21 de gener de 2020
21.01.2020
Laia Palau. Base de l'Spar Citylift Girona.

«Que ningú dubti que serà guapo veure jugar a bàsquet aquest equip»

26.01.2020 | 06:30
«Que ningú dubti que serà guapo veure jugar a bàsquet aquest equip»

La veig amb molt millor cara que durant el partit de Lugo. Se la veia realment emprenyada.

Està clar que estem passant per un moment delicat. A ningú li agrada perdre i molt menys encadenar derrotes d'aquesta manera, però avui és diferent. Primer de tot perquè ens trobem amb un important missatge de reforç per part del club que m'ha agradat molt (fitxatge Abby Bishop).

Molts canvis al vestidor.

El club ha pres decisions aprofitant unes situacions de mercat que, òbviament, s'havien d'aprofitar. Qui és que no vol Sonja Petrovic o Marta Xargay al seu equip? I la veritat és que hem tingut en un mes molts moviments dins de l'equip. És difícil perquè, per exemple, a mi la «pujada de gener» sempre em costa molt, i aquí s'hi afegeixen el cansament, el calendari de partits i el moviment de gent que arriba, gent que se'n va, canvi de rols... Estem en procés de construcció i estem pagant un peatge, que ens agradaria que fos menor.

Creu que la gent es pensava que «posem Vasic i Xargay i ja no ens guanya ningú»?

Jo ho entenc. La gent di: ve Sonja Petrovic i Marta Xargay, l'Uni «ho petarà tot», però també hem de ser conscients en quina situació incorporem aquestes jugadores. Vaig dir que Petrovic (Vasic) és Messi, i ho continuo dient perquè Messi sempre serà Messi, com Petrovic sempre serà Petrovic, i és una de les millors jugadores del món, però la Sonja arriba de sis mesos sense jugar i semblava que el primer dia contra Montpeller ja ens hagués de resoldre la vida. I si la Marta Xargay està aquí, a Girona, és perquè, òbviament, no estava en un bon moment on era fins ara i per tant no podem pensar que arribarà i començarà a fer esmaixades i 25 punts per partit.

Es necessita més temps?

És clar, perquè les arribades també provoquen les sortides de la Brittney (Sykes) i de la Rosó (Buch) i, pel mig, la lesió de l'Helena (Oma), que es pot pensar que tampoc jugava gaires minuts però sí que és important per a la identitat de l'equip. Anímicament la seva lesió va ser un cop.

I encara falta Núria Martínez.

És que no ens en podem oblidar. La baixa de la Núria és una de les coses que estem pagant més cares. A mi em toca molt directament. O la Mima (Coulibaly), que ha estat dues setmanes que gairebé no hi veia. Semblava que hi havia moments que érem 11 o 12 jugadores, però en realitat érem vuit. A Lugo, vuit més la Júlia Soler.

Sembla un llistat de greuges.

No són excuses, perquè jo tinc plena confiança en aquest equip.

Crec que ara mateix no estem donant el veritable nivell que tenim com a equip, perquè per qüestions físiques i perquè encara no sabem gaire com hem de jugar després dels canvis, no tenim ara mateix gaire espurna. Però que ningú dubti que, quan agafem el fil, aquest equip jugarà molt bé a bàsquet. Serà guapo .

La temporada passada, després de la marxa de Murphy i la lesió de Colhado, es van reinventar la lliga fent un bàsquet molt intens defensivament. Aquest tornarà a ser el camí?

Jugarem diferent. Segurament.

Com?

No ho sé. Estaria bé tenir un equip més anotador. Però tampoc hem fitxat la Diana Taurasi, que et fa 30 punts per partits. Som jugadores diferents, potser només la Sonja ha estat una gran anotadora, però encara no ho torna a ser i la Magali (Mendy) tampoc està com fa unes setmanes. Però, des de l'inici, sempre hem estat un equip molt implicat en defensa. És clar que agrada guanyar partits 90 a 80, però si fem 60 punts i guanyem també m'està bé. Però crec que ens donarà per ser un equip que també sigui anotador. Jugarem bé, segur.

Té clar que tornaran a jugar a bé i a guanyar partits. Però això ha de ser ja, oi?

Sí. Dijous. Encara que no arribem en el nostre millor moment hem de guanyar el Gydnia. A Lugo estava fotuda, perquè pensava que no jugaríem bé però que en tindríem prou per guanyar. Encara que fos de dos punts. Juguem a casa i la gent no es pot desencantar, perquè l'ambient que tenim a Fontajau és impressionant i ens ha ajudat a guanyar molts partits.

Arriben Vasic i Xargay, i Sykes i Buch demanen marxar. A les jugadores no els costen els canvis de club i de lloc?

No és que no tinguem cap problema per canviar d'equip, però sí que és veritat que, per exemple, en el món del futbol això no passa. Hi ha contractes molts més llargs i la gent arrela més als llocs. En el cas de la Brittney, que estava molt contenta a Girona i és una bona tia amb qui no teníem cap problema, hem de veure com a les americanes els costa poc jugar aquí o jugar allà. Ella no deuria estar gaire satisfeta amb les seves prestacions o pensava que aquí li podria canviar el rol i va marxar.

I la Rosó?

Semblant. Suposo que va veure que això canviava molt i ha aprofitat aquesta oportunitat d'anar-se'n a València, on crec que estarà bé perquè és un club que té un projecte potent i una ciutat que jo porto al cor. Li desitjo el millor.

Rosó Buch marxa al València, tercer classificat, i el club la deixa marxar de franc. L'Uni és valent, inconscient o massa bo?

Ja... No ho sé. Són decisions entre la jugadora i el club. També està bé que l'Uni sigui així. A mi em sembla honest i m'agrada com són la gent d'aquí. Si ella no està bé, se la deixa marxar. Segurament en altres moments de la meva vida, en què jo era més dura, hauria pensat: doncs et quedes aquí i si no jugues, no jugues, però ara no ho veig malament.

Entén el desencís entre els aficionats per la seva marxa?

No ho sé. Estic fora de les xarxes socials. Zero. I no sé si hi ha desencís o no entre els aficicionats. Suposo que sí, perquè era una cara coneguda que feia molt que era aquí. Però la gent ha d'entendre que les jugadores sempre anem passant i que l'Uni Girona està en un procés de canvi. Encara que hàgim perdut partits hem aconseguit construir un equip d'Eurolliga que està competint. Ens mirem cara a cara contra els grans d'Europa.

Els ha mirat a la cara i ha guanyat Montpeller, Kurks i Sopron a Fontajau. Però ara o es tornen a guanyar partits o l'equip no jugarà l'Eurocup.

Sí, això seria una putada. Aquest és ara l'objectiu des que continuar a l'Eurolliga es va posar molt difícil, però sobretot jo no vull deixar de jugar dues competicions. Què fem amb aquesta plantilla només jugant un partit per setmana?

Són jugadores per estar sempre en competició europea.

És que aquesta és l'aposta del club i nosaltres hem de mantenir-la. Ells han portat aquestes jugadores aquí i jo tinc la confiança que això funcionarà. També l'any passat vam perdre contra Gernika i contra no sé qui més, i semblava que això s'enfonsava. Però vam acabar guanyant la Lliga. Jo entenc que hi hagi gent que es posi nerviosa perquè hem perdut quatre partits i que algú ens pugui criticar, però jo els dic «tribuneros tranquils» perquè tot arribarà.

La gent es pot posar més o menys nerviosa, però el suport de Fontajau és innegable. A poques pistes d'Europa hi ha més gent que aquí.

Ho he dit i ho repeteixo en totes les entrevistes. El paper de la gent és el que més em «flipa» del que està passant aquí a Girona. Ara hem perdut uns partits, també aquí a Fontajau, però estic convençuda que hi tornaran a ser. I que ens ajudaran molt.

I això que alguns diumenges, en Lliga, l'equip no ha obsequiatla gent amb gaire espectacle.

Sí, sí, ho sé. Aconseguim omplir Fontajau els diumenges i òbviament hi ha hagut partits on no hem donat la nostra millor versió. És curiós. L'Èric (Surís) ens ho comenta perquè, com pot ser que anem a Salamanca, València o Tenerife i fem molts bons partits i aquí a Girona, no, els diumenges. Jo no crec que sigui una qüestió de relaxació.

No serà d'actitud?

No. Això en aquest equip no és així. Em sento molt orgullosa de l'equip, tothom és molt conscient amb la feina i entrenem bé. No entenc per què no ens surten bons partits a Fontajau els diumenges. Suposo que estem pagant el desgast de l'Eurolliga. Anem molt fortes els dijous per poder competir al més alt nivell i després el cap de setmana... No anem sobrades físicament i és veritat que el nivell de la Lliga espanyola és alt. Jo soc la primera a qui m'està afectant. Sobretot quan perds, perquè quan has guanyat els dijous tot es veu més clar, però quan perds encara costa més.

Al principi ha dit que li havia agradat el fitxatge d'Abby Bishop. Era la peça que feia falta?

Ens anirà molt bé. Hi havia posicions que s'havien d'apuntalar. I ella és jugadora amb molt d'ofici. Una jugadora dura, és australiana i amb això ja està tot dir. És un «quatre i mig» que ens pot donar una mica més d'equilibri entre joc exterior i interior, perquè a vegades ha semblat que érem moltes alers i anàvem més justes per dins.

Arriba una altra jugadora que ha estat podi en uns Jocs Olímpics que ha estat a la WNBA. Hi ha molts noms, no veu encara més complicat trobar la química com a equip. Totes voldran jugar minuts, fer punts...

Al final penso que, quan torni la Núria, serem cinc jugadores per fora i cinc per dins, que haurem de veure com ho gestionem, i s'hauran de moure rols. Tothom s'haurà d'adaptar. Jo no jugaré tants minuts com ara, per sort, i suposo que hi haurà algun moment que pensaré «m'agradaria jugar més». Espero que tothom entengui la situació. És un repte per tots. Per l'Èric i per tots.

Una plantilla de club gran.

Sí. Avui hi pensava. Em fa il·lusió tornar a jugar amb tantes jugadores d'aquest nivell. Quan vaig venir a Girona no m'ho pensava. I el que dic per mi espero que sigui extrapolable a totes. És una gran oportunitat per a totes.

També per a Marta Xargay. Va marxar de molt jove i a Girona hi ha ganes de veure-la jugar al seu millor nivell.

És difícil ser profeta a la teva terra. I els gironins són exigents amb els gironins. Jo espero que la gent vegi la millor versió de la Marta. El problema de la Marta, la Sonja o el meu és que no som jugadores de «jo agafo la pilota i la fico», som jugadores d'equip. La Sonja està en el seu moment més anotador, però el que l'ha fet gran és que és una jugadora que fa de tot. Tot té els seus processos, però la gent no pot pretendre que la Marta faci el que no ha fet mai. Ella és una gran jugadora d'equip que pot jugar de base a aler pivot. I això poca gent més ho pot fer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook