Cinquena posició a la lliga amb set victòries en onze jornades, només dues menys que el líder i obligat candidat a l'ascens Sant Adrià, després d'una ratxa de quatre victòries consecutives comptant la d'aquest diumenge al migdia contra el Magec Tías de Tenerife al Lluís Bach. «Vam començar sense gaires esperances de guanyar molts partits, parlàvem amb les companyes i ens vèiem que podíem patir molt; i ha estat tot el contrari... No tenir pressió és el que crec que ens està fent gaudir», explica Alba Coma (20 anys) sobre la sorprenent trajectòria d'un Citylift GEiEG Uni que, sense pagar ni un sol euro a les jugadores i sense l'ajuda de cap fitxatge d'una estrangera o d'una jugadora més experimentada, està a la part alta de la segona categoria del bàsquet femení estatal, Lliga Femenina-2, en una estrena que molts, fins i tot a dins del club, pensaven que podria ser molt dura.

Amb poc més de 21 anys de mitjana, el GEiEG Uni és la segona plantilla més jove entre els 28 equips de la competició, només superada pel Segle XXI, un equip de formació de la Federació Espanyola amb jugadores seleccionades de diferents punts de l'Estat, en una inexperiència que no ha estat obstacle insalvable en una Lliga on, per exemple, en la primera jornada es van trobar jugant amb l'Ardoi una clàssica d'LF-1 com Amaya Gastaminza o aquest diumenge, contra el Magec Tías, una Regina Gómez que, i no és broma, va debutar a Lliga Femenina-2 abans que naixessin totes les jugadores del GEiEG Uni menys Vane González i Janina Pairó. «Mantenir el bloc de la temporada passada, el que va aconseguir pujar de Copa Catalunya, crec que és la clau que pot explicar aquest inici de temporada perquè és un grup jove amb molta fam per millorar i intentar estar al més amunt possible», intervé el tècnic, Joan Pau Torralba, també del GEiEG de tota la vida, i de qui el club, tant el grup com la gent de l'Uni, van tenir clar que s'havia d'encarregar de dirigir l'equip. «A Copa Catalunya ho guanyàvem gairebé tot, i hi havia la incertesa de què passaria si començàvem a perdre molts partits, hi pot haver mal ambient a l'equip o se'ns acabaran les ganes», apunta Aina Martín (19 anys), que té clar que les seves set victòries en onze jornades no han arribat perquè la competició sigui menys dura del que els havien explicat a l'estiu: «La Lliga és molt dura, és la segona competició nacional, sobretot en l'aspcte físic, on la resta d'equips tenen jugadores més treballades que nosaltres físicament; a Copa Catalunya hi ha molt talent i en això no hi ha tanta diferència però físicament sí que n'hi ha més».

«El físic és el que més va sorprendre en el primer partit, veies les jugadores de l'altre equip i pensaves... uf, nosaltres no estem així de musculades o fibrades. L'altre dia contra l'Almeria la seva base tenia uns braços i unes cames que no tenim cap de nosaltres; però després les acabem guanyant», detalla Janina Pairó, que, amb només 22 anys, és una de les jugadores més experimentades del grup i compagina la seva primera experiència a Lliga Femenina-2 amb els estudis universitaris i que fa ara quatre temporades va arribar a debutar puntualment a l'Eurolliga amb el primer equip de l'Uni a la màxima competició europea. «Abans era diferent, l'Uni tenia un pressupost diferent amb només vuit jugadores professionals i sempre havíem de viatjar les joves», diu Pairó sobre un Spar Citylift Girona que, en els tres últims anys, ha fet un gran salt endavant pel que fa a plantilla amb fitxatges com Núria Martínez, Laia Palau o ara Sonja Vasic (Petrovic).

«És clar que el primer equip continua sent un mirall per a nosaltres, potser ara no hi ha gent de Girona que tingui minuts, però sí que n'hi ha de catalanes i jugar a dalt de tot sempre ha estat un somni per a nosaltres des que érem petites», admet Helena Condom, mentre que al seu costat Coma explica el canvi de perspectiva que li ha suposat estrenar-se a Lliga Femenina-2: «Ara que hem entrat en aquest món de la segona nacional, on ens trobem jugadores que cobren, gent que ve d'altres països i es guanya la vida..., hi ha dies que et planteges que també podria deixar la resta i dedicar-me de ple al bàsquet però saps que en esport femení és molt díficil i que hauries de renunciar a moltes coses».

De moment, però, la realitat de totes és la Lliga Femenina-2 on, ara com ara, tenen més a prop la fase d'ascens que no pas les posicions que les portarien de tornada cap a Copa Catalunya. I aquí sí que torna a intervenir Torralba: «No mirem la classificació, tot just estem en el tercer mes de competició i hi ha molts equips a baix amb tres i quatre victòries, tampoc estan tan lluny».