costa del Sol, Benidorm, Salou i la Costa Brava), i al costat de Martí Bassó, va impulsar la gestoria Bassó-Codina, una col·laboració que va durar fins el 1979, quan va obrir l'assessoria Codina. Havia estudiat, per lliure, Intendència Mercantil i el 1954 havia aprovat les oposicions de tècnic d'Hisenda, que el van dur un parell de mesos a Logronyo, per tornar de seguida a Girona. El 1961 se'n va agafar l'excedència per impulsar d'altres projectes, com ara un despatx d'assessorament mercantil i fiscal.
Tot i les seves múltiples responsabilitats, va ser la seva etapa al Girona de futbol una de les èpoques que més el van marcar. Membre d'aquells Set Magnífics que van impulsar Montilivi, al costat de Benjamí Colomer, Joan Vidal, Josep Garrido i Joaquim Ribas, als quals més tard es va incorporar Josep Ribera i Jaume Grabuleda, la gestió de Codina al capdavant del club va estar marcada per la inauguració del nou estadi i per la disputa de dues promocions d'ascens a Segona, pràcticament seguides, que es van acabar escapant. No es va poder aprofitar, per tant, el boom que havia representat a Girona l'estrena de Montilivi el 1970, deixant enrere l'etapa de Vista Alegre. Primer el Vila-real (1970-71), i dues temporades després, el Còrdova (1972-73) van frustrar el somni de Narcís Codina i tots els aficionats. I va començar una època de davallada del club que va culminar, una dècada més tard, amb el descens a Preferent i la col·lecció de problemes econòmics que durant llargues temporades havia sigut condició inseparable de l'entitat.
L'embrió del camp del Girona es va començar a gestar el 25 de novembre de 1967, amb la firma del document per la compra dels terrenys. El venedor era Pere Esparch. Els compradors, els Set magnífics. En van pagar 6.495.542 pessetes (39.000 euros). En aquells moments el president encara era Pere Saguer, que poc després va dimitir. El va rellevar Narcís Codina, que el juny de 2018, poc abans que el Girona rebés la concessió de la instal·lació per part de l'Ajuntament (que havia adquirit el camp el 1984) durant els propers 50 anys, no dubtava a reiterar en un reportatge al Diari de Girona que aquella operació, tot i agosarada, havia sigut del tot necessària: «Calia ser valents i ho vam ser, perquè no s'hauria fet si no ens hi haguéssim atrevit». Als Set Magnífics ni se'ls havia passat pel cap demanar l'ajuda municipal per tirar endavant la construcció del nou estadi, que va tenir un cost de 30 milions de pessetes, uns 180.000 euros d'avui.
Un projecte ambiciós
El projecte es va encarregar a l'arquitecte Ros i la idea era que tingués una capacitat per a 17.000 espectadors, tot i que la xifra és de mal comparar amb l'actualitat perquè amb l'exigència de tenir seients a tota la instal·lació es perd aforament (oficialment ara és d'11.200 espectadors). Codina recordava que havia anat a veure la Nova Creu Alta de Sabadell, acabada d'inaugurar, i que els va servir com a punt d'inspiració. Les obres van durar uns dos anys i mig. Descartada l'opció de fer el camp a Montjuïc, Montilivi es va considerar l'emplaçament ideal. L'avinguda ja estava feta i s'intuïa que la ciutat podria créixer per aquell sector, com així s'ha acabat demostrant.
El Girona va estrenar Montilivi jugant a Tercera (no existia la Segona B). Hi van arribar les dues promocions fallides contra el Vila-real i el Còrdova, i a poc a poc l'interès pel club i pel futbol, a la ciutat, va anar decreixent. L'estadi, proporcionalment, va anar degradant-se, fins que l'ascens a Segona A el 2008 va permetre fer-li un primer rentat de cara que va aprofundir-se el 2017 amb el salt a Primera divisió i la instal·lació de grades supletòries per augmentar-ne l'aforament fins als 14.500 espectadors, tot asseguts. El proper mes d'agost Montilivi celebrarà 50 anys i des del club ja s'està començant a treballar per celebrar l'efemèride com es mereix.
Narcís Codina era encara ara un grandíssim seguidor del Girona. Sense anar més lluny, quan el partit es jugava en un bon horari de tarda, encara se'l podia veure a l'estadi. Hi va ser per veure l'Osca el febrer passat, aquell dia que Samu Sáiz va salvar els tres punts marcant en la darrera jugada del temps afegit. D'aquesta etapa més moderna, Codina sempre recordarà com va esclatar l'estadi la diada de Sant Narcís de 2017 amb la remuntada i victòria contra el Reial Madrid (2-1) amb gols de Stuani i Portu. L'expresident s'havia tornat a enganxar a l'actualitat del club coincidint amb la celebració del 85è aniversari i era un col·laborador habitual de l'àrea social. El Girona va fer ahir al migdia un tuit de condol anunciant la seva mort. Per uns pocs mesos, Codina no haurà pogut veure el 50è aniversari del «seu» camp.
