Gairebé quatre anys de recerca documental han acabat amb l'edició del llibre El futbol a Fortià. Una història intermitent 1909- 2019, de Pol Meseguer Bell (Terrassa, 1985), una investigació «intermitent» que ha servit per documentar més d'un segle d'història.

Quan i on apareix la idea de fer un llibre sobre el futbol a Fortià?

A l'estadi hi ha un cartell que posa «Club Esportiu Fortià, fundat l'any 1941». Vaig pensar el 2015 que un llibre seria una bona manera de celebrar el 75è aniversari. Començant a contrastar la documentació, no hi havia cap testimoni oral o escrit que defensés aquell any i, al llarg de la recerca, la data de fundació s'ha anat movent. Per això s'ha presentat aquest 2019, va quadrar amb el 1909 com a primer moment de futbol al municipi i el 1929 com a primer partit documentat de la gent del poble.

Per tant, no és un repàs a la història del club, sinó sobre el futbol al municipi.

El futbol a Fortià no comença amb la gent del poble, sinó amb la granja-escola de Fortianell: fills de bona família de la comarca, província i, fins i tot, d'Occitània que venien a estudiar agricultura. Feien el que feien els joves adinerats del moment, jugar a futbol, rugbi, tenis; cosa que no feia la gent jove d'aquí que tenia uns altres esbarjos.

Per què en el títol es fa servir el concepte «una història intermitent»?

No sempre hi ha recursos, gent o documentació, sigui municipal o a la premsa. O bé no hi ha diners, o bé durant uns anys la gent se n'avorreix, o s'ha deixat de tenir un camp perquè no es podia mantenir o perquè la gent que el tenia arrendat ho deixava de fer. No és un projecte continuat, sinó que va i ve. Entra i surt cada vegada que apareix gent amb empenta per tirar endavant un projecte de futbol.

Quins problemes s'ha pogut trobar, més enllà dels «normals» en una recerca de 110 anys?

Problemes sempre n'hi ha. Abans de les dificultats de trobar fonts primàries, com la premsa per exemple, un dels principals és creuar totes les fonts orals que s'han anat entrevistant. Aquestes fallen moltes vegades i anar-les casant totes quan no tens documentació escrita que et doni suport és complicat. Hi ha hipòtesis que queden a l'aire perquè no es poden acabar de documentar.

Quin és el moment més gloriós d'aquesta trajectòria de més d'un segle?

Per títols podríem dir que és en l'inici de la dècada del 2000. Es guanyen dues lligues amb dos anys de diferència i dos ascensos a Segona Regional. Hi havia gent del poble, cosa que feia que hi anés força públic. Els joves de Fortià jugaven i arrossegava molta gent. L'altre moment àlgid va ser en la dècada dels vuitanta quan es va refundar el club. Hi havia molta empenta i la gent recorda que hi havia més de cent persones al camp i autobusos pels desplaçaments, cosa que ara seria impensable. Riumors també va ajudar, ja que no tenien equip de futbol i podríem dir que van unir esforços.

Com a autor, amb què es queda de la història que explica al llibre?

Jo destacaria l'any 1981 amb la refundació del club. Va ser un moment que es van posar les bases perquè hagi continuat el futbol a Fortià durant més de quaranta anys i no havia passat.