08 de març de 2020
08.03.2020

La clàssica final que pot valer una Copa

Un parcial de 14-0 a l'últim quart acaba amb la resistència del València i porta l'Spar Citylift Girona al partit decisiu contra el Perfumerías Avenida

08.03.2020 | 06:30
La clàssica final que pot valer una Copa

Spar Citylift Girona jugarà aquest migdia (13.00, Teledeporte) la seva quarta final de Copa consecutiva. I una vegada més el contrincant que es trobarà al davant serà l'etern rival, el Perfumerías Avenida, en un clàssic que ha somrigut a les gironines en els ­darrers cinc precedents (dos a la final de Lliga de l'any passat, la Supercopa, i els dos duels del campionat regular d'aquest curs). Les de Salamanca, l'equip que més vegades ha guanyat el torneig, un total de vuit, i cinc en els últims sis anys, tindran a favor el factor pista, perquè són les amfitriones del torneig. Uni i Avenida van complir els pronòstics en derrotar ahir a les semifinals el València i l'Araski, respectivament, en dos partits que no es van resoldre fins l'últim quart.
Precedents a banda, el que sembla evident és que l'Spar Citylift Girona arriba a la final, a la lluita per un títol que falta al seu palmarès, en un bon moment. Ahir l'equip de Surís va fer una demostració de veterania, en els moments calents del partit contra el València, i amb Palau, Vasic i Xargay al timó, tot va ser més fàcil. També va destacar una Abby Bishop cada dia més integrada i que contra el València va anotar 16 punts, igualant la marca de la sèrbia. Un parcial de 14-0 al darrer quart va trencar definitivament el partit a favor d'un Uni que va trobar l'encert perdut i va millorar la seva capacitat anotadora. Fins als últims minuts la semifinal havia sigut molt igualada, això sí, amb l'Uni pràcticament sempre per davant. Laia Palau, que ja havia aparegut per liquidar el Cadí a quarts divendres, va destacar amb 9 punts i 9 assistències, i va assumir la pilota quan més crema, en els minuts clau. Abans, l'Avenida també s'havia classificat per a la final en un partit davant l'Araski (45-60) que no va poder sentenciar fins als darrers minuts. Les d'Ortega van haver de patir davant unes vitorianes que van plantar cara a les de Salamanca durant els tres primers períodes, però al final les amfitriones van imposar la seva llei.
L'Uni Girona, empès des de la grada per centenars de seguidors, va anar gairebé sempre per davant al marcador, però no va acabar de trobar aquell punt més per poder agafar un avantatge còmode. Així, es va arribar en el tram final de partit amb un igualat 61-58 en el marcador, però va ser a partir d'aquí que les gironines van dir prou i amb un obrir i tancar d'ulls van clavar un parcial de 14-0 (75-58) que va deixar el partit dat i beneït quan faltaven dos minuts i mig per al final. La gironina Queralt Casas, del València, ho deia amb el partit acabat: al seu equip potser li va faltar creure-s'ho, o no tenir davant un rival ple de talent i jugadores capaces d'assumir la responsabilitat davant la pressió.
Igual que en el partit de quarts de final davant el Cadí La Seu, Laia Palau va tornar a liderar l'equip entrenat per Èric Surís. El tècnic gironí va saber dossificar la veterana base, que al final del segon període tenia 3 faltes personals, perquè pogués brillar en els moments clau, i ho va fer. Cada vegada que les gironines tenien algun problema en atac la pilota acabava en mans de Laia Palau, que, gairebé sempre, acabava trobant alguna solució, ja fos amb una d'aquelles assistències que només ella sap fer, o acabant amb una penetració a cistella.
També van brillar Vasic i Bishop, les màximes anotadores del partit amb 16 punts cadascuna. La de Sèrbia -amb 4 triples- va ser clau en l'inici del segon quart, amb 8 punts seguits, perquè les valencianes no s'escapessin en el marcador en els únics moments en què van anar per davant. Mentrestant, l'australiana va ser la referència en el joc interior de les de Surís, retallant minuts a Coulibaly, i un malson per a la defensa rival, liderant també l'apartat rebotejador, amb 7 captures. Marta Xargay va acabar amb 10 punts, igual que María Araújo.
Les coses a Salamanca no van començar gens malament per a l'Uni, que en els primers compassos de partit va obligar Rubén Burgos a demanar temps mort després d'un 11-3. Semblava que les de Fontajau encarrilarien el duel ja des del principi, però les valencianes van aconseguir un parcial de 0-8 empatant el partit a 11. A partir d'aquí, el matx seria d'allò més igualat, tot i que les de Surís portarien la iniciativa en el joc, sense acabar de poder obrir un ampli forat en el marcador.
Així, al final del primer període, la igualtat s'havia apoderat de l'enfrontament (24-24) i va ser en els instants inicials del segon quart quan el València es va posar per primera vegada per davant en el marcador (24-26 i 29-32), però va ser aquí quan va aparèixer Vasic, i Bishop, amb un 2+1, tornava a posar les coses al seu lloc (35-32). El tercer triple de la sèrbia posava, de nou, el +8 (43-35) quan faltaven poc menys de dos minuts per al descans. Però les gironines no sabien mantenir aquest avantatge i el València s'apropava amb cistelles de les exgironines Reisingerova i Rosó Buch. 43-42 al descans, i tot per decidir.
La defensa de l'Uni va millorar considerablement en la segona meitat. D'haver encaixat 42 punts en 20 minuts, es va passar a rebre'n només 18. La tècnica a la gironina Queralt Casas va significar un tir lliure anotat per Mendy i que l'Uni agafés un primer màxim avantatge de 9 punts gràcies a la cistella d'Elonu (59-50), davant un públic de Salamanca que protestava aquesta i moltes decisions arbitrals en contra del València. Semblava que les gironines dominaven el partit, però el rival no abaixava els braços: cada vegada que les de Surís marxaven una mica en el marcador es tornaven a apropar, sensen deixar oportunitat a les de Fontajau de relaxar-se.
Del 59-50, quan faltaven 2 minuts i 40 segons per al final del tercer període, es va passar al 61-58 quan s'havien jugat 4 minuts de l'últim quart. Va ser aquí que les d'Èric Surís van dir prou i amb un parcial de 14-0 amb 3 minuts i mig (75-58) van sentenciar. De fet, la defensa de les de Surís va ser clau en aquest últim quart, ja que les valencianes només van fer 6 punts. Així, l'Uni sentenciava un partit que va costar molt, però que confirma que l'equip està preparat per fer l'assalt definitu a la Copa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook