El Sant Jaume de Llierca, l'equip filial de l'Olot, que milita a Segona Catalana, va arrencar el dissabte 8 de febrer un empat (1-1) en la visita al Bosc de Tosca gràcies a un gol de Marc Fortet al darrer minut. En l'equip, i jugant tot el partit, lluint el seu dorsal 22, hi era Albert Julià, un jove d'Anglès de 19 anys que la temporada passada ja va anar convocat amb el primer equip (contra Conquense i Balears) i que en la present també havia viatjat amb l'Olot al camp de l'Hèrcules. Una setmana més tard, diumenge passat, es confirmava que ha aprofitat els entrenaments amb Raúl Garrido. Li arribava l'oportunitat de fer un salt de tres categories.

Jugador de banda dreta, que de petit idolatrava Xavi Hernández, Julià ha heretat del seu pare, exfutbolista de l'Anglès, la passió pel futbol. «Tenia dos o tres anys i ja fèiem xuts plegats amb la pilota», recorda. El pare i la cosina d'Albert Julià eren diumenge al Municipal i van ser testimonis de primera mà del debut. «Em va dir que estava més nerviós que jo quan va veure que sortia a la gespa», confessava el jove jugador dels garrotxins. Al final del partit, el mòbil li bullia. Era ple de missatges de felicitació.

Julià ha entrat de ple en la dinàmica del primer equip. Va parlar, fins i tot, amb la secretaria tècnica de l'Olot i li van dir que seguís treballant perquè aquesta temporada li arribaria l'oportunitat. «Per això feia dies que m'ho esperava, però no comptava que fos diumenge», admet. Amb 3-0 al marcador davant La Nucía, i quedant 11 minuts, Raúl Garrido el va cridar per substituir Blàzquez. «Em va dir que sortís al camp i gaudís, i que jugués com ho feia als entrenaments», assegura. Tot i estar orgullós per l'estrena a Segona B, Albert Julià segueix tocant de peus a terra: «jo sóc jugador del Sant Jaume i l'únic que puc fer és seguir treballant per tenir una altra oportunitat com la de diumenge». Al camp va col·locar-se a la posició de Xumetra. L'equip va acabar guanyant 4-0.

Julià va començar jugant a Anglès, el seu poble, i també havia passat per l'EF Garrotxa i el Farners abans d'aterrar a Olot per jugar amb el cadet B. D'això ja en fa sis anys, i ha pogut debutar, fins i tot, amb el primer equip. «A Segona B hi ha molt mes ritme, bastanta mes pressió per si t'equivoques, estàs més nerviós. Però crec que ho vaig donar tot», afirma sobre l'estrena. Es defineix com «un jugador ràpid i molt vertical, m'agrada encarar i entrar cap a dintre, i tinc una bona finalització». Rebut pel vestidor del primer equip amb els braços oberts, ara dubta si quan li van dir que per celebrar el debut el raparien al zero, els companys estaven de broma. O no.