La victòria regeneradora de dijous contra el Gdynia a l'Eurolliga, la pinya que s'ha fet al voltant del club després de la desgraciada inundació de Fontajau, l'ambient de Palau, o el prometedor inici de partit (triple de Laia Palau en la primera acció, i puny a l'aire), eren elements prou sòlids com per pensar que el pitjor ja havia passat. Que la ratxa de derrotes podria quedar en una anècdota, quan a final de temporada es puguin subratllar les fites, i que com deia la pancarta que el club va desplegar abans del partit, mentre l'afició que gairebé omplia el vell pavelló aplaudia, «Juntes ens aixecarem». Però almenys ahir no era el dia. Tot i que el partit no va trigar gaire a complicar-se (17-23 al final del primer quart, i sort d'un triple final de Xargay), a la recta final del segon parcial, un 15-0 liderat per la gironina semblava posar les coses a lloc. 36-32 i cap el descans, amb la sensació que la balança acabaria de decantar-se a favor i que el més difícil ja s'havia fet.
Però aquest Uni està esgotat. Fa dies que en dona senyals i ahir tampoc en va ser l'excepció. D'aquesta vulnerabilitat se n'han aprofitat a la Lliga el Gipuzkoa, l'Ensino i l'Araski. I fa la sensació que qualsevol rival és capaç de posar problemes a un bloc ple de talent. Ahir, per si no fos prou traumàtica la inundació de Fontajau, la pèrdua de tot el material del club, i l'acumulació de partits i viatges entre les jugadores, Vasic va jugar engripada i amb febre, i Coulibaly (només 10 minuts a la pista) tampoc es trobava bé, segons va revelar Èric Surís. Per tant, allò que a priori podia semblar encarrilat va descarrilar de mala manera. Amb Asurmendi liderant l'equip basc, l'Araski va tornar el parcial de 0-15 a l'Uni i va aconseguir un màxim avantatge d'onze punts (40-51) que no va desaprofitar.
Surís intentava tallar la sagnia com podia, però al davant tenia un rival, a més, encertadíssim en el triple (10/22), sobretot Barbee, que a més va saber jugar molt bé amb l'esgotament de les locals. Té raó l'entrenador quan diu que no és qüestió de mala actitud. Ara l'Spar Citylift s'ha convertit en un vull i no puc i ha de serrar les dents, consolidar l'equip després dels canvis que ha fet les últimes setmanes, i arribar al tram decisiu del curs amb fam de victòria. Un triple de Vasic a 4.59 del final posava les gironines al partit (55-59) en un darrer intent de reacció que quedaria en no-res perquè la precipitació local i l'encert visitant van tornar a deixar la diferència per les basques en +9. Mentre l'Uni marxava en silenci, i capcot, als vestidors, al mig de la pista l'Araski celebrava el triomf com un títol.
