Mireia Trias té 19 anys i estudia Medicina a la Universitat de Girona. La seva germana, l'Ariadna, en té 24, és nutricionista i passa consulta tant a Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell com a Badalona. Però, a més, les dues germanes de Mont-ras competeixen amb el Massi-Tactic UCI Women's Team, l'únic equip professional de ciclisme femení que hi hagut mai a Catalunya. Diumenge, el Massi-Tactic, que forma part de l'estructura del Club Ciclista Baix Ter de Torroella de Montgrí, va acabar en la desena posició per equips a la Setmana Ciclista Valenciana amb un equip format per la paraguaiana Espinola, la irlandesa Creamer, la canadenca Pilote-Fortin, la val·lisoletana Martín, l'asturiana Nuño i les dues germanes Trias. Competint contra alguns dels millors equips del món, amb ciclistes com la guanyadora de la prova, l'holandesa Anna van der Breggen, campiona mundial el 2018 i doble medallista olímpica dos anys abans als Jocs de Rio de Janeiro, les germanes Trias han viscut a València un nou episodi del somni que varen començar de ben petites al CC Palafrugell i que ara els ha fet tornar al costat de casa, al Massi-Tactic, després de córrer amb el Sopela basc.

«A les curses competim contra corredores que són autènticament professionals, amb equips on les corredores cobren totes i només viuen per això pensant tot el dia en ciclisme. És clar que sempre penses que pots guanyar una cursa, però som conscients que és molt díficil, sobretot en les curses de categoria UCI...», explica Ariadna Trias, que va començar en el ciclisme als nou anys al CC Palafrugell, «un company de classe hi anava els dissabtes i em va dir si ho volia provar». Després d'un temps compaginant tant la carretera com la muntanya, la gran de les germanes Trias es va decidir per la primera modalitat i ara feia més de dos anys que estava corrent en equips bascos, Lointek i Sopela, fins que aquest 2020 es va decidir a tornar al CC Baix Ter, «que el tenim a 15 quilòmetres de casa», en veure com el projecte que el club de Torroella de Montgrí va començar l'any passat amb l'equip de nivell UCI (Massi-Tactic) es consolidava i anava endavant. «L'equip és molt més potent aquest any, per exemple la canadenca ha corregut en alguns dels millors equips amb companyes de molt nivell, i hi ha altres noies estrangeres que també caminen molt i això fa que el nivell pugi, hi hagi més competència...», analitza Ariadna Trias, que, en el seu retorn al club, ho ha fet acompanyada de la seva germana petita, Mireia, que l'any passat havia fet el trajecte a la inversa estrenant-se com a sub-23 en el món professional amb el Sopela. «Jo em veig com una corredora encara en l'etapa de formació, aquí al Massi hi ha un director tècnic que en sap molt i al final es tracta d'obeir ordres i treballar per l'equip; jo em considerava una bona escaladora però corrent amb professionals em fa la sensació que pujo com si fos una esprinter...», comenta Mireia Trias, que, l'any passat, corrent amb el Sopela, va guanyar una cursa a Tafalla, Torneo Euskaldun, i ara amb 19 anys ha estat la tercera millor classificada del Massi-Tàctic a la Setmana Valenciana per darrere d'Espinola i Creamer.

Buscar hores sota les pedres

I com es compagina el ciclisme amb la feina o els estudis? Doncs traient hores de tot arreu, d'on es pot. «Jo normalment m'entreno als matins, sobretot quan estic a Badalona, perquè allà em porto jo mateixa l'agenda, però quan estic a Sant Feliu, on tinc consulta matí i tarda, agafo dia de descans», detalla la germana gran, Ariadna, que fa uns anys, abans de marxar a córrer amb equips del País Basc, ja va haver d'aparcar el ciclisme durant un temps mentre estudiava a la universitat. Un parèntesi que, de moment, no té pensat fer la seva germana petita tot i estudiar una carrera tan exigent com Medicina a la Universitat de Girona. «No tinc un horari de classes fix sempre seguit a la mateixa hora i, per exemple, si tinc classe al matí i a la tarda, aprofito el migdia per sortir per entrenar-me pel voltant de Girona i després anar a les classes de la tarda; sempre m'emporto la bici a Girona per si m'he d'entrenar al migdia o també allà a la tarda, perquè quan arribés aquí ja es faria fosc i no podria fer les hores que em toquen segons la programació que ens marca el director», desgrana Mireia Trias, que viu a Mont-ras, estudia a Girona i s'entrena on pot quan té una finestra de temps. I igual amb el calendari de proves :«Miro si tinc exàmens o no, però, per exemple, si hi ha una volta en una setmana que tinc exàmens i no puc anar-hi, a la universitat tinc un tutor a qui puc recórrer, però tampoc em pot ajudar més enllà de parlar amb algun professor per intentar canviar alguna data d'examen».

Entre 16 i 23 hores d'entrenaments a la setmana són el que solen tenir programades les corredores del Massi-Tactic, un esforç important, sobretot per a ciclistes com Ariadna o Mireia Trias, que econòmicament no poden viure del ciclisme si no treballen o estudien, però amb dinou anys «omple» i «compensa» per pura il·lusió: «Totes les que estem en un equip com el Massi tenim la il·lusió de passar algun dia a un equip del World Tour, dediquem la vida a entrenar i renunciem a moltes coses. Si no tinguéssim l'ambició de dedicar-nos al nivell top no ho faríem».