La plana més daurada de la història de l'Handbol Bordils, que més que mai fa bo el lema que els acompanya, «La força d'un poble», es va començar a escriuree l 12 de maig de 2013 a Sòria... i encara no té final. Aquell dia l'equip va culminar la seva gesta més gran, a mig miler de quilòmetres de casa: el salt a la Divisió d'Honor Plata, la segona categoria espanyola. Una victòria contra el Benidorm (ara equip d'Asobal) per 27-30 en l'última jornada de la fase d'ascens va donar un dels bitllets als gironins, amb un equip que ja dirigia Pau Campos i que tenia al vestidor molts jugadors que encara hi continuen com Jordi González, Ignasi Moreno, Marc Canyigueral, Francesc Reixach, David Masó, David Masmiquel, Joan Vilanova, Esteve Ferrer i el capità Marc Prat. Gonzalez, Prat, Masó, Vilanova, Reixach i Moreno han viscut íntegres els set cursos a Plata. I aquí caldria afegir-hi Gerard Farrarons, que no era a l'equip que va pujar però que debutant el primer any a la nova categoria tampoc s'ha mogut.
Diumenge que ve (12.30), després de set anys consecutius a la categoria, on juntament amb l'Amenábar ja són un dels històrics, pels anys ininterromputs que fa que hi són, el Bordils celebrarà el seu partit número 200 a Plata. Coincidirà l'efemèride, a més, amb un partit trascendental al Blanc-i-Verd, un Zamora que tot just té dos punts més que els gironins. Els bons resultats de les últimes jornades han tret l'equip del descens directe, però ni molt menys la feina està feta perquè la categoria està més igualada que mai i aquest curs ofereix una novetat diabòlica: el quart per la cua se salva de baixar, d'entrada, però ha de guanyar-se el lloc en una promoció contra els millors segons de la fase d'ascens a Plata. Un tràngol que tots els equips volen intentar-se estalviar pels riscos que comporta.
Aquell 12 de maig de 2013, des de Sòria, i encara pessigant-se, Pau Campos posava en mans de la directiva la decisió d'acceptar o no la plaça a Plata, advertint que «si es pot pujar, nosaltres estem disposats a seguir treient les hores d'on sigui per provar-ho. I si hem de viatjar els divendres, els dissabtes, o quan sigui, ho farem». El club va assumir el repte i set anys i 199 partits més tard, continua batallant per allargar el somni. Campos, que va tornar al club l'estiu passat després d'haver-se'n desvinculat el 2017, és l'entrenador que més partits ha dirigit al Bordils a la categoria (139). Els 60 restants es van disputar amb Sergi Catarain a la banqueta. En aquestes 199 jornades el Bordils acumula més derrotes (103) que victòries (74), a més de 22 empats, però ha garantit gairebé sempre la permanència amb relativa solvència. La millor classificació es va produir el curs 2015/16 (vuitens, amb 26 punts), però el rècord de puntuació del primer any (28), que va deixar l'equip onzè, no s'ha pogut superar mai. Les darreres tres temporades el Bordils ha acabat amb 25. Ara, a falta d'onze jornades, en sumen 16. Diumenge, per tant, toca celebració i molta concentració.
