Una bona victòria i una recompensa massa amarga. Així es pot resumir el partit d'ahir a Fontajau en el qual l'Uni va ser capaç de derrotar un clàssic del bàsquet europeu -l'Schio italià que lidera la pivot francesa Sandrine Gruda - després de molt remar, amb els triples de Mendy i la lluita inesgotable de María Araújo (ahir també anotant de tres), per acabar escapolint-se del partit a pocs punts que proposaven les visitants deixant-les sense resposta en l'últim quart amb Marta Xargay espolsant-se els dubtes de sobre (65-53). Llàstima que anit, el futur europeu també passava per Hongria. I allà el Dinamo de Kursk va guanyar a la pista del Sopron en un resultat que fa que les gironines no en facin prou en guanyar dimecres a Montpeller per seguir vives a Europa. També necessiten que el Dinamo de Kursk perdi a casa contra el Gydnia polonès, cuer i ja eliminat. Si les dues coses passen, russes i gironines quedaran empatades a sis victòries i l'Uni té el bàsquet average favorable. Si, a sobre, el Sopron s'afegeix a aquest grup i hi ha un triple empat a sis victòries, les gironines també en surten beneficiades. O, sigui dimecres, s'ha de veure que passa a Kursk i després s'ha de guanyar a Montpeller.

L'Uni va acabar anit guanyant un partit que, d'entrada, es va posar costa amunt. En el primer quart l'Uni, tot i que Eric Surís ja havia fet jugar nou peces en el minut sis, va tenir molts problemes per anotar (8-13) i per desfer-se del ritme de «partit a 50 punts» que proposava l'experimentat equip italià.

L'extraordinari encert de Magali Mendy, dotze punts en encara no vuit minuts, va maquillar els problemes de les gironines en atac en un segon quart on varen continuar sense trobar-se còmodes davant un Schio intens prop de cistella on compta amb moltes jugadores per repartir-se la feina: Gruda, Harmon, Keys, Lisec... La millor prova d'això? Coulibaly, zero punts al descans. Al final un bàsquet de Laia Palau va deixar la diferència en el marcador al descans en només un punt (26-27) en un moment en què els que van aprofitar la pausa per mirar cap a Hongria tampoc varen respirar gens tranquils: el Dinamo de Kursk guanyava de set punts a la pista del Sopron quan ja estava ben entrat el tercer quart (41-48).

En un equip amb grans noms, el cor també acaba sent molt important i, aquí, poques guanyen jugadores com Coulibaly o María Araújo. La pivot maliana va anotar els seus primers quatre punts del partit per encetar el tercer quart, 30-27, i dos triples de la pivot gallega, que no va deixar de lluitar cada pilota sota les dues cistelles, van mantenir l'Uni per davant en uns minuts amb els dos equips navegant entre el desconcert per un criteri arbitral molt dubitatiu. Incloent aquí una tècnica al veterà tècnic de les italianes, l'exseleccionador francès Pierre Vincent. Una bona mitja volta d'Elonu va deixar l'Uni quatre punts per sobre al final del tercer quart (46-42), però el problema de veritat és que el Kursk continuava guanyant a la pista del Sopron... De tres punts a cinc minuts per acabar.

Aliè al que estava passant a Hongria, l'Uni necessitava anotar més per guanyar el partit. I Marta Xargay necessita anotar per ajudar el seu equip a guanyar el partit, i no menys important per agafar confiança, i la jugadora gironina ho va fer en un moment clau. Quatre punts seguits de la gironina van servir de punt d'inflexió en el partit i, amb un Schio encallant que només va poder anotar dos punts en els primers sis punts del darrer quart, l'Uni va tenir uns minuts finals molt més tranquils del que es podia pensar ben poca estona abans. Al final, 65-53 i cinquena victòria gironina en aquesta Eurolliga millorant les quatre que havia aconseguit el club en la seva primera aparició en la màxima competició continental. Llàstima de la victòria del Kursk a Sopron (61-74).