o era el Perfumerías Avenida, ni cap equip d'Eurolliga, ni tan sols el València de Queralt Casas i Julia Reisingerova, però la batalla de portar gent a Fontajau l'Spar Citylift Girona ja la té ben guanyada i diumenge 3.500 persones es varen atansar al pavelló per veure el partit contra l'IDK Guipúscoa. Hi havia els habituals de cada partit, altres de més esporàdics, famílies, molta mainada... i, sobretot, ganes de veure en directe grans referents del bàsquet femení com Laia Palau o Sonja Vasic, el retorn de Marta Xargay a la Lliga estatal, la lluita de Coulibaly o la facilitat anotadora de Magali Mendy. Però, en l'esport, dos més dos no sempre sumen quatre, i una de les millors entrades de la temporada a Fontajau va venir acompanyada del, segurament, pitjor partit del curs de l'equip que entrena Èric Surís, que va acabar perdent amb el bàsquet final sobre la botzina de la base francesa Joyce Cousseins.

«Quan jugues amb foc et pots cremar i avui ens hem cremat. Sens dubte avui el millor ha estat l'afició, gràcies, Fontajau», escrivia diumenge el president del club, Cayetano Pérez, a les seves xarxes socials després d'un partit que, més enllà de la derrota, va deixar la sensació d'haver estat una oportunitat perduda per engrescar encara més l'afició. Un tren que es va escapar perquè les gironines no van saber jugar, en diumenge i en Lliga, el bàsquet que han estat capaces de fer entre setmana davant rivals d'Eurolliga com Montpeller, Fenerbahçe, Lió o Sopron molt més potents que un Guipúscoa que, tot i tenir talent, es basa amb jugadores que ja han deixat enrere els seus millors anys. Erika de Souza, Toch Sarr o la mateixa Joyce Cousseins, a qui les basques varen fitxar al novembre després de quedar-se sense equip després d'una llarga carrera a França.

La connexió entre els esforços del dijous a l'Eurolliga i la dificultat de, físicament i mentalment, centrar-se en la feina els diumenges en Lliga és comprensible, però, per a desgràcia dels cada cop més nombrosos habituals de Fontajau, l'Uni ha pagat més aquest canvi de xip en els partits a casa que no pas quan juga en Lliga lluny a Girona. Just abans de l'aturada de Nadal, a la pista del València, l'Uni va fer un molt bon partit contra el tercer classificat de la Lliga (62-73) i, tres setmanes abans, havia superat bé el repte de guanyar a Tenerife (61-79), davant un rival molt físic, després de viatjar a Canàries directament des d'Itàlia, on el dijous havien jugat en Eurolliga a la pista de l'Schio.

En canvi, a Fontajau, la versió «bona» de l'Uni gairebé només s'ha vist entre setmana mentre que en els partits de Lliga, tot i el suport d'una afició que, com es va veure diumenge, s'engresca fàcil a la primera que l'equip juga uns bons minuts, s'han vist uns quants partits més aviat grisos. De fet, les dues úniques derrotes en Lliga han arribat a Fontajau, contra Gernika i Guipúscoa, però tot i guanyar l'equip ja havia tingut problemes per superar la ressaca europea en el partit davant el Mann Filter i li va costar jugar amb continuïtat contra Bembibre o Zamora. «Aquesta temporada, amb l'exigència que tenim els dijous en l'Eurolliga, no et pots refiar contra cap rival perquè tots els equips tenen bones jugadores», deia diumenge, després del partit, un Èric Surís que, li agradi més o menys la imatge del seu equip a Fontajau, sap que no té temps per queixar-se perquè dijous el seu equip té un partit clau a Sopron (Hongria) i diumenge vinent tocarà anar a Lugo per jugar contra l'Ensino.