«Estàvem orfes de derbi, n'hi ha ganes»

una setmana especial

Nosaltres vivim aquest partit amb il·lusió, per després de tants anys, poder-nos retrobar amb el Bordils, i fer-ho a Plata. És una setmana il·lusionadora pel Sarrià. A principi de temporada ja vaig dir que aquest derbi l'havíem de gaudir, de saber vendre, és una oportunitat molt maca per l'handbol gironí. Sabem que, com tots els derbis, és un partit especial. Aquí tant hi fa la classificació i els punts de cada equip, és un derbi, i els derbis, en qualsevol esport i categoria, són especials.

El Bordils arriba al partit per sota a la classificació, en som conscients, per diferents circumstàncies en aquest principi de temporada ens ha costat entrar a la Lliga, per situacions esportives i extraesportives. Però ara portàvem tres o quatre partits on jugant bé els resultats no acabaven d'arribar. Això, ajuntat amb algun cop moral com el de Màlaga, on ens remunten un partit que teníem guanyat, i algunes jornades en què fent primeres parts molt bones, no vam saber tancar els partits, ens va fer mal. Finalment dijous passat ho vam aconseguir contra el Teucro. Vam tancar-lo, arribant al final de cada part amb bones sensacions i guanyant. Però això només ens dona moral. El derbi començarà 0-0 i els derbis, com deia en Salva, mengen a part.

Com a entrenador no he viscut derbis com aquest, però com a jugador n'he disputat molts, Granollers-Barça, alguns més ajustats i d'altres menys, Valladolid-León... i puc arribar a entendre la rivalitat. Aquí segurament el que ho fa més especial és que el partit enfronta dos municipis petits que tenen l'handbol com el seu esport de referència. I que cada poble s'estima el seu club. Els clubs són bàsicament la gent. És una setmana important, una oportunitat molt bona perquè no és gens fàcil tenir dos equips de Girona a Divisió d'Honor Plata. El Bordils, que té més experiència que nosaltres a la categoria, sap, com estem descobrint nosaltres, la dificultat de la categoria, i fins i tot potser aquesta temporada encara ha augmentat un grau més la dificultat. Les distàncies són molt ajustades. Semblava que Palma del Río tothom el donava per sentenciat i el cap de setmana va anar a guanyar a un camp hipercomplicat (Amenábar).

Aquesta setmana no hi haurà molèsties. Tothom està bé. En d'altres, hi pot haver jugadors que et diguin que tenen molèsties i que no saben si arribaran al partit, en canvi, a les portes d'un derbi com aquest dilluns ja tothom fa saber que està en condicions de jugar. La setmana d'entrenaments que tu planteges com a entrenador per mirar de guanyar el partit no és diferent de les altres, però sí que veus que hi ha una cosa surant per l'ambient que et demostra que ve un duel especial, que tothom vol jugar. El primer comentari que hi va haver al nostre grup de WhatsApp quan va sortir el calendari va ser: «Quin dia anem a Sarrià? Quin dia ve el Sarrià a Bordils?».

duel de tècnics inèdit

Puig i Campos mai s'han enfrontat a les banquetes. El tècnic del Sarrià, un exitós jugador professional, només havia passat pel Calella, com a tècnic, abans d'arribar l'estiu passat a Sarrià. Campos tornava, mentrestant, a Bordils, després de dos anys liderats per Sergi Catarain.

Com a tècnic només havia entrenat a Lliga Catalana

Ell té més nivell! Com a jugadors mai havíem coincidit, i com a entrenadors, tampoc. Com a jugador en Salva era un dels meus referents. No sé de quina quinta ets, jo del 1976.

Del 1979.

Jo l'he vist jugar amb el Barça, amb el Granollers... l'he anat a veure a ell com a jugador. L'he vist al Palau Blaugrana. Quan jo estudiava estava encara al Granollers, ha sigut un referent de l'handbol català. Quan tu jugaves et fixaves en la gent que hi havia a l'elit i, evidentment, Salva Puig era un dels noms.

el pavelló queda petit

El pavelló del Sarrià es quedarà petit dissabte. El club ha limitat l'aforament a poc més de 550 espectadors, i a la tornada a Bordils, es viurà una situació semblant. Els hauria agradat jugar amb més públic?

Hi ha dues coses diferents. En Pau pensarà igual que jo. Jugar a casa et dona una força, perquè és el teu pavelló i la teva gent, i tot i que en aquestes categories 2+2 no són 4, entre cometes pots tenir un lleuger avantatge. I a la segona volta, passarà el mateix, amb el Bordils tenint aquest factor, en un partit que arribarà a tres jornades pel final de la Lliga. D'altra banda, sí que s'havia mirat l'opció de jugar en un pavelló més gran, però al final s'ha decidit això. Potser sí que hauríem omplert un pavelló de 2.000 o 2.500 persones, no ho sé, ara és fer volar coloms. Sí que tinc clar que hi ha molta gent de Barcelona que volia venir al partit i que a Girona hi haurà seguidors que es quedaran a fora.

Sí, segur que hi hagués vingut gent. Però tinc l'experiència de les fases d'ascens que Sarrià i Bordils van coorganitzar a Palau el 2011, i no vam omplir el pavelló. I els dos equips s'hi jugaven l'ascens i tenien tots els pobles il·lusionats. A més, hi havia dos rivals més, Gijón i Puente Genil. L'ambient va ser xulo, hi havia una cantonada amb gent de Sarrià i una amb els de Bordils, però va quedar fred, no es va omplir. A un sol partit, 3.000 persones se'ns en va una mica. Si haguéssim trobat un pavelló de 2.000 localitats potser sí, però Fontajau també és inabastable i a més allà no s'hi pot jugar ni a futbol sala ni a handbol perquè l'arquitecte va deixar el pavelló molt maco però amb aquesta mancança per les mides de la pista. De totes maneres, anant a un altre pavelló perdríem el gran al·licient que és jugar a casa, amb les teves mides, distàncies, on t'entrenes... Potser hauríem pogut reunir més gent canviant de pavelló, però d'aquesta manera s'hauria perdut la gràcia de jugar a casa teva.

un derbi dels d'abans

La història dels dos clubs és el que fa especial aquest derbi. Quan jo era jove recordo que també hi havia Bordils-GEiEG i GEiEG-Sarrià d'alt voltatge, però la història fa que Bordils i Sarrià siguin molt semblants. El GEiEG és el club de la capital, i per desgràcia ara passa per hores baixes. En canvi, Sarrià i Bordils tenen històries paral·leles, separats per només quinze quilòmetres. Canvies els colors, els escuts, però la història és semblant. Pobles petits, que lluiten contra tot, i aquí encara més, amb un pavelló propi que s'arreglen ells mateixos. Per això la gent s'ho sent seu. I a més el derbi no és només a Plata, també es repeteix a juvenils, a infantils, a cadets... els dos clubs es retroalimenten. Què ha fet el Sarrià? Doncs nosaltres volem una mica més. I ells diuen: Què ha fet el Bordils? I també en volen més. Que no desaparegui mai.

Subscric les teves paraules. Tenim Celrà que ens separa pel mig, però la distància és molt poca. Els dos clubs han crescut més o menys igual, tot i que el Bordils té una trajectòria a Plata molt més àmplia que la nostra. Molts jugadors més s'han enfrontat als d'en Pau a alevins, infantils, cadets i juvenils. Ho han viscut des de petits. Dissabte passarà una cosa molt maca: molts nanos de la base del Sarrià, i després també succeirà quan anem a Bordils, descobriran què és un derbi d'aquest nivell a Plata. I això serà un estímul i una experiència molt maca per l'handbol de base gironí.

Estàvem orfes de derbi. N'hi havia hagut aquests darrers anys entre el nostre segon equip i el Sarrià per una qüestió de categories, però estàvem orfes de derbi, no era igual.

un partit igualat

Jo crec que serà un partit igualat. El derbi que intueixo jo és sense grans distàncies, entre dos equips que es coneixen molt bé. Tot ho fa especial. Hi haurà nervis al principi. No crec que hi hagi un joc extremadament vistós, segurament no serà el millor partit d'handbol. Aquí el component emocional fa que la part cerebral quedi potser una mica més aparcada. Els trets poden anar per aquí. És complicat dir si anirem a molts gols o a pocs, això és com un meló, que fins que no l'obres no ho saps... Sobre el paper potser és a pocs gols, tot i que és difícil.

Qui controli millor els nervis hi tindrà bastant de guanyat. No serà un partit per analitzar tàcticament. Probablement, en un derbi com aquest les ajudes defensives arribaran fins on calgui, i un altre dia potser no ho farien. Però potser això fa que pequis per excés i que arribin on no havíen d'arribar. És un partit on qui controli els nervis tindrà molt de guanyat. Els primers 10 minuts ens diran cap on va el partit, si anem a córrer molt, si és més controlat, si un vol córrer i l'altre controlar... A vegades planteges un partit i al minut 10 has d'estripar el guió i dir: «O pujo al cavall o se m'emporten».

Jo veig una Lliga molt igualada. Hi ha cinc punts entre el Sarrià i el Bordils però tot just estem a la jornada 13. No estem a la 26, on potser les urgències serien unes altres. Jo no plantejo el partit mirant la diferència a la classificació, seria tirar-nos pedres a nosaltres mateixos. Sabem de la dificultat del partit de dissabte. Un derbi és especial i ho seria encara que el Bordils anés líder i nosaltres, últims. Veurem com anirà.

Els cinc punts de diferència que hi ha entre el Sarrià i el Bordils són el que marca la classificació. Nosaltres som tercers per la cua amb vuit, i ells estan en una zona còmoda, ben situats, amb 13. Tenen molt ben encarrilat l'objectiu de la permanència. Al final de la Lliga la classificació et posa on et mereixes. Un dia et poden treure, un altre et poden donar, però al final tothom està on es mereix. La classificació és la que és.

elogis al rival

Quan veig el Sarrià d'en Salva em venen records del nostre primer any a Plata. Una quinta de jugadors de 24-25 anys, amb un component de veterans que saben a què juguen i saben prendre decisions importants, i on tothom gaudeix a la pista. Gaudeixen del seu moment, portàven molt temps perseguint això. Ara mateix es mengen el món. Nosaltres aquell primer any a Plata ens vam posar colíders al novembre després de guanyar l'Alcobendas. No saps com t'entren totes, i el porter les atura totes. Els envejo i admiro aquesta intensitat defensiva que tenen, aquest córrer, aquestes ganes, no donar cap pilota per perduda ni cap punt. Tenen un punt de rebel·lia.

El primer que em ve al cap és l'elogi al Bordils per portar set anys seguits a Plata, una categoria duríssima, amb jugadors amateurs que treballen i estudien, i que arriben a les 20.25 aquí per canviar-se i posar-se a entrenar sense com aquell qui diu ni passar per casa abans. Això té un mèrit absolut. Pel que fa al joc, en Pau coneixia els jugadors de la seva primera etapa. Ara no s'ha notat que ha arribat un entrenador nou. Tots es coneixen tant que donen continuïtat a un estil. Han perdut un jugador molt important, com en Sergi Mach, i amb l'Esteve (Ferrer) i la primera línia estan fent una feina espectacular. Mai no es posen nerviosos. Tot i que els resultats no els acompanyin, ells treballen de la mateixa manera, sense angoixa. A més juguen amb velocitat, una bona defensa, una bona porteria amb en Jordi (González), buscant sortir ràpid al contraatac.