L'Eurolliga és molt poc generosa amb els esforços d'un Spar Citylift Girona que, en el dia del retorn de Marta Xargay a casa, s'ha quedat a un triple de derrotar l'Asvel Lió després de patir 40 minuts per superar la seva inferioritat física en el joc interior per la baixa de Coulibaly. L'encert anotador de les franceses entre el tercer quart i l'inici de l'últim, s'han posat 52-61 després de dos triples seguits de Tanqueray, ha posat el partit molt costa amunt a l'Uni que, tot i fregar la remuntada, s'ha quedat sense premi amb el triple final fallat per Mendy.

La contraposició de la imatge de Mima Coulibaly a la banqueta amb ulleres fosques, no va jugar ni un minut, amb la de la imponent pivot francesa movent amb una coordinació impressionant els seus prop de dos metres no feien preveure res de bo. Ciak va fer sis dels primers vuit punts del Lió, però l'Uni aguantava com podia. Patint, serrant les dents, defensant tan fort com podia i provant de córrer. El primer avantatge gironí no va arribar fins al segon quart (15-14, després d'un contracop finalitzat per Mendy) just quan Surís acabava de veure com ja tenia les seves tres pivots (Andusic, Coulibaly i Elonu) ja estaven amb dues faltes de tant topar contra la muralla que és el cos de Ciak.

Estava clar que els problemes s'havien d'arreglar defensant. I aquí Marta Xargay és una especialista. De les millors d'Europa. L'aler gironina és el complement perfecte per a la manera d'entendre el bàsquet de la seva amiga Laia Palau. Les gironines varen deixar el Lió amb només 9 punts en el segon quart amb les franceses negades en el tir (0 de 9 en triples fins al descans) i la primera, de les moltes que vindran, gran assistència de Laia Palau a Marta Xargay per posar l'Spar Citylift Girona amb 7 punts d'avantatge (29-22) just abans del descans.

Magali Mendy, Magali Mendy i Magali Mendy. Així va ser el principi del tercer quart. Un espectacle anotador de l'escorta francesa de l'Uni recordant, un cop més, a un dels grans equips del seu país la incongruència que va haver de marxar a la lliga alemanya i a Girona, on ara ha tornat, per fer-se un lloc a l'elit. Mendy va fer els 8 primers punts de l'Uni en el tercer quart, n'acabaria fent 18 dels 23, i tot i la seva increïble exhibició, les gironines varen acabar el període perdent. I com s'explica el 52-55? Perquè el Lió les va ficar de tots els colors. Ciak ja no era tan dominant a prop de cistella, però Johannes i, sobretot, Alysha Clark s'havien despertat. Si les franceses havien anotat 9 punts en el segon quart, en el tercer en van fer 32. Una brutalitat que va tenir continuïtat a l'inici dels últims 10 minuts amb dos triples seguits d'Ingrid Tanqueray que van deixar l'Spar Citylift Girona contra les cordes (52-61).

Complicat? Sí. Impossible? No. S'havia de tornar a recuperar l'essència al darrere. Serrar les dents, patir i defensar per poder córrer. I així ho va fer l'Uni. Un triple de Vasic va fer saltar de les seves cadires els ja habituals tres mils espectadors de Fontajau. 61-65 i menys de cinc minuts per jugar-se. La remuntada era possible. A dos minuts per acabar, la cistella va escopir un tir a anella passada de Mendy. Hauria estat el seu vint-i-setè punt i l'empat a 65. I el 63-65 ja no es mouria més perquè cap dels dos equips seria capaç de tornar a anotar, incloent-hi un triple de Mendy a dos segons per acabar que hauria donat la victòria a l'Uni i desbrossat el camí de les gironines en una Eurolliga que està sent molt poc generosa amb l'esforç de les gironines.