osep Maria Bartomeu ha viscut els últims deu anys a la llotja (de vicepresident fins al 2014) com si l'estadi fos una bassa d'oli. El Camp Nou ha estat mirant cap al camp o cap a un altre lloc, però mai s'ha fixat massa a la llotja, perquè ha considerat que no hi havia motiu per incomodar als seus hostes, encara que alguna vegada algun tímid retret o pancarta fugaç va fer sospitar que alguna cosa podia no anar bé

Però l'última ha estat de les grosses i aquí el soci, o sectors de socis al Camp Nou, va dir prou, un avís que la junta ara haurà de gestionar d'una altra manera, ja que si els resultats no acompanyen (dimarts, Champions contra el Nàpols, i el cap de setmana que ve, clàssic a Madrid) la història del Barça parla que alguna cosa terrible està a punt de succeir. Aquesta última ha estat que es va descobrir a través d'una exclusiva de Ràdio Barcelona que la junta, o més aviat el seu president al costat del seu assessor de capçalera (Jaume Masferrer, des de divendres a la nit suspès de sou i funcions fins a la junta directiva del proper dijous), havien validat a preu d'or (un milió d'euros) que una empresa externa (I3 Ventures) desenvolupés a Facebook continguts favorables a president i, alhora, en contra de jugadors com Piqué, exfutbolistes com Xavi o Puyol.

El que ha entès el soci, veient els mocadors i crits de dimissió en el partit contra l'Eibar, és que el president es va gastar els diners del club per crear corrents d'opinió per aplaudir la seva pròpia gestió en la junta i atiar a altres socis (Puyol, Xavi i Piqué ho són) i personalitats com un expresident (Joan Laporta) i actors importants en la ja precampanya electoral (com l'aspirant Víctor Font).

Divendres, Bartomeu havia programat amb un grup de directius fer un dinar fora de Camp Nou per abordar com afrontar la que haurà de ser una transcendental assemblea extraordinària que haurà de validar un canvi de números en el macroprojecte «Espai Barça», en el qual la principal obra serà remodelar de dalt a baix al Camp Nou. Els números presentat fa anys, i votats en un referèndum, s'han quedat molt curts davant l'actual previsió de despesa.

L'0bjectiu de l'àpat, però, va quedar enterrat per les exigències dels presents, que volien saber què pretenia Bartomeu i la seva mà dreta externa (Jaume Masferrer) amb una despesa per criticar socis i calumniar-ne d'altres. De la trobada, que no va transcendir res oficialment, al marge que l'assessor extern quedava sense sou i ocupació durant uns dies, es va saber que alguns vicepresidents ja no estan alineats amb Bartomeu. La idea d'unitat i harmonia transmesa sempre per Bartomeu ha saltat pels aires, i sobretot canalitzat per moviments de dos dissidents, que tenen un pes específic majúsculs, com són el segon de bord a la junta, Jordi Cardoner, i el que sona com a aspirant a prendre les regnes de l'actual junta a les eleccions del 2021, Emili Rousaud.

Es va apuntar des d'alguns mitjans que aquests pesos pesants estarien darrere d'una maniobra perquè Bartomeu, que des que va començar el 2020 no surt d'una crisi per ficar-se en una altra, fes un pas a la banda, fins al punt de plantejar-se la possibilitat d'avançar les eleccions a aquest estiu, quan el mandat conclou el 2021.

Ningú de la directiva fins ara ha negat aquest to tens en la trobada dels directius, per la qual cosa s'espera que davant d'aquesta atmosfera, sumada a la de Camp Nou en el partit contra l'Eibar, farà que la junta directiva formal de dijous, a pocs dies del clàssic, es presenti com a transcendent per al futur immediat de l'entitat, ja que tornarà a estar sobre la taula la retirada forçada de Bartomeu i l'avançament electoral.

Bartomeu està a la junta directiva del Barcelona des de l'estiu de l'any 2003, quan va guanyar les eleccions Joan Laporta, encara que una sèrie de discrepàncies internes el va portar el 2005 a dimitir, al costat de quatre directius més (Jordi Monés, Sandro Rosell, Jordi Moix i Javier Faus). Tots ells havien confirmat el que Laporta va denominar «la secta», i després donar suport a un vot de censura el 2008 contra aquella directiva, finalment el 2010 van arribar tots ells, de la mà de Sandro Rosell, les regnes de club.

Just després de la moció de censura, guanyada «in extremis» pels gestors de llavors, a Laporta li van marxar vuit directius més: els vicepresidents Albert Vicenç, Ferran Soriano i Marc Ingla, a més dels directius Josep Lluís Vilaseca, Evarist Murtra, Xavier Cambra, Clàudia Vives-Fierro i Toni Rovira. La història de tensions i dimissions a Can Barça ha estat un clàssic sempre, i fins i tot sota la direcció de Bartomeu des del 2015, alguns membres han acabat saltant del vaixell, gairebé sempre per discrepàncies, camuflades per motius laborals.