Paula Ginzo és una jugadora interessant. Amb tot just vint-i-dos anys acabats de fer, la pivot càntabre té un paper protagonista a Lliga Femenina-1, on, encara que l'Al-Qázeres acabi baixant, continuarà jugant la temporada vinent. Però d'aquí a poder aturar Mima Coulibaly encara n'hi va un bon tros. I per aquesta via, la superioritat interior de la pivot maliana, l'Uni va començar ahir a resoldre un partit que amenaçava d'ennuegar-se a les gironines però que va acabar desembocant en una victòria plàcida (61-55) amb Èric Surís repartint molts les càrregues de minuts.

El context de la tarda obria la porta a la relaxació. Aquesta temporada, més d'un cop, i de dos, a l'Uni li ha costat posar-se a la feina els diumenges a la tarda després d'una setmana d'eufòria europea. I aquest cop l'alegria havia estat doble: victòria a Montpeller i classificació als despatxos per als quarts de final de l'Eurocup. La perspectiva de l'eliminatòria contra el Venècia i l'encara més immediata disputa de la Copa a Salamanca deixaven molt amagada la visita de les extremenyes. Gairebé oblidada. Tant que, fins i tot a l'Uni, van preferir deixar descansar Sonja Vasic i el seu castigat maluc.

Que l'Al-Qázeres intentaria aprofitar el context era evident. Però d'intentar-ho a aconseguir-ho hi ha un llarg camí. El que separa una de les plantilles amb més noms del bàsquet europeu d'una altra, on després que Ginzo hagués assumit que no podia amb Coulibaly, li quedaven poc més que els triples d'Arica Carter, com el que va obrir el partit, i de Jennie Simms (15 i 19 punts respectivament). I és que quan, en el minut 6 de partit, Èric Surís fa la seva primera rotació, apareixen en pista Núria Martínez i Abby Bishop per donar descans a Laia Palau i María Araújo. Queda poc més a dir. Sí, una cosa, que el següent canvi va ser l'entrada de Marta Xargay. D'aquesta manera el partit, a poc a poc, va anar fent camí cap al costat de l'Uni sense la necessitat que Fontajau visqués cap tarda màgica. Simplement, jugant a bàsquet i guanyant un altre partit. Al descans, 9 punts de diferència (31-22) després d'un triple de Mendy, una altra a qui tampoc li parlis de relaxar-se; que ja eren 14 al final del tercer quart (52-38) amb els dos mil cinc-cents habituals espectadors del pavelló gironí absolutament relaxats. Gairebé tant com Mendy, Coulibaly o Elonu, que no es van moure de la banqueta en tot el darrer quart tot i que els tirs de Cartes i Simms van maquillar el resultat. Vindran tardes, i partits, més compromeses. Al final, 61-55, i Èric Surís donant el primer minut de la temporada a la banyolina Júlia Soler.