16 de gener de 2020
16.01.2020

«Els àrbitres mai van tenir problemes per sortir de Palau o de Fontajau»

17.01.2020 | 06:30

ocs gironins, potser cap, varen veure més partits de bàsquet ACB als pavellons de Palau Sacosta i de Fontajau que Pepe Muñoz. Delegat de camp de l'antic Sant Josep des d'abans de l'ascens a la màxima categoria, Muñoz estava a peu de pista el dia que el Valvi va pujar contra el Cajamadrid o en el recordat partit de les goteres i el «Nadal, cabró, volem un pavelló», va continuar amb el canvi de Palau a Fontajau -recorda bé el dia que Buck Johnson va marxar al saber que havia de passar el control antidopatge- i s'hi va quedar per veure créixer el Valvi, Gavis, Casademont o Akasvayu fins a jugar a Europa, fitxar estrelles com Svetislav Pesic («molt seriós») o Marc Gasol fins a acabar desapareixent de la mà de l'esbojarrada aposta de Josep Amat. Amb el final del bàsquet ACB, Pepe Muñoz va deixar la tasca com a delegat, que sempre havia compaginat amb la seva feina sense cobrar mai res, però no d'anar a veure partits.

«Sempre he sigut una persona de bàsquet, tota la vida...», recorda Muñoz, que, fa un parell de mesos, era a Fontajau per veure un partit del Bàsquet Girona a LEB Plata i Joan Danés, antic cap de premsa del CB Girona i ara també vinculat al projecte de Marc Gasol, el va convèncer per pujar al carro d'un club que veu «capaç» de tornar el bàsquet d'elit masculí a la ciutat: «Pujar a l'ACB és molt difícil, però no ho sé, potser a la LEB Or, ja ho veurem...».

Pepe Muñoz havia jugat amb el Sant Josep des del 1965 fins al 1978, «amb en Robert Mora, en Benítez, en Carreras... i després jugar tres anys a Santa Coloma perquè hi entrenava l'Àngel Brea»; i poc després, quan ja havia deixat de jugar, «en Paco Faure em va proposar si volia fer de delegat de camp, el Sant Josep ja jugava a Palau, però encara no havia pujat a l'ACB». I, des de llavors, des de la seva privilegiada situació assegut al costat de la taula d'anotadors, Pepe Muñoz va veure el creixement del bàsquet a la ciutat. I la veritat és que va veure molt bàsquet, perquè, com recorda l'ara delegat de camp del Bàsquet Girona a LEB Plata, el públic gironí mai ha provocat cap problema. «El públic gironí és molt educat; en tots els partits ACB, mai cap àrbitre va tenir molts problemes per marxar de Palau o de Fontajau», diu Muñoz, que, com a delegat de camp, s'encarregava de rebre els àrbitres i acompanyar-los fins que marxaven del pavelló. «El pavelló sempre s'omplia en els partits contra el Barça o el Madrid amb gent dreta a la part de dalt, però encara que hi hagués polèmica o la gent els xiulés, els àrbitres mai van tenir cap problema perquè un cop acaba el partit la gent se'n va cap a casa i quan ells acaben la seva feina al vestidor, passant l'acta o el que sigui, ja no queda ningú», recorda Muñoz, que, però, no té problemes a qualificar de desastre el famós partit de les goteres contra el Joventut a Palau del 17 de març de 1991 i el famós «Nadal, cabró, volem un pavelló» que acabaria sent l'impuls definitiu per a la construcció de Fontajau. «Allò va ser un desastre, els àrbitres estaven molt nerviosos i m'anaven dient que el partit no podria continuar d'aquella manera i volien suspendre'l», recorda Muñoz sobre un partit que, televisat en directe, acceleraria el canvi cap a un Fontajau «molt més modern, còmode i amb una capacitat molt més gran que els 2.500 o 3.000 espectadors que que cabien a Palau i que, d'entrada, va costar molt d'omplir».

Àrbitres a banda, en partits ACB, «a LEB Plata és diferent», una de les feines del delegat de camp també era rebre els equips visitants quan arribaven a Palau o a Fontajau. En el primer cas, un Pepe Muñoz que, pocs anys encara jugava en categories provincials amb el Sant Josep o el Santa Coloma, va començar a tenir un «cert contacte» amb estrelles del Barça, del Madrid... «Arriben molt centrats a la feina i es parla poc, però, amb alguns, a còpia d'anar venint, hi pots tenir més relació», recorda Muñoz, posant l'exemple del mític exaler madridista Chechu Biriukov, amb qui solia parlar de gossos: «En Biriukov tenia gossos que portava a concursos, com el meu nebot i, per això, sempre quan arribava a Palau em preguntava com havia anat aquell campionat o què feien els gossos». I amb els jugadors d'aquí igual, bona relació, però sempre discreta, amb la novetat de l'arribada dels primers americans -«en Gigg Simms, en Woise Winters, que s'acabaria casant amb una noia d'aquí, en Marvin Alexander»- i amb tota mena d'entrenadors «des de l'Alfred (Julbe) que és potser amb qui vaig parlar més perquè hi va estar molt temps» fins a un Svetislav Pesic que «era molt seriós, hola i adeu» passant pels Trifón Poch, Dusko Ivanovic (de qui recorda la seva gran ètica de treball quan va arribar com a jugador), Quim Costa, Pedro Martinez... «Per norma general, els entrenadors són molt reservats i, sobretot, no els agrada parlar sobre jugadors a la gent de fora de l'equip».

Una altra de les atribucions del delegat de camp en època ACB era avisar els dos equips quan, per sorteig, tocava que en aquell partit hi hagués control antidopatge. «Ningú sabia quan venien a mi m'avisaven que havien arribat i, just abans del descans, havia de comunicar als equips quins dos jugadors l'havien de passar», relata Muñoz que, fent aquesta feina, va viure una altra d'aquelles històries de les quals encara es parla sovint entre els antics protagonistes del bàsquet ACB a Girona. La fugida de Buck Johnson per no passar un control després d'un partit contra el TDK Manresa a Fontajau el 1998: «Va marxar i ja no el vam veure més, suposo que ell tenia clar que alguna cosa hi havia, era un gran jugador amb molta classe però recordo que sempre comentàvem com podia jugar aquell nivell amb l'edat que ja tenia...». No presentar-se en un control antidopatge és equivalent a donar positiu i, tot i que aquells temps les sancions no eren especialment dures, el Valvi va acomiadar Buck Johnson, que anys abans ja havia donat positiu per cocaïna quan jugava als Estats Units (CBA), i va fitxar Tim Kempton en el seu lloc.

En canvi, Johnson encara jugaria uns anys més a Grècia en l'epíleg d'una carrera d'un dels grans jugadors que va veure en directe Pepe Muñoz. Igual que Jimmy Wright, Ivanovic, Pardo, Costa, Middleton, Laso, Curry, McDonald, Raül López, Gasol... O sigui, tots els que varen passar per Palau o Fontajau en època ACB. Perquè Muñoz estava allà, fent de delegat de camp, com hi torna a ser ara amb el Bàsquet Girona a LEB Plata.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook