Aquí es parla molt de pujar. Ser tan clars amb l'objectiu no és massa pressió per a l'equip?

No. A mi em sembla fantàstic que la gent parli de pujar i que hi hagi il·lusió i expectatives al voltant de l'equip. Això és bo, però el més important és que nosaltres, a dins de l'equip, siguem plenament conscients que el més important és que nosaltres parlem del proper rival, de la nostra tasca diària en els entrenaments i de seguir millorant.

Sincerament, s'esperava començar amb 10 victòries i només dues derrotes?

Si ho mirem ara des d'aquesta perspectiva d'anar 10-2 t'hauria de dir que segurament no. Però també haig de ser honest i dir que no havia pensat ni en això ni en el contrari. No tenia expectatives més enllà del curt termini.

El tòpic del «partit a partit».

És que és així. Sempre he estat centrat a preparar el següent repte, en el partit que ens tocava aquella setmana, i no m'he parat a pensar en com estaríem en la classificació al final de la primera volta. Si ho hagués fet, crec que m'hauria agafat una ansietat que no hauria estat gent bona.

Les derrotes contra Múrcia i Prat li van fer entrar dubtes?

Els dubtes o els no dubtes no venen pels resultats concrets, sinó per veure com arriben aquelles derrotes. Si tu veus que són fruit d'una mala actitud o incapacitat de l'equip et poden generar molts dubtes. En el nostre cas no en generen, perquè crec que les coses que ens van mancar o les que ens van portar a guanyar aquells dos partits són coses que podem millorar i que amb treball podem assolir.

Guanyar a la pista del Menorca va servir per veure clar que no hi havia d'haver dubtes?

És una victòria de prestigi. Guanyar en una pista tan complicada com Menorca i davant un equip tan complicat està clar que et reforça moralment i en les teves conviccions per seguir competint.

Victòries, derrotes... De tot això en va parlant amb el president, Marc Gasol?

En Marc viu el dia a dia del club. A la gent li pot semblar estrany, perquè un jugador de l'NBA té les seves pròpies obligacions, però ell va decidir fa anys que una part de la seva feina diària és aquest projecte i està pendent de tot i ens ajuda en tot el que pot.

Ell tambés és dels que diu que s'ha de pujar?

En Marc és en Marc i el que pensi només ha de sortir de les seves paraules, però ell és una persona que valora molt el treball diari i el resultat que dona aquesta feina. Tots sabeu que és una persona molt autoexigent i ja us podeu imaginar què pensa sobre pujar.

Resultats a banda, el joc de l'equip ha millorat respecte al curs passat. Això és només pels canvis a la plantilla o perquè Formento proposa un bàsquet diferent del de Quim Costa?

No és molt diferent. Més aviat diria que és bastant similar al d'en Quim. Un bàsquet que busca créixer des de darrere, des de la defensa, i que vol intentar que la transició defensa-atac sigui el més ràpid possible amb la pilota circulant a màxima velocitat amb la participació dels cincs jugadors. Aquesta és una idea amb què en Quim treballava i que jo he observat durant tot el temps que vam tenir la sort de tenir-lo aquí al club.

I així el canvi d'un any a altre?

Moltes vegades els resultats depenen de dinàmiques i de circumstàncies concretes que no permeten que el treball que fas quedi palès d'un manera ràpida en els partits i els resultats.

La temporada passada l'equip tenia molts problemes per anotar de fora i es trobava amb defenses que els concedien el tir. Això també els va passar aquest any a Múrcia. Li preocupa o creu que ara hi ha suficients tiradors?

És cert que la temporada passada ens va passar molt i durant l'estiu hem intentat que tingués menys impacte amb el perfil de jugadors que hem incorporat. Però, més enllà d'això, aquí hi ha una tasca important de l'equip per decidir nosaltres a què juguem i com juguem. És a dir, de tirar quan nosaltres vulguem tirar i no quan el rival vulgui que ho fem i ens concedeixi tirs oberts.

Els rivals els tenen estudiats?

La LEB Plata és una categoria on es treballa molt amb l' scouting amb equips que més que una identitat pròpia tenen una identitat diferent cada setmana en funció del rival. Nosaltres intentem treballar diferent potenciant més les nostres virtuts per sobre del que et proposa el rival. Els canvis dels rivals són reptes que ens anirem trobant i el nostre objectiu és créixer com a equip per poder arribar a ser imprevisibles.

El dia 28 jugaran la Copa LEB Plata. És més important pel títol o pel «premi afegit» que el guanyador tindrà factor pista en el play-off?

La Copa és important pel que significa per al club. El Bàsquet Girona és un club jove i el primer equip som només el darrer esglaó d'un projecte on s'està treballant molt en tots els aspectes. Jugar la final de la Copa LEB Plata ens donarà visibilitat, ens posarà a l'aparador a escala nacional i realment és un orgull per a tot el club.

I el factor pista?

És que el play-off em queda molt lluny i ara mateix no em preocupa. Però sí que és evident que guanyar la Copa té un premi associat en cas que a final de temporada estiguis al grup de dalt i juguis el play-off. Nosaltres sempre sortim a guanyar tots els partits i la Copa no serà una excepció. I aquest premi afegit que té el títol de Copa ens podria acabar ajudant si es donen totes les circumstàncies necessàries.

Si el play-off li queda lluny, no cal que li parli de càlculs sobre les victòries i derrotes que s'arrosseguen a la segona fase.

Des del principi vam prendre la decisió de no capficar-nos en un sistema de competició estrany i absolutament incert, on en funció de l'equip que passi com a sisè tota la classificació canvia. Estar pendent d'aquests càlculs fa que et distreguis del que importa.

Abans deia que el primer equip és «el darrer esglaó» del club. Aquest any han debutat tres júniors, però, amb un equip cada cop més competitiu, a la gent de la base se'ls complicarà fer el salt?

El paper dels joves en aquesta temporada està sent importantíssim perquè ens ajuden molt en els entrenaments i encomanen la resta amb el seu entusiasme i energia. Són joves amb un alt nivell de bàsquet, veuen molt bé el joc, i vull felicitar tots els entrenadors de base pel treball que han fet amb aquests nois. Amb la nova incorporació (Herbert Graham) és cert que poden tenir menys presència, però continuaran venint a entrenar com venen fent i els intentarem posar puntualment en alguns partits com ja hem fet.

Quan veurem un jugador sortit de la base amb fitxa del primer equip?

Cada dia està més a prop.

Algun dels júniors d'ara?

Sí. Però no concretaré amb els noms perquè seria posar una pressió sobre els nois que no toca. Hi ha jugadors que tenen condicions per estar a la plantilla del primer equip en poc temps. Tenim ganes que això passi, però no podem accelerar els processos.

La sortida de Quim Costa el va fer saltar de la direcció esportiva a entrenar per primer cop en la seva carrera. Continua aquí, això vol dir que li ha agradat?

Funciono pel dia a dia i la veritat és que estic gaudint molt entrenant. Quan vaig acabar de jugador i em vaig treure tots els títols, tenia el somni de ser entrenador però la vida em va portar per altres camins i posar-me a entrenar l'any passat va venir d'una manera no buscada. M'ho proposa en Marc (Gasol), jo decideixo acceptar i aquí continuo.

Creu que ara el seu futur ja està a les banquetes?

El futur es construeix a partir del present i el meu present és a la pista i doblant amb la feina de director esportiu amb l'ajuda de molta altra gent del club. El meu futur és que tinc entrenament d'aquí a poca estona i que dissabte hi ha partit.

Un cop que ja ha entrenat aquí ho faria en un altre club?

Està clar que vaig acceptar entrenar perquè era el Bàsquet Girona. Què faré en el futur? No ho sé... la veritat és que la dificultat d'entrenar un equip que té reptes importants i compaginar-ho amb el club fa que pensi en res més. No em puc distreure.

Canviant de tema, l'Uni ha portat 3.000 persones a Fontajau en el seus dos últims partits. Enveja o mirall a seguir?

No, no és enveja. És satisfacció per veure com un club que porta anys fent les coses tan bé com l'Uni estigui aconseguint aquest gran suport per part de la ciutat. Veig com treballen cada dia i miro amb admiració que siguin capaços de portar tanta gent a Fontajau.

Als seus partits hi ha menys gent...

Personalment, estic molt agraït a tota la gent que ve a donar-nos suports en els partits a casa. Cada dia notem més el seu suport i ens estan ajudant moltíssim. Des d'aquí només els puc donar les gràcies.

A final de temporada, amb l'objectiu de pujar, serà un bon moment per portar més gent a Fontajau?

Nosaltres hem de ser capaços de crear una identitat entre el club i la ciutat més enllà dels resultats. Això és el nostre objectiu perquè les victòries i les derrotes sempre formen part de l'esport i nosaltres treballem perquè hi hagi un vincle amb la ciutat cada cop més gran.

Veu com aquest vincle va creixent?

Sí, sí... Amb satisfacció veig com cada cop es va fent més gran i anem creixent socialment. Al final, tampoc fa tant de temps que som un club i tot requereix un procés.