Aquest cop no hi havia Nuha Marong per desfermar l'eufòria a la pròrroga. Tampoc feia sol. Encara menys calor. Ni era estiu, ni tampoc hi havia un ascens al futbol professional en joc. El Llagostera-Nàstic d'anit, el primer que es jugava al Municipal cinc anys i mig després d'aquell històric enfrontament que va dur el conjunt blaugrana a la Segona Divisió A, va acabar amb empat i sense gols. Ensopit? Res d'això. Mogut dins i fora de la gespa, el duel va tenir de tot. Menys punteria. Un punt positiu pels de casa, que continuen forts al seu estadi, que segueixen sumant i es mantenen en una posició relativament còmoda a la taula. No tant pels grana, sorprenentment instal·lats en zona de descens i cada cop amb menys marge de maniobra, tot i que encara queda lliga.
No va semblar pas que el Nàstic estigui més a prop de Tercera cada dia. Tampoc que el Llagostera hagi tornat a la categoria venint de sota. Un i altre equip van oferir un autèntic espectacle. Un duel d'anada i tornada que es va trencar a la segona meitat i que si no va tenir cap gol va ser per l'excel·lent i determinant actuacions dels dos porters. Marcos, en el seu partit número cent com a blaugrana, va salvar els mobles amb alguna intervenció de mèrit. Més en va col·leccionar Bernabé, l'encarregat d'evitar que l'equip d'Oriol Alsina celebrés la victòria.
Tret d'usn primers compassos de tempteig i d'aclimatació, no hi va haver treva. La intensitat va anar in crescendo. Tant, que les oportunitats es van anar acumulant, sobretot després del descans, quan el duel es va partir, la velocitat no va fer altra cosa que augmentar i el joc es va tornar trepidant. El primer en aparèixer va ser Marcos. Va posar el cos amb encert als sis minuts quan Viti decidia entrar tot sol a l'àrea. Després de dues bones arribades de Magallán i Aimar, el porter va tornar a salvar els mobles. Aquest cop, amb una estirada a mà canviada davant d'un xut llunyà de Gerard Oliva. Llavors va arribar la resposta de Bernabé. Erràtic en una primera sortida que de poc no va acabar amb gol de Diego González, el porter del Nàstic va treure una mà decisiva en un llançament de falta de Magallán. No va ser gol de miracle.
El segon temps va ser més mogut. També a la graderia. La zona on hi havia ubicats els aficionats visitants es va escalfar. Més d'un té encara recent la rivalitat que va néixer entre tots dos clubs amb aquella promoció. Hi va haver més crits i insults que no pas cap altra cosa, però també es va registrar alguna agressió. Els Mossos van haver d'intervenir i algun aficionat no va acabar el partit al camp.
Sense descans
Aliens a tot això, els jugadors van anar a pel partit. Els d'un i altre equip. Bernabé seguia entonat i va salvar un bon cop de cap de Lucas Viale. Alsina va fer entrar Nahuel, un autèntic revulsiu, i seva va ser la següent ocasió del Llagostera. El xut creuat va llepar el pal. Abans, un cop amb la testa de Gerard Oliva no va trobar porteria per molt poc. Nauhel seguia a la seva. Va etzibar un cacau al 67 que Bernabé va rebutjar com va poder. David Garcia es va multiplicar al mig del camp per aturar un mal major, mentre que Brugué era un perill l'altre bàndol. Podia passar de tot i el 0-1 no va arribar perquè Marcos va tirar de reflexos en un xut per baix de Goldar. A les acaballes, les més clares. Una rematada cantada que va fallar Jonathan Pereira i un cop de cap de Kuku. No hi havia manera.
