No hi havia cap altre resultat possible. Tocava guanyar com fos, perquè qualsevol altra cosa que no fos una victòria suposava fer un pas en fals gairebé letal en la lluita per l'ascens. Martí havia avisat que estava prohibit fallar i el Girona no ho va fer. No va ser bufar i fer ampolles com semblava que seria als primers minuts quan els gironins van avançar-se (m. 6, Stuani) i van gaudir d'una bona colla d'ocasions per ampliar l'avantatge. La sensació de superioritat era total, com feia temps que no es veia a Montilivi i el gol d'Aday de falta semblava tancar un partit amb ben poca història (m. 41). Tanmateix, l'Extremadura va entrar al partit a la segona part i va posar mínima emoció a un matx que Stuani es va encarregar de sentenciar (m. 76) i evitar un disgust que hauria estat imperdonable. No va ser un gran partit dels gironins, però tampoc calia. Després de tres derrotes consecutives l'equip necessitava una alegria i la victòria d'ahir té doble valor perquè, a més a més, permet els gironins tornar al play-off i encarar amb més optimisme la visita de diumenge a Tenerife. L'Almeria, però, segon, en ascens directe, segueix a 8 punts.

Des del xiulet inicial, es va veure que el partit seria una altra història ben diferent a les viscudes contra Numància, Mirandés i Rayo. El Girona havia sortit d'allò més activat i abans dels cinc minuts Aday i Gual ja havien perdonat dos gols claríssims. Primer Pardo i després el porter Casto van evitar que els de Martí s'avancessin al marcador. No va trobar oposició, per contra, Stuani, només un minut després per rematar de cap inapel·lablement una gran centrada d'Aday des de la banda dreta. La sortida en tromba del Girona trobava el seu premi (m. 6). Les facilitats defensives de l'Extremadura permetien un munt d'arribades dels gironins que buscaven ampliar el marcador per estar més tranquils. Martí havia retocat altre cop el sistema (4-4-2) i situat Borja García a la banda esquerra i Aday a la dreta per darrere de Gual i Stuani. A la sala de màquines hi eren Granell amb Diamanka, l'altra gran novetat a l'onze.

El partit feia bona pinta. El Girona dominava a plaer, arribava i els valents espectadors que havien pujat a Montilivi gaudien després de moltes setmanes. L'aclaparadora superioritat dels gironins va fer que, segurament, inconscientment, abaixessin una mica el pistó. I això que l'Extremadura amb prou feines trepitjava camp contrari. De fet, més d'un aficionat no es va assabentar que Riesgo era el porter titular. Mentrestant a dalt, Gual, com de costum, pressionava, s'oferia i queia a les bandes però no trobava la manera de connectar amb Stuani ni amb Borja García o Aday. Ningú patia pel resultat malgrat l'avantatge mínim al marcador. Tot i això, calia un segon gol que ampliés el marge i evités qualsevol ensurt. Menys fluids que al principi, al Girona li costava arribar però una genialitat d'Aday Benítez en un llançament de falta directa va decantar encara més el partit. El de Sentmenat va superar Casto amb una fantàstica rosca amb la dreta que va superar la barrera i colar-se al fons de la xarxa.

Amb el 2-0, ara sí, semblava que la victòria no es podia escapar de cap manera. Tot i això, el Girona és especialista en complicar-se la vida i només començar la represa, l'Extremadura, que havia fet un canvi ofensiu amb l'entrada de Kike Márquez, va retallar distàncies. Nono va aprofitar que Aday estava tocat -acabava de forçar la groga abans de ser canviat- per entrar per la banda esquerra com un coet i centrar perquè Cristian a plaer des del punt de penal afusellés Riesgo. Era la primera rematada a porteria de l'Extremadura en tot el partit i ja n'havien fet prou per entrar-hi. Martí, des de la banqueta, no s'ho creia.

Tot i que Stuani podria haver fet el tercer poc després, el gol va afectar l'equip. El Girona va passar a veure com l'Extremadura, sense fer res de l'altre món, començava a guanyar metres i posava a prova Riesgo amb xuts llunyans. No tremolaven les cames perquè el rival no tenia qualitat per inquietar gaire més, però en qualsevol acció absurda podia arribar un disgust. Quan pitjor estava el Girona, i ja amb Brandon al camp, va aparèixer el de sempre, Stuani, per tancar un partit que mai de la vida s'hauria d'haver obert. El davanter uruguaià, molt oportunista, va recollir una rematada de cap de Juanpe a la sortida d'un córner per enviar la pilota al fons de porteria.

El 3-1, aquest cop sí, esvaïa els fantasmes i calmava també els tímids intents d'un Extremadura molt innocent. Tot i això, Kike Márquez encava va tenir temps de posar a prova amb un xut llunyà Riesgo, al qual el porter basc va respondre amb molta seguretat. La feina estava feta i el Girona tornava a posicions de play-off.