Quin és el seu primer record de l'Olot?

El primer record és acompanyant el meu pare en algun camp quan feia d'entrenador, o anar a veure els juvenils de l'Olot. Devia tenir cinc o sis anys. A casa es vivia molt el futbol, els diumenges la meva mare trucava al bar Club, on hi havia la seu, per saber el resultat de l'equip. Tot comença quan el meu pare queda campió provincial amb el juvenil i agafa el primer equip. La temporada 1956/57 es va fer el camp nou i es va inaugurar el 1957. Aquell curs es guanya el primer títol amb el meu pare de secretari tècnic, tot i que molts jugadors deien que ell ja feia l'equip. Jo vaig ser un futbolista de poc èxit, amb un pare entrenador, i quan vaig arribar a una edat prudent vaig plegar de jugar. No em vaig tornar a aproximar al futbol fins que vaig veure que l'Olot era a prop de desaparèixer, i amb un grup d'amics i en Lluís Macias ens hi vam posar per donant suport a un president que va tenir la bona pensada de no vendre's el club. D'aquell grup quatre o cinc encara continuem després de 15 anys.

L'Olot arriba al centenari més fort que mai?

Jo diria que sí. En els últims 10 anys hem guanyat dos títols de Tercera i hem jugat sis temporades a Segona B, i tant de bo n'hi haig una setena. A més tenim 25 equips de base, i hem fet un club on els resultats tenen el mateix pes que el projecte, que no només és competitiu, sinó també formatiu i social. Per això tenim convenis amb Integra, Caritas, TEA Garrotxa i el Banc de Teixits i Sang, quatre entitats consolidades a la Garrotxa, per reflectir que el futbol és la millor eina d'integració social. Som l'únic projecte català que vincula el club a la gent del territori i dels Països Catalans i per això passen coses com les del darrer partit a casa, on a l'onze hi havia deu gironins. Això vol dir que aquest és un projecte arrelat i seriós. Som l'única SAE que conec on el Consell d'Administració té responsabilitat econòmica. Quan les despeses són superiors als ingressos ho compensem fent un crèdit participatiu. No hi ha cap altre club com aquest a Catalunya, i a Espanya, només l'Athletic. I ho portem amb la humilitat d'una capital de comarca.

És sostenible gaires més anys jugar a Segona B sense fer el salt al futbol professional?

És sostenible per la responsabilitat econòmica que té el Consell i per l'alt grau de participació i patrocini que hem aconseguit. Hem de fer que jugar a Segona B, més que sostenible, sigui superable. Que poguem tenir algun dia un pressupost que ens posi en situació d'acostar-nos als punters de la categoria i això ens permeti fer el salt. El projecte té prou relleu perquè sigui trascendent, no només a la comarca, sinó a tot Girona i a Catalunya.

L'aposta pels jugadors de Girona i Catalunya és irrenunciable?

Evidentment, mentre hi siguem ho és. Estem estudiant que això fins i tot quedi reflectit als estatuts. Però les entitats són fortes quan les coses es consoliden per cultura i no per regles. L'Athletic té uns estatuts estàndar però la seva vinculació al territori no la discuteix ningú. Hem d'aconseguir que aquesta pregunta ja no ens la facin més. Si fóssim a Segona faríem el mateix, jugar amb gironins i catalans, i en una categoria superior, a Primera, també. És un exercici d'autoestima sobre la Garrotxa, Girona i el país. No és res excloent, és posar de relleu el que tenim. Això ens fa més sostenibles que si haguéssim d'anar a buscar jugadors a París, Milà, Liverpool o Manchester.

L'actual Consell d'Administració fins quan seguirà?

Estem amb forces per seguir. Tot i això estaria bé que en algun moment hi hagi la possibilitat que algú més aspiri a portar el club de la mateixa manera. A més de ser forts socialment i sostenibles, som forts pel que fa al posicionament. Som l'únic club que parla clar. Al nostre grup de Segona B aquest any hi ha hagut jornades on el primer i el segon classificats no haurien d'haver pogut competir per trobar-se en estat de disolució si es complissin les regles. I un altre club es va guanyar la plaça no competint, sinó pagant. Amb unes regles esportives i econòmiques més justes, tres clubs no hi serien. Només volem competir en un torneig just. Amb això i un petit increment de pressupost podríem accedir a una categoria superior.

Per a què han de servir els actes de celebració del centenari?

Celebrar el centenari reflecteix l'evolució d'una entitat. Posa en relleu no només el club, sinó també la ciutat. És una bona oportunitat per reconèixer la feina que han fet els milers de persones que hi han estat vinculades treballant-hi de tècnics, jugadors o fent d'utillers, o la gent que ha vingut als partits, o els que han seguit llegint els resultats i s'han alegrat dels èxits i han plorat les decepcions.

Quants actes hi haurà? Què els agradaria fer?

El primer de tot ha sigut crear una comissió externa al Consell per poder sortir de la particularització i del biaix que donaríem les persones que hem dut el club els últims 15 anys. Ho vam proposar a Carles Llorens, que ja va fer el llibre del 75è aniversari. A la comissió hi haurà exjugadors com Florenci Lluís, Fabregó, Pep Solés, i Abel, però també gent de la comunicació, com Anna Diago, o una historiadora, l'Anna Bonfill.

Quina resposta han obtingut per al sopar de dissabte?

L'Olot actua amb la humilitat d'un club de Tercera regional. El Consell no cobra ni un duro, la Comissió, tampoc. Treballem amb una estructura de persones àmplia però absolutament amateur. El sopar l'organitzem per als aficionats i serà espectacular, amb més de 300 persones. Hi haurà exjugadors, aficionats, clubs de la comarca...

Per què donen el tret de sortida un any i mig abans?

Un centenari només és un cop a la vida. Ho volem fer amb temps. Les celebracions són durant el 1921 i fins al 1922, però comencen ara perquè hi ha molt a celebrar i per viure. Hi haurà uns deu tipus d'activitats diferents i dissabte ho començarem a explicar.

Desanima veure que no trenquen mai la barrera dels 1.400 socis?

Més que desanimar fa reflexionar. La meva reflexió és que en les èpoques on només trascendeixen multinacionals i monopolis, a les petites entitats que no estem als mitjans principals la vida se'ns fa difícil. Per això li haig d'agrair que dediqui una plana a l'Olot. Els diaris esportius dediquen la meitat a un sol club. I això ens fa difícils les coses a l'Olot, al Sant Jaume de Llierca, al Besalú i al Banyoles, per exemple. Per això un dels posicionaments que defensem és que es reformi el decret de venda de drets televisius de Primera i Segona i una part més gran dels diners vagi destinada al futbol amateur.

Quants socis voldria tenir?

M'agradaria tenir els mateixos que l'Eibar a Segona B, uns 3.000.

La reforma de l'estadi Municipal ha quedat aturada?

No, l'Ajuntament es pren molt seriosament l'estadi, són conscients que és un dels edificis més precaris en l'invertari de béns de la ciutat. Té 63 anys. Primer han d'haver-hi els projectes i després les realitzacions, i perquè aixó passi calen diners. De moment l'Ajuntament ens ha dit que farà algunes reformes per millorar la confortabilitat de l'estadi.

Amb la permanència ben encarrilada, a què ha d'aspirar l'Olot aquesta temporada?

A tot. L'Olot ha d'aspirar a fer tres punts el proper partit. La nostra lliga és arribar el més aviat possible als 45 punts. Un cop superats, mirarem altres horitzonts.