L'Albert Sàbat sap a quin equip jugava en Gerard Sevillano la temporada passada?

Home, és clar. Al Marín. Van pujar a LEB Or...

Exacte. Aquell inesperat ascens del Marín és la prova que en aquesta segona fase de Plata pot passar qualsevol cosa?

Sí. Ara tot dependrà de com arribi cada equip, les dinàmiques, si algun equip té lesions... Són dotze partits i tots seran importants.

Són situacions molt diferents. L'any passat, amb el Marín, ningú donava un duro per nosaltres. Vam entrar al play-off amb una mica de fortuna i al final vam acabar pujant. Aquest any, amb Girona, portem una dinàmica molt més bona i, a banda, tot està molt més obert. Només cal mirar la classificació, hi ha molt poca diferència entre els equips de dalt i els de baix, i a sobre el play-off és amb molts més equips.

Sabia que Sevillano jugava al Marín, però era conscient del seu nivell? De tots els equips que heu passat a la segona fase és el jugador més valorat.

Sorprendre'm no m'ha sorpprès. El coneixia i sabia que era un molt bon jugador i, ja quan el van fitxar, era conscient de la seva qualitat, i estic molt content que tot li estigui anant tan bé. Tant de bo segueixi així i ens pugui ajudar a guanyar molts partits en aquesta segona fase.

A Sevillano tampoc no l'han sorprès els números que està fent Sevillano, oi?

He, he.. No, no és una qüestió de sorprendre o no sorprendre. Al final tots vam venir aquí amb el mateix objectiu, tothom tenia ganes de fer-ho bé, de guanyar partits i de fer una bona temporada en l'àmbit col·lectiu. És el que estem fent i, per tant, contents.

Contents per guanyar. D'acord, però també content per estar jugant bé, no?

Sí, és clar. Seria hipòcrita si digués que no. Al final si l'equip guanya partits i tu, individualment, et sents bé i amb confiança, acaba tenint doble valor.

La carrera de Sàbat és més coneguda pels seus anys a l'ACB. Alguna sorpresa?

Lògicament, com a jugador el coneixia. Fa molts anys havia jugat algun cop contra ell i havia seguit la seva carrera. Quan vaig saber que jugaria amb ell va ser una notícia d'aquelles que t'agraden per tenir la possibilitat de compartir equip amb algú de la seva experiència i qualitat. L'únic que em faltava era conèixer Albert Sàbat com a company d'equip i conviure cada dia amb ell; i amb això no hi ha cap queixa. És un jugador molt respectat i la veritat és que només tens admiració cap a ell.

Diuen que ara venen els partits decisius. En pistes complicades, petites i amb ambient, i el Bàsquet Girona jugant aquí en un pavelló amb més de 5.000 cadires...

Estem contents amb la gent que ens ve a animar. Crec que cada dia ve més gent, ara també tenim una penya nova, i tenim ganes de fer-ho perquè ara en aquests partits decisius a Fontajau encara tinguem més ambient.

És el que diu l'Albert. Des que va començar la temporada hi hahagut un creixement partit a partit de públic, d'ambient, noves penyes... Penso que això és molt bo i el millor exemple d'aquest creixement és l'últim partit a Fontajau. Va venir molta gent tot i que no ens hi jugàvem res pel que fa a classificació i jugàvem contra un equip que no ha passat a la segona fase (Albacete). Això ens ha de servir com a punt de sortida pera ara, que venen els partits decisius, engrescar a com més gent millor.

Assumint la resposta «d'anar partit a partit», comencen la segona fase amb dues victòries menys que Múrcia i Burgos. Condicionen molt?

Vam acabar la primera fase líders i ara, amb aquesta sistema decompetició estrany, comencem dues victòries per sota... A veure, crec que tot es pot igualar perquè queden dotze partits. Amb Burgos tenim l'avantatge que hi hem de jugar, tan allà com aquí a casa, mentre amb Múrcia tenim el petit desavantatge que ja hem de jugar contra ells. Però, repeteixo, si nosaltres fem el nostre treball d'anar intentant guanyar setmana a setmana, crec que arribarem al final amb opcions.

Si no es puja directe, queda la via del «play-off». Dues eliminatòries d'anada i tornada.

Sí. No hi ha marge d'error. En no ser un play-off més llarg, al millor de tres partits o així, no pots tenir cap mal dia ni tenir cap moment de relaxació. Ara, però, hem de fer el que ha dit l'Albert. Anar partit a partit i per arribar al final en la millor situació possible. Si anem al play-off, són dues finals, també hi ha el tema del factor camp que és important... ja veurem.

La temporada passada es parlava molts que els equips que venien del grup est eren més forts. Però després va pujar Marín (oest). Entre això i la seva derrota en la final de Copa contra Juaristi aquest debat queda tancat?

No n'hem parlat molt d'això. Crec que hem de tenir respecte pels dotze equips i pensar primer de tot en el partit de dissabte (Estela Cantàbria), que en ser el primer que tenim és el més important, i jornada a jornada ja anirem veient com ens anem col·locant a la classificació.

Hem d'estar alerta. Tots els equips de l'oest són iguals o millor que els de l'est. Al final aquí som els sis millors de cada grup i s'haurà d'anar amb compte contra tots els rivals. A més, ja s'ha vist aquesta setmana que molts equips han aprofitat els darrers dies per fitxar o reforçar-se. Diop al Cantàbria, Fede Van Lacke al Juaristi, canvis d'entrenadors. Tothom vol pujar.