04 de desembre de 2019
04.12.2019

L'inici de l'esquí engega el motor econòmic que genera 80 milions anuals a la Cerdanya

L'obertura de la Molina i Masella mobilitza de manera directa un centenar d'empreses i crea un miler de llocs de treball

07.12.2019 | 06:30
L'inici de l'esquí engega el motor econòmic que genera 80 milions anuals a la Cerdanya

La Molina ha iniciat aquest cap de setmana la temporada per oferir als aficionats el primer tast d'esquí obrint la Pista Llarga i anunciant una nova obertura parcial el 23, i a partir del 30 la definitiva i ininterrompuda, tot sumant-se a Masella, que dimecres va encetar també la campanya. L'obertura del gran domini esquiable d'Alp, Das i Urús comporta la posada en marxa d'un engranatge empresarial que suposa un dels puntals en l'economia local. Aliens a aquests efectes, els primers aficionats descendint aquest cap de setmana per les pistes de la Molina i Masella han activat la màquina de fer diners al Pirineu, sense la qual la realitat demogràfica i econòmica de la Cerdanya seria tota una altra.

Un estudi realitzat per la Universitat Pompeu Fabra estima que la Molina, amb Masella, genera cada any un impacte total sobre l'economia local, sumant els directes, els indirectes i els induïts, de 79,98 milions d'euros sobre la producció del territori. Això representa que, més enllà de l'activitat estrictament relacionada amb la neu, les estacions generen una xifra de negoci que ha quedat quantificada en 80 milions d'euros. La conseqüència directa d'aquest impacte és la generació de 43 milions d'euros de valor afegit principalment per a la Cerdanya i, el que afecta d'una manera definitiva sobre la demografia i el nivell de vida local, la creació de 829 llocs de treball. En aquest sentit, tan sols l'estació de la Molina crea un centenar de llocs de treball directes, és a dir, de la plantilla que mou Ferrocarrils de la Generalitat dins del camp de neu.

Aquesta xifra, però, queda petita quan s'hi suma el gran gruix de serveis que hi ha tant dins l'estació, a través de contractes de cessió, com als seus entorns amb empreses privades de tot tipus. A redós de l'estació es mouen tretze escoles d'esquí, algunes de les quals contracten entre 10 i 80 monitors els caps de setmana; uns 25 clubs d'esquí local de totes les comarques de l'entorn, com ara els de Bellver, Llívia, Puigcerdà, Ripoll, Campdevànol, Vic, el Molina Club d'Esports, el Ceretà, el Pirineu i el Cerdanya, alguns dels quals mouen fins a tres-cents nens i nenes cada cap de setmana amb els seus entrenadors i monitors; sis restaurants dins del mateix domini esquiable, amb les seves plantilles de personal; més d'un centenar d'altres bars, hotels i restaurants situats al voltant de la Molina; i les empreses de serveis complementaris com ara organització d'activitats i lloguer de material. Amb tot, l'estació mou més d'un miler de treballadors que aporten de manera directa el 8% del Producte Interior Brut (PIB) anual de la comarca.

Lluny de les pistes d'esquí, al fons de la vall, el pes de les estacions alpines també és definitiu per a la resta de petites, familiars, mitjanes i grans empreses que treballen a les poblacions. Els sectors de la restauració, el comerç, l'allotjament turístic i l'organització d'activitats viuen dues realitats diferents amb les pistes obertes o tancades. La caiguda de les primeres nevades i la possibilitat d'innivar les pistes amb la baixada de les temperatures ha activat en les últimes setmanes la contractació de personal que ha completat les plantilles a tots els municipis. Així, la Molina genera també 12,6 milions d'euros d'impacte fiscal, dels quals un milió correspon a l'impacte sobre la imposició local, segons estipula l'anàlisi de la Universitat Pompeu Fabra. Això és així per una equació generalment admesa en el sector dels esports d'hivern que estableix que per cada euro addicional que gasta l'estació, es genera una producció de 2 euros a l'economia de la vall, i que per cada milió d'euros addicional que inverteix genera una vintena de llocs de treball.

Inversió i equilibri territorial

Aquesta política d'inversió pública com a motor i suport de l'economia local i l'equilibri territorial fonamenta la política de Ferrocar-rils de la Generalitat pel que fa a la gestió de les estacions d'esquí. Per aquest mateix motiu, el seu gran repte continua sent la desestacionalització que permeti amb els anys anar igualant les xifres de visitants que rep la Molina en les temporades d'hivern i d'estiu. Aquesta balança indica que encara hi ha una gran distància entre els 330.000 esquiadors de l'últim hivern –una xifra que es va enfilar per sobre del 750.000 sumant-hi els de Masella– i els 40.000 visitants de l'estació de la Generalitat durant l'estiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook