Tot i ser un equip nou, el Figueres és líder de Segona Catalana i suma el ple de victòries gràcies als gols d'Aroa Bravo -màxima realitzadora de la lliga amb vint dianes- i el domini de Cruset al mig del camp. A més, les dues formen tàndem a la banqueta de l'Infantil femení per arrodonir l'èxit competitiu amb el formatiu.
Sembla que molts equips de l'Alt Empordà s'han interessat per impulsar el futbol femení. Com ho esteu vivint?
Aroa Bravo: Ha evolucionat tot força. Fa uns anys hi havia el Cabanes i poca cosa més. Ara tothom vol fer un femení i ens sentim orgulloses del que està passant, però falta molta feina per fer.
Maria Cruset: El més important és que segueixi evolucionant i intentar arribar a una igualtat amb el masculí. Quan era petita érem tres noies jugant al pati de l'escola i ara és diferent.
Hi ha prou jugadores per fer-ho tots els clubs a la vegada?
MC: És important que els clubs vulguin fer equips femenins, però no hi ha prou jugadores per fer-ho tots a la vegada. A la llarga l'objectiu és que n'hi hagi més, però és un procés lent.
Sou entrenadores de la base. Com us engresqueu?
AB: Quan vam arribar ho vam comentar entre nosaltres i érem concients que seria per a l'any que ve. Va sorgir l'oportunitat de fer-ho aquesta temporada, ens entenem jugant i en idea de joc i vam llançar-nos-hi.
Satisfetes amb l'evolució de l'equip?
AB: Com a entrenadores hem vist l'evolució. Des del primer dia fins ara hem hagut de treballar molt.
MC: Estem molt orgulloses de les nenes perquè vam començar des de zero pràcticament.
En general, heu vist més noies en equips de base?
AB: Era conscient que n'hi havia, però quan va arribar la coordinadora i vam fer les portes obertes vam veure que n'hi havia moltes. Jo vaig jugar amb nens fins als catorze anys i, actualment, encara no era conscient que fossin tantes.
MC: Ha canviat. Ara és més normal veure nenes jugant amb nens. S'anunciava el futbol com un esport purament masculí. Abans no és que estigués mal vist però... costava més entendre que una nena volgués jugar a futbol i no hauria de ser així. Ara n'hi ha més que hi estan interessades.
Què en penseu del format mixt a la base?
AB: Si jugues en un equip mixt contra la majoria d'equips masculins, arribes al futbol femení amb més noció per la dificultat. Potser treballes i t'esforces més i a la llarga es nota.
MC: Ara mateix, és bo que les nenes juguin amb nens perquè agafen una competitivitat diferent des de ben petites. A vegades sembla que als nens els hi surt innat i tant de bo amb el temps sigui igual entre nenes i nens petits.
Què pot faltar per dir que el futbol femení s'ha consolidat?
AB: Falta visibilitat. Si es donés la mateixa que té el futbol masculí, probablement, la gent canviaria el xip. Som moltes noies que juguem a futbol encara que no es vegi. Per seguir avançant és necessari i la base passa per l'educació. Tothom té el mateix dret.
MC: Bàsicament això. A més, la societat ha de fer un treball i desfer-se dels falsos mites. Que els pares i les mares no prohibeixin a una nena jugar a futbol, perquè ho hem vist. S'ha d'animar les jugadores a provar-ho.
Un propòsit per a aquest 2020?
AB: Com a entrenadora, créixer en aquesta segona volta perquè les nenes no mereixen menys. Amb el sènior, pujar i ser la pitxitxi si puc.
MC: Des de la banqueta, el mateix que l'Aroa. Com a jugadora del sènior, fer jugar l'equip, guanyar la lliga i arribar algun dia a Preferent.
