26 de desembre de 2019
26.12.2019

Del domini d'Arvydas Sabonis a l'esmaixada de Graham

Palau Sacosta es va tornar a engrescar amb bàsquet professional masculí, 26 anys després que el Valvi hi jugués per última vegada en una derrota contra el Madrid del pivot lituà

26.12.2019 | 06:30
Del domini d'Arvydas Sabonis a l'esmaixada de Graham

«M'agradaria haver-me acomiadat millor de Palau, però avui s'ha produït una connexió entre el públic i l'equip molt gratificant» (Alfred Julbe, 4 d'abril de 1993). «Vull felicitar la gent del club per treballar tant per aconseguir un ambient tan extraordinari com el que s'ha aconseguit avui a Palau» (Àlex Formento, 22 de desembre de 2019). Dues declaracions d'entrenadors separades entre elles per 26 anys, però connectades perquè es van fer després dels dos últims partits de bàsquet masculí professional al pavelló de Palau Sacosta. Julbe parlava de les seves sensacions després que el Madrid que liderava Arvydas Sabonis deixés fora el seu Valvi en el play-off de vuitens de la Lliga ACB de la temporada 1993/94; mentre que Formento ho feia després que el Bàsquet Girona derrotés el Barça B en un partit de LEB Plata que entre el canvi d'escenari, obligat per la presència del Circ de Nadal a Fontajau, i les nombroses cares conegudes del món del bàsquet gironí que es varen acostar al pavelló per l'homenatge a Jordi Trias, semblava que havia sortit del túnel del temps.

L'abril del 1993, Clifford Luyk entrenava un Madrid que dominava la Lliga espanyola gràcies a la impactant presència de Sabonis, a qui acompanyaven noms destacats com Biriukov, Antonio Martín, Antúnez, Isma Santos o el garrotxí Pep Cargol a banda de dos nord-americans de qualitat com Mark Simpson o Ricky Brown. Sobre el paper, un rival inabastable per a un Valvi que havia tingut una temporada complicada per la no adaptació de Johny Moore (un base amb passat NBA), la lesió de Marvin Alexander, una hepatitis de Ferran Heras o els problemes de Julbe per fer compatibles Jordi Pardo i Dusko Ivanovic (va tornar a mitja temporada quan el club va tallar Moore). Amb tot plegat, setzena posició a la fase regular i duel conta el Madrid a vuitens. Semblava impossible, però tant a Madrid com, sobretot, en el segon partit a Palau, el Valvi va tenir el poderós conjunt blanc contra les cordes.

Jordi Pardo va disposar d'un triple per empatar a mig minut per al final (74-77), però la pilota no va entrar i el joc de tirs lliures finals va donar la victòria al Madrid (76-81) en un partit que, per a l'estadística, quedaran els 20 punts i 13 rebots de Sabonis que van veure els 3.800 espectadors que van anar aquell 5 d'abril de 1993 a Palau Sacosta.

Diumenge, més de 26 anys després, els més de 1.500 aficionats que hi havia en un Palau, remodelacions posteriors n'han reduït substancialment la capacitat, no van veure jugar Sabonis, ni Dusko Ivanovic (25 punts aquell dia), però molts es varen quedar amb la imatge de l'esmaixada de Herbert Graham just en el moment que el Bàsquet Girona es posava sis punts per sobre en el marcador (71-65) a un minut per al final.


La reacció del públic

L'espectacular cistella del nou nord-americà del Bàsquet Girona no va ser una jugada realment decisiva, segurament la victòria local s'explica més per l'ofici de Sevillano al llarg o per la connexió Sàbat-Dijkstra en els moments decisius, però va arribar producte d'una molt bona jugada col·lectiva dels d'Àlex Formento i va acabar fent saltar els espectadors.

La imatge de Palau fent l'onada i celebrant la cinquena victòria consecutiva era la millor imatge de les creixents expectatives de la consolidació d'un projecte de bàsquet masculí realment ambiciós a Girona després d'anys de travessia pel desert. La desaparició del CB Girona per l'explosió de la bombolla d'Akasvayu va posar punt final als anys de creixement del club, que varen arribar amb el canvi de Palau per Fontajau. En un nou pavelló amb capacitat per a més de 5.000 persones, el llavors Valvi, Gavis, Casademont o Akasvayu va patir per salvar-se en play-off de descens agònics, va guanyar Lligues Catalanes, va arribar a unes semifinals de la Korac; i, ja en els exagerats tres anys finals, va fitxar noms com Raül López, Gregor Fucka, Svetislav Pesic o Marc Gasol fins acabar rebentant.

Els projectes per reflotar la nau com a Sant Josep no van trobar el camí correcte, mentre l'exitós trajecte de l'Uni ha anat convertint Girona en una plaça referent del bàsquet femení europeu. Ara, molt a poc a poc i després de començar només amb la base, les ganes de tornar a la ciutat part del que en va rebre en la seva etapa com a jugador, Marc Gasol sembla que ha trobat el camí amb el seu Bàsquet Girona. I el pavelló de Palau, i el partit de diumenge, poden acabar sent un punt d'inflexió. El mateix pavelló on el Valvi va pujar a l'ACB el 1987 o, per exemple, on l'Uni va guanyar per primer cop al Perfumerías Avenida el febrer del 2013.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook