Spencer Reaves és un escorta nord-americà que, després de la universitat de North Grenville de la segona divisió de la NCAA, el passat gener va començar la seva aventura professional a Azpeitia fitxant pel Juarisiti Iraurgi, on encara continua i ahir a la nit va ser clau perquè el conjunt basc guanyés una Copa LEB Plata que va estar durant molts minuts pel camí de les vitrines del Bàsquet Girona (74-69). El projecte ideat i presidit per Marc Gasol es va quedar sense premi després d'anar sempre per davant en el marcador amb avantatges de fins a 12 punts que es van quedar en res davant la fe dels bascos i el festival anotador des de la línia de tres punts de Reaves i del seu compatriota Jakob Lowrance.

Els vídeos de l' scouting no havien enganyat ningú. El Juaristi, o Iraurgi en la denominació exacta d'un club que ha aconseguit competir amb els millors de LEB Plata només amb jugadors bascos, la majoria dels nois de la primera plantilla formats allà o en equips propers, i el salt de qualitat que li donen els nord-americans i algun estranger més com Powel, va resultar un equip realment intens. Un rival que tenia clar que si aguanta, serrava les dents i arribava viu al final contra un equip superior, i el Bàsquet Girona ho és, tindria les seves opcions de guanyar la Copa. Així, quan un triple de Màxim Esteban o un parell de demostracions del físic de Graham i Niang van permetre als gironins acabar el primer quart per davant (16-20), l'Iraurgi no es va alterar. Quan la rotació gironina, més llarga, va provocar que en el segon quart l'equip que entrena Àlex Formento marxés de dotze punts (23-35, triple de l'holandès Menno Dijsktra), l'Iraurgi tampoc es va enfonsar. Un bàsquet final de Reaves va deixar la diferència al descans en vuit punts favorables al Bàsquet Girona (29-37).

El públic empenyia l'equip local, però, qui més qui menys, semblava que el partit, com la fruita madura, acabaria caient mansament del costat visitant. Albert Sàbat apareixia quan l'empenta de l'Iraurgi feia que les diferències s'empetitissin. Triple del base de Llagostera per al 43-53 i la diferència tornava als deu punts de marge, que van ser vuit al final del tercer quart (47-55). Però, per molt que ho pogués semblar, el partit no estava tancat.

A vuit minuts d'acabar la final, Lowrance i Reaves van anotar dos triples consecutius per acostar el seu equip a només quatre punts (53-57) i posar sobre la taula una opció que, fins aquell moment, pocs pensaven que seria possible: una derrota gironina.

Albert Sàbat va anotar un triple en el darrer segon de la possessió que tornava a aixecar la diferència a 7 punts, però els locals ja estaven crescuts. I Reaves, disparat. Primer va col·locar el seu equip per davant en el marcador, 61-60, i després va protagonitzar amb el seu col·lega Lowrance una nova sèrie de dos triples seguits que van posar el partit costa amunt per als gironins (69-66, amb dos minuts per jugar-se). Un tir lliure de Sevillano i un bàsquet de Hester van tornar l'emoció al tema, però, no podia ser de cap altra manera, un altre triple de Reaves va caure com una gerra d'aigua freda sobre el cos del centenar de gironins desplaçats a Azpeitia: 72-66. Un triple de Sàbat a quatre segons del final ja va arribar massa tard i, després de la falta ràpida, els tirs lliures de Powell van sentenciar una derrota de les que fan mal.