Per quin motiu vas a Sevilla?
Després d'operar-me, la meva mare va publicar-ho al Twitter i van començar a veure-ho periodistes. Això va arribar al Sevilla i ho va veure en Monchi, el director esportiu. Va contestar amb un vídeo a la tele i em va dir que anés a veure un partit del Sevilla quan pogués.
Pel que tinc entès, et van tractar com un jugador més de l'equip gairebé. Com va anar?
Primer de tot, vaig anar als vestuaris, vaig estar amb els jugadors i vaig poder parlar amb un íntim amic d'Antonio Puerta, en Jesús Navas. Quan van anar a entrenar, vaig poder donar la mà a tots els jugadors abans i veia l'entrenament des de dintre el camp, sobre la gespa.
Fins i tot vas poder conèixer en Lopetegui.
Vaig trobar-me'l a ell i el seu cos tècnic i em va dir que si li faltava algun jugador, que on em posaria a mi. Li vaig dir que la meva posició natural és de davanter, però si no de mitjapunta. Em va preguntar per la samarreta i li vaig explicar que jugava al Peralada.
Abans del partit davant l'Athletic vas poder complir la teva promesa.
Volia fer un homenatge a Antonio Puerta perquè, quan vaig saber que m'operaven i ell tenia el mateix que jo, vaig prometre que aniria al Sánchez Pizjuán per deixar un ram de flors on va caure. Estava nerviós perquè hi havia molta gent, però també agraït i content de poder donar les gràcies a l'Antonio Puerta.
La història no acaba amb aquest homenatge. Què és la web «arritmiadelavida.com»?
Hem creat una web amb tot el procés que he passat. Fem activitats per recaptar diners per l'AACIC (Associació de Cardiopaties Congènites) i a l'hospital Vall d'Hebron per a altres nens malalts i les seves famílies que han passat pel mateix que nosaltres. Vam fer una cursa de natació amb les tintoreres i el CE Llançà ens va donar la recaptació de la Quina de Nadal. Ara d'aquí poc farem un dinar solidari amb havaneres que ens fa la Colla del Ranxo. També farem una desfilada de moda, una cursa i un torneig de futbol a Peralada.
Aquesta setmana rebràs un reconeixement de l'Ajuntament de Llançà. Felicitats.
Sí, gràcies. Cada any donen la Llança de Coure a un estudiant o esportista i han decidit donar-me-la a mi. Estic content i agraït pel premi i que creguin que soc un exemple de superació per a altres nens.
Com entens tot això que t'ha passat? T'adones de la repercussió que ha tingut la teva història?
De mica en mica. Penso que m'han passat moltes coses. He pogut fer un xut d'honor al Peralada-Espanyol i al Palamós-Olot, vaig poder veure el partit entre l'Espanyol i el Sevilla, un Barça-València on vaig poder baixar a fer-me una foto amb tots els jugadors. El més guai ha estat anar al Sánchez Pizjuán per complir amb la meva promesa. Amb el temps m'he anat adonant de la sort que he tingut de superar el que m'ha passat.
Després de tot, amb quin moment et quedes?
Amb l'homenatge a l'Antonio Puerta al Sánchez Pizjuán. Gràcies a ell ara estic viu.
