Mític guanyador cinc cops del Tour de França, a prop de fer cinquanta-set anys Miguel Indurain continua enamorat del que va descobrir quan en tenia 12: «anar en bici». Lluny de convertir-se en comentarista televisiu, director d'equip o integrar-se en grans organitzacions esportives, Indurain continua vivint a Navarra, sortint molts dies en bici i participant en marxes cicloturistes i ara en la Titan Desert, que serà la seva estrena en bicicleta de muntanya pel desert marroquí. Una prova de 639 quilòmetres i 7.629 metres de desnivell positiu per etapes, entre el 19 i el 24 d'abril, en la qual compartirà equip amb el seu fill Miguel o amb el també exciclista Melcior Mauri. Indurain, Mauri, Sylvan Chavanel i el dominador de les quatre darreres edicions de la Titan Desert, Josep Betalú, van participar el darrer cap de setmana en un clínic a l'hotel Guitart Gold Central Park de Lloret de Mar per explicar com prepararan la prova.

Preparat per estrenar-se a la Titan Desert?

No, preparat segur que no perquè no estic gaire ben entrenat. Ara estic començant a fer quilòmetres perquè normalment a l'hivern no en faig gaires. Ara hem començat a veure materials aquí en el clínic que hem fet a Lloret amb en Melcior (Mauri), preparar el que haurem de fer, el que haurem de portar? La Titan és una mica diferent del que he fet sempre.

Un cop es retiren, molts exciclistes d'alt nivell es dediquen a fer de comentaristes de televisió, a dirigir equips o es fan organitzadors de curses...

A mi m'agrada anar en bici. Sempre m'ha agradat. Quan vaig descobrir la bici als dotze anys em va agradar i després va ser la meva professió. Les altres parts del ciclisme no m'agraden. Comentarista, entrenador? Les he provat, eh? Entrenador no, però la resta, sí, i ara no faig res de tot això. Sí que participo en algun esdeveniment publicitari, però bàsicament surto en bici i faig algunes marxes. Això és al que em dedico ara.

Diu que surt en bici, però surt o va a entrenar?

No, no, a entrenar no. Jo ja vaig estar molts anys entrenant, fent sèries, pujant ports... Ara surto a rodar, a muntar en bici perquè m'agrada. I els dies que fa bon temps! Ara mateix per a la Titan entreno quan tinc temps i quan fa bo, no tinc un pla d'entrenament concret, sinó que vaig sortint quan em ve de gust.

En marxes cicloturistes o ara amb la Titan, sempre es deu trobar gent que es «pica» a veure si pot guanyar Miguel Indurain, oi?

En les marxes hi ha gent que va al màxim, hi ha gent que va a disfrutar-la i gent que la fa com pot. Jo sempre intento fer-ho el millor que puc, encara que no estigui ben entrenat tens aquell «cuquet» d'anar de pressa, però està clar que hi ha gent que s'ha entrenat per competir i que pot fer un temps una mica millor.

Com l'ha convençut Mauri perquè faci la Titan Desert?

En Melcior l'ha fet catorze vegades, i fa temps que em deia que era una bona prova perquè jo hi anés, però jo no soc gaire de bici de muntanya... El que passa és que el meu fill també ha anat molt en bici, i ho segueix fent, li va agradar la idea, en vam parlar i al final encara que no sapiguem gaire com va el tema la farem tots dos, jo i ell, que té 24 anys, emparats per l'equip d'en Melcior, que tenen l'experiència del que s'ha de fer en el desert.

Desert, pas de dunes, etapes «Marathon» sense assistència i dormint sota les estrelles...

Són temes que no domino. Aquests dies a Lloret m'han estat aconsellant quins materials s'han de portar i veurem com ens va. Aquest any ha canviat una mica, no hi ha tantes dunes i hi ha més muntanya. En principi és més dur, però menys tècnic; i després hi ha l'orientació, que sí que no en sé. Confio en l'equip, aniré cap a on vagin ells.

Anirà mirant la classificació. Creu que «Indurain no pot quedar malament»?

No, no. Ara faré cinquanta-set anys i ja vaig fer molta competició en el meu moment. Jo vaig a acabar-la i a disfrutar. No em posaré a mirar la classificació.

Expliquen que no li agrada parlar gaire de tot el que va guanyar. Massa modèstia?

Ja se'n va parlar molt en la seva època i la gent t'ho recorda, però jo no soc de batalletes i d'explicar històries. Sí que quan m'ajunto amb companys d'aquelles èpoques en parlem i recordem bons moments. Però jo prefereixo mirar endavant i no pas al passat, participar en esdeveniments nous. Tot va evolucionant i jo ara em centro a fer coses que m'agradin.

Manté el contacte amb ciclistes de la seva època? Rivals, antics companys...

No gaire. Ara cadascú té la seva feina i la seva vida. A vegades coincidim en premis, en sopars... Sobretot en les grans voltes o en algunes clàssiques.

Segueix el ciclisme actual, com veu la seva evolució?

Sí, sí que el segueixo però per televisió i per premsa. Avui dia el ciclisme es corre per tot el món, per Austràlia, per Sud-amèrica... i jo ja vaig viatjar molt. Sí que hi tinc contacte quan venen a la meva prova a Estella, per aquí a prop al País Basc o a la Vuelta a Espanya. Tinc demandes de molts països, però viatjar és el que porto pitjor. Vaig començar a fer-ho amb 17 anys i ara ja no em ve tant de gust.

Després de la seva retirada, el ciclisme va passar per anys complicats pel dopatge. Allò ha anat quedant enrere. Ho veu com una etapa superada?

El ciclisme està de moda. No només per la competició, que està més controlada i regulada que fa uns anys, sinó també per la quantitat de gent que el practica. Cada cop hi ha més modalitats i més esdeveniments; hi ha ciclisme de rutes, de ciutat, de turisme, de passeig...

Ara ha estat a Lloret. Aquí a la Costa Brava i a Girona, ja des del temps de Johnny Weltz i Lance Armstrong, sempre hi han vingut molts professionals. Tan bon lloc som per al ciclisme?

No t'ho podria dir perquè, encara que hi he estat diferents vegades com ara aquest clínic a Lloret, no hi he viscut mai. Si ve la gent és perquè els esportistes hi troben el que els falta i hi estan bé. És a dir, qualitat de vida, bones carreteres, bon clima i, avui dia, de la manera que s'ha de viatjar en el ciclisme actual, també bons accessos i comunicacions.

Ha sortit en bici per aquí?

He fet algunes rutes i estaven bé. Hi ha muntanya, hi ha pla, bones instal·lacions per als ciclistes... Per entrenar està bé, però això que em diu dels professionals que hi venen a viure no li ho podria dir perquè no hi he viscut mai.