03 de març de 2020
03.03.2020

Com marcar 5 gols en 24 minuts

Guillem Cuadrado, davanter de la Unió Girona de 19 anys, va firmar dissabte un repòquer a la primera part del duel contra l'Hostoles (7-3) del grup 17 de Tercera Catalana Estudia un doble grau de Biologia i Biotecnologia i admira Benzemá i Suárez

07.03.2020 | 06:30

Luka Jovic, avui davanter del Reial Madrid oblidat per Zidane, que no el va ni convocar per al clàssic, va enlluernar el món marcant un repòquer de gols el 19 d'octubre de 2018 en només 46 minuts al Fortuna Dusseldorf, quan era jugador de l'Eintracht. Tenia 20 anys i potser aquells cinc gols van acabar d'animar Florentino Pérez a fer el pas i pagar-ne 60 milions l'estiu passat. El del serbi és un dels darrers repòquers mediàtics, com també ho va ser el que va firmar Robert Lewandowski, el més ràpid de la història, en només 9 minuts el 2015, en un Bayern-Wolfsburg, o el de Messi al Leverkusen en uns vuitens de final de la Lliga de Campions el 2012. Sense tants focus, però igualment espectacular, va ser l'actuació de Guillem Cuadrado dissabte passat en la Unió Girona-Hostoles. Cinc gols en 24 minuts, entre el 19 i el 43, van ajudar a capgirar el 0-1 amb què havia començat el partit per situar un contundent 6-1 instants abans del descans.

Mai no havia firmat cap repòquer. Com a màxim la temporada passada havia pogut celebrar un hat-trick contra el Sant Gregori, en el seu darrer any de juvenil. Aquest curs, amb 19 anys, ha pogut debutar al primer equip de la Unió Girona, que competeix al grup 17 de Tercera Catalana, i dissabte va aprofitar, i de quina manera, l'absència dels dos davanters titulars, Andreu Castanyer i Oriol Treixans. «El tècnic ja m'havia dit que confiava molt en mi davant d'aquestes baixes i sabia que seria titular i que jugaria en la meva posició natural de davanter, perquè en d'altres partits he estat més a la banda, fent d'extrem o de carriler», detalla el jove golejador. Fins dissabte, aquest curs havia marcat 4 gols en 18 jornades. Gràcies als seus 5 en 24 minuts, ara ja n'acumula 9. Cuadrado, que es va iniciar amb 5 anys en el futbol sala per acabar passant més tard al de camp, estudia un doble grau de Biologia i Biotecnologia a la Universitat de Girona.

Va ser, segons el protagonista, un partit «molt rar», que va començar amb els visitants -sisens, i molt més ben classificats que la Unió, que lluita per eludir el descens- marcant el 0-1. Tot i perdre, els de Girona «ho estàvem fent molt bé». «La primera ocasió que vaig tenir la va aturar el porter, però la segona va anar cap a dins, i era l'1-1», recordava ahir. Cuadrado confessa que «en els partits tinc moltes ocasions, però n'erro massa. I dissabte, veient que la segona ja era gol, vaig pensar que el dia potser seria diferent». Era el minut 19.

Tot i enfrontar-se a un Hostoles que ocupa la part alta, la Unió Girona «va seguir fent un partit brutal». I els gols van anar caient. «En dues o tres passades aconseguíem plantar-nos a l'àrea rival i gràcies a la bona feina de l'equip vaig quedar-me tres cops sol davant del porter i no vaig perdonar», recorda Guillem Cuadrado. Eren els minuts 27, 29 i 39. Abans del descans el seu company Genís Carbó faria el 5-1, i ell transformaria el penal que li van fer al 43 en el 6-1, per completar el repòquer. Cuadrado és un dels encarregats de llençar les penes màximes i dissabte els companys de seguida li van cedir la responsabilitat. Al descans, un cop l'equip era al vestidor, ja va començar a rebre les primeres felicitacions. Però encara no es podia badar perquè «era un partit molt important en la nostra lluita per sortir de baix». A la segona part l'Hostoles es va arribar a posar 6-3, tot i que el triomf mai va perillar i Vilardell ho sentenciava amb el 7-3.

Després sí que hi va haver més felicitacions dels companys «sobretot perquè m'estava costant veure porta», i també de la família (al camp hi eren la mare i la germana). Cuadrado, que no es va poder endur la pilota de record a casa «perquè som un club modest, en tenim poques, i si les perdem les hem de pagar», és fan de Benzemá «perquè no és gaire golejador però aporta d'altres coses, i m'hi veig reflectit» i de Luis Suárez «perquè és un killer de l'àrea». Stuani, del Girona, tampoc li desagrada gens, encara que no s'assemblen tant ni en joc ni en físic: «Ell és més alt, guanya moltes pilotes aèries, i jo soc més d'anar a l'espai a buscar passades llargues».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook