L'especial relació entre Girona i el bàsquet femení no va desaparèixer sota les aigües de la inundació provocada pel temporal Gloria i, ahir, vint-i-quatre més tard del dia més dur de la història de l'Uni, Fontajau es va omplir amb 5.000 persones per veure com l'Spar Citylift Girona derrotava el Perfumerías Avenida per cinquè clàssic estatal consecutiu. Un 60-55 que confirma que, tot i el sotrac físic del gener i l'obligada reformulació per les entrades i sortides a la plantilla, l'equip que entrena Èric Surís continua sent un ferm candidat a guanyar els títols de Copa, d'aquí a menys d'un mes a Salamanca, i de Lliga. Veure Fontajau obert, net, sense aigua i ple com mai ja era una victòria atribuïble a l'esforç de molta gent durant el darrer mes, però, a sobre, parlant només de bàsquet, la gent que ahir va anar a Fontajau van poder gaudir de molt més. Van veure un equip per al qual ni les limitacions físiques de Sonja Vasic (va tornar del Preolímpic amb una forta contusió) van ser un obstacle perquè dominés tot el partit contra l'Avenida (van arribar a guanyar de 14 punts en el tercer quart); i perquè, quan més van collar les visitants i amb un arbitratge com a mínim estrany, van saber patir i jugar amb cap les darreres possessions per acabar decidint el partit amb un 2+1 d'Elonu a manca de només 19 segons.

Les dues faltes de Mima Coulibaly abans que s'hagués arribat al tercer minut de partit, quan encara cap dels dos equips havia aconseguit ni tan sols anotar la seva primera cistella, va ser el primer avís que, per molt que hi hagués gairebé 5.000 persones a Fontajau, guanyar el Perfumerías Avenida no seria fàcil. El relleu de Coulibaly, l'australiana Abby Bishop, va entendre perfectament el nivell de duresa que requeria el partit. Igual que Araújo, Mendy i la seva agressivitat per recuperar pilotes en la primera línia o una Elonu que va començar jugant de «3» perquè Surís era molt conscient que calia descarregar de minuts Sonja Vasic.

L'escarransit 12-9 del final del primer quart va arribar acompanyat de la bona notícia del debut de Núria Martínez, gairebé mig any després de lesionar-se en un entrenament de pretemporada, i precisament la veterana base de Mataró va protagonitzar una de les imatges de la primera meitat amb el seu punt en l'aire després d'anotar el triple que situava l'Uni set punts per sobre (16-9).

El talent no entén de molèsties musculars i, poc després del triple de Núria Martínez, Sonja Vasic va anotar-ne dos més gairebé consecutius que afegits a un bàsquet de Bishop van deixar l'Spar Citylift Girona doblant l'Avenida en el marcador (24-12). D'allà, fins al descans, amb Marta Xargay apujant el nivell del treball defensiu, les gironines van festejar sempre amb la possibilitat de consolidar els 10 punts de marge. Però el rival continuava sent el Perfumerías Avenida i, en els moments en què més patien les castellanes, Miguel Ángel Ortega va veure com l'encert en el tir de Lloyd, Hayes o Sílvia Domínguez les mantenia dins del partit (33-26 a la mitja part).

Després del descans, amb un cinc molt físic en pista (Elonu de nou al «3» amb Bishop i Araújo per dins acompanyades de Mendy i Laia Palau), l'Uni va aconseguir la seva màxima diferència del partit: 14 punts, amb 43-29, després d'un triple de Magali Mendy que va fer saltar dels seus seients els 5.000 espectadors de Fontajau que ja havien començat a indignar-se amb els àrbitres per dues faltes en atac prou dubtoses. Com era d'esperar, l'Avenida no es va arronsar. Les clàssiques Sílvia Domínguez i Laura Gil van agafar el protagonisme i Salamanca es va intentar aferrar al partit. Però, en aquell moment, Surís encara tenia moltes peces per moure. Núria Martínez, Couliblay, Vasic i Xargay van anar entrant a la pista en una rotació que va permetre a les gironines arribar al final del tercer quart amb 13 punts de marge després del tercer triple de Sonja Vasic (49-36).

Rematar un partit contra l'Avenida mai és senzill. Encara que sembla que vagi costa avall. Els clàssics són partits amb moltes mans, plens de contactes i extremadament difícils de xiular. I els tres àrbitres d'ahir es van complicar la vida en el tram final del partit. Com més protestava el públic de Fontajau o més treien de polleguera la veterana Laia Palau, més rigorosos semblaven amb l'Uni. Entre protesta i protesta, un bàsquet de Fagbenle i dos tirs lliures de Hayes van posar l'Avenida a només dos punts. 52-50, tres minuts i mig per jugar-se i temps mort d'Èric Surís. Molts nervis.

Un tir lliure d'Araújo, dos més d'Elonu i dues bones defenses de tot l'equip van donar aire a l'Spar Citylift Girona (55-50) abans que, sempre ella, Sílvia Domínguez fes emmudir Fontajau amb un triple des de la cantonada. Quedava poc més d'un minut i, amb 55-53 en el marcador, calia trobar una bona solució, i es va trobar la millor. Pilota al pal baix a Elonu, que, jugant de «3», estava defensada per una base (Mayte Cazorla) que no va poder evitar que la internacional nigeriana li traiés el 2+1: 58-53 a 19 segons del final.

Després, el joc de faltes i tirs lliures -dos anotats per Lloyd i només un per Mendy- van deixar uns insuficients 10 segons a Ortega per remuntar quatre punts (59-55). El tècnic de l'Hospitalet va demanar temps però el triple de Samuelson no va entrar i l' speaker de l'Uni va poder convidar el públic a fer pujar més els decibels del pavelló amb el «que boti, que boti Fontajau» mentre Palau tancava el marcador amb un nou tir lliure: 60-55.