14 de gener de 2020
14.01.2020

Un diamant en brut a Peralada

Arnau Ortiz, d'edat juvenil però plenament integrat al primer equip i un dels futbolistes amb més futur de l'entitat, ha començat el 2020 de la millor manera possible: marcant en dos partits seguits

14.01.2020 | 06:30
Arnau Ortiz, el primer per l'esquerra, al costat d'altres companys del Peralada.

N'hi ha que, per més que ho desitgin amb totes les seves forces, mai hi arriben. Que es queden estancats. D'altres que van tan sobrats de tècnica que ben aviat arriben al capdamunt. Un capítol només apte per als escollits. Arnau Ortiz, ara mateix, no compleix cap de les dues descripcions anteriors. Amb 18 anys tot just acabats de fer, sap que atrapar la Primera Divisió és quelcom ben difícil i que, si arriba algun dia, serà amb el temps a còpia de treball, constància i alguns sacrificis. El que també ha quedat clar és que difícilment es quedarà a les catacumbes del futbol. El pas ja l'ha fet. La seva joventut no li impedeix haver tret el cap per la Tercera Divisió. No és pas una categoria qualsevol. Només n'hi ha tres per sobre. Hi va debutar amb 17 anys, just aquest curs, de la mà d'un Peralada que hi confia cegament. És un diamant en brut, un dels futbolistes amb més projecció i futur de l'entitat. També un dels més sensats i coherents. Sap que encara li queda camí per recórrer. Calla, escolta, treballa i va pas a pas, sense presses. Però avançant. De moment, el 2020 l'ha començat de la millor manera possible. Va fer el gol de l'empat a Figueres fa una setmana (1-1); un gol carregat d'un component sentimental enorme. I diumenge tornava a veure porteria en el duel amb el Cerdanyola (3-3).

Ortiz va forjar-se com a jugador a la base del club de Vilatenim. És de Figueres i allà hi va entrar amb només cinc anys, escalant categories i cremant etapes a tota velocitat. L'edat de juvenil la va iniciar al Peralada, en el seu primer canvi d'aires. Ben aviat va tornar cap a Figueres, de la mà d'Albert Carbó. Un tècnic que el coneix molt bé i que se'l va endur de nou cap a Peralada el passat estiu sense pensar-s'ho gaire. I no pas per reforçar el juvenil. «Quan em va entrenar a la Unió em vaig adonar que és un entrenador que fa créixer molt els seus futbolistes. Ell em va donar l'oportunitat de fer la pretemporada amb el primer equip i no m'ho vaig pensar. Gràcies a ell estic on estic ara». Hi va influir Carbó, però també les aptituds d'Ortiz, un atacant amb molts punts forts i una enorme projecció. «Té molt de talent. És habilidós i sap interpretar les jugades. És un nano amb molta ambició, sempre disposat a entrenar. Escolta, que això és important. Tot plegat l'ha dut fins aquí. Està aprofitant les seves oportunitats i si continua així segur que arribarà molt lluny», diu d'ell Carbó.

El va convèncer, és un més de la primera plantilla i ha atrapat el mig miler de minuts a Tercera. Això amb 18 anys. Una nova realitat que ha encaixat amb maduresa. Als matins estudia Economia a la Universitat de Girona i a les tardes, quatre cops a la setmana, se'n va cap a Peralada per entrenar. «És diferent de com havia funcionat fins ara, però si vull ser futbolista i mirar cap amunt, això és el que hi ha», explica. Es mostra «molt content» per l'inici d'any («no es pot començar millor», admet) i diu prendre's «amb molt d'orgull» el seu dia a dia. Satisfet pel gol contra el Cerdanyola, recorda amb estima la seva primera diana, a Figueres: «Va ser molt especial. Allà em vaig formar, era el club on havia jugat tota la meva vida». I parla del seu futur. A curt, mitjà i llarg termini. «El meu somni és ser futbolista, però no em poso sostre ni cap tipus de pressió. Vull seguir gaudint del futbol i del dia a dia, com fins ara. Amb esforç, constància, sacrifici i escoltant els qui més m'estimen vull seguir creixent». Queda dit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook