Continuar amb la base de la plantilla que va aconseguir la fita d'ascendir a Segona B la temporada passada i la incorporació de poques peces que atorguin aquell plus que necessita un equip quan salta de categoria. Aquesta és la fórmula que ha fet servir Oriol Alsina per al retorn del Llagostera a la categoria de bronze. Algunes de les noves peces que constitueixen el nou engranatge dels blaugranes compten amb una carrera dilatada a les seves espatlles. D'altres, com el central Diego González, no. El castellonenc, baixa per sanció diumenge passat, va aterrar a Llagostera a l'estiu procedent del filial del Betis. Amb l'equip blanc-i-verd tenia l'honor de dur el braçalet de capità. «Vaig jugar dos anys a Sevilla. Un amb el juvenil i un altre amb el filial. Quan va acabar la temporada passada no em van oferir continuar al primer equip i considerava convenient fer el salt a Segona B. Em veia amb ganes i preparat», confessa. D'ofertes més llamineres que la del conjunt gironí en va tenir. Però el que va fer que finalment es decantés pel Llagostera va ser «el projecte que em van presentar. Potser, Llagostera no pot competir amb altres equips de ciutat més grans en diversos sectors. Però tot allò que la gent em va prometre s'està complint. És un club petit i familiar. No me'n penedeixo d'haver pres aquesta decisió».

Amb passat al planter del Vila-real, d'on és, el jove central esquerrà de tant sols 20 anys està sent últimament un fix a l'eix de la defensa del Llagostera, on ja acumula divuit partits i un gol, juntament amb el capità i experimentat Lucas Viale. Tot i això, la regularitat de Diego González va trigar a arribar. «Al principi de temporada hi havia jugadors en millor forma que ell. Però amb el pas dels dies Diego González s'ha guanyat el lloc a base de treball», explica Alsina. Davant la manca d'oportunitats a l'inici de la present campanya, Diego es va mostrar intranquil tot i que sabia que el seu moment arribaria. «Va ser una situació un pèl atípica. No m'hi havia trobat mai. Però l'Oriol sempre em va transmetre confiança», explica el de la Plana, que va respondre a la manca de rodatge competitiu amb esforç i perseverança per així guanyar-se l'anhelada titularitat.

El seu fitxatge pel conjunt llagosterenc va ser adjectivat com el d'un central amb jerarquia, contundència i seguretat. Alsina va més enllà i descriu el castellonencí com a un futbolista «amb una mentalitat molt forta. Malgrat la seva curta edat. De fet, crec que és el jugador amb més projecció que he tingut», descriu. I afegeix: «El més probable és que la temporada vinent en Diego no sigui amb nosaltres. De ben segur que tindrà l'oportunitat de firmar amb un equip d'una categoria més amunt».

La filosofia de fitxatges

Diego González, que mai no havia disputat cap partit a Segona B, és un dels molts jugadors novells a la categoria de bronze que Alsina i el seu equip tècnic van captar. «El que vam fer en el cas de Diego González és visualitzar partits seus i preguntar a gent del seu voltant per les condicions futbolístiques i personals», apunta el tècnic, orgullós amb la decisió del fitxatge.

Entre el llarg reguitzell de futbolistes hi trobem també l'extrem Nahuel Arroyo, que està causant furor entre l'afició (diumenge va marcar el gol de l'empat contra l'Oriola) i que va signar procedent de l'Horta, de Tercera Divisió. «El que fem és intentar fitxar jugadors joves de les comarques gironines. Si no hi ha cap futbolsita que ens agradi ampliem fins a tota Catalunya. I a partir d'aquí, cerquem jugadors per províncies properes a la nostra», detalla l'entrenador del Llagostera, que apunta que «tot jugador jove que arriba aquí sap que si fa una bon any podrà fer el salt cap a un equip d'alguna categoria superior».