L'alpinista Sergi Mingote (Parets del Vallès, 1971) és un dels caps de cartell de La Mostra i ambaixador dels Jocs Olímpics d'hivern Barcelona Pirineu 2030. Ens presentarà el documental A pulmó i explicarà el repte dels 14x8.000 en 1.000 dies sense oxigen.
És inevitable començar pel projecte dels 14x8.000 en mil dies. Quin és el motiu d'aquesta aventura?
Crec que ha sigut una conseqüència del primer projecte: intentar coronar 6x8.000 en un any sense oxigen; era una cosa que encara no s'havia fet. Va sortir bé i fa pocs dies vaig aconseguir sumar el setè cima en el Dhaulagiri, ja estem a la meitat del camí. El record actual es troba en set anys i deu mesos i penso que pot quedar en la meitat si tot va bé. Els mil dies no són el més fonamental, hi ha marge, però el més important és completar els catorze per complir amb l'objectiu.
El projecte forma part de la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 abans o després de començar?
Tot arriba bastant paral·lel. Sempre he voltat pel territori explicant els meus projectes que tenen un vessant important en àmbit inclusiu i solidari. De fet, a La Mostra podrem explicar com persones amb qualsevol mena de discapacitat, a través de l'esforç i el sacrifici, poden tirar endavant. Anteriorment, ja tenia relació amb la Generalitat i quan vam fer el penúltim cim del projecte dels 6x8.000 vam parlar-ho. És una oportunitat per al país i és una proposta amb la qual em sento molt còmode. No vaig pensar-m'ho gaire. Es pot donar a conèixer una part fantàstica del territori com és el Pirineu i és maco poder-ho fer.
Aconsegueix tenir gaire temps de descans entre cim i cim?
La veritat és que els descansos no són gaire llargs perquè és un projecte molt intens i, a vegades, no hi ha temps ni per respirar. Per exemple, vaig fer el Broad Peak el 16 de juliol del 2018 i el dia 19 ja estava al segon campament base del K-2.
Perquè la seva relació amb la muntanya li deu permetre. Quina és exactament?
És una relació de fa molts anys. A la muntanya, he trobat tot allò que no he trobat a peu pla. Em sento lliure, és on realment em sento més feliç. En concret, la meva unió amb l'alta muntanya és de més de vint anys. L'any 1998 és quan vaig aconseguir el meu primer 8.000, han passat molts anys i en sumo onze. Estar amb alçada em fa sentir millor i crec que és on més feliç puc ser.
Quan es fa referència a vostè, és inevitable no només pensar en muntanya, sinó amb reptes extrems en general.
Al final fas servir les mateixes eines en un ascens a una muntanya o travessant l'estret de Gibraltar nedant. Intento tenir una bona planificació i estar bé mentalment i físicament. Són projectes molt diferents que m'han donat la possibilitat de tenir un bagatge i em donen un plus per fer el repte del 14x8.000 sense oxigen, que és la gran diferència i on es presenta la dificultat real. Sense oxigen és quan t'enfrontes directament a la muntanya.
És la primera vegada que ve a La Mostra de Figueres?
Sí. La veritat és que em fa molta il·lusió i és maco poder estrenar el format llarg del documental A pulmó i La Mostra és el lloc perfecte per poder-ho fer.
Ens pot avançar alguna cosa sobre el documental?
És una mica el resum de tot. No només tracta exclusivament sobre la muntanya, sinó que explica la història de diferents esportistes i associacions que mitjançant l'esport han trobat una manera de donar sentit a la vida. Han trobat la forma d'expressar les seves emocions i intentem explicar la fusió entre els reptes de la muntanya i els del dia a dia de persones que lluiten constantment i no ho tenen gens fàcil. Entrellaça les històries per explicar-ho i tracta sobre la superació, els reptes i els somnis.
