Girona s'està enganxant a l'Spar Citylift. Fins i tot quan l'equip s'oblida de jugar durant vint minuts. Ahir, a Fontajau hi havia més gent que en la històrica victòria de dimecres contra el Dinamo de Kursk en l'Eurolliga. 3.200 espectadors que esperaven veure un equip de bàsquet que cada dia afegeix més gent a la causa de l'esport femení i que, tot i només veure'l de veritat durant 10 minuts, no es van queixar. Se Sense res que es pogués interpretat com un gest de desaprovació i amb un grapat d'aplaudiments. Així acomiadava el públic les jugadores de l'Uni després d'una primera meitat per oblidar. Les locals perdien 18-20 contra el Mann-Filter de Saragossa després de vint minuts on l'equip d'Èric Surís no havia fet gaire cosa més que fallar (7/27 en tirs de dos i 0/9 en triples)- en una primera meitat difícil de digerir.

La ressaca del partit contra el Dinamo de Kursk anava pel camí de passar factura. Els habituals, però, tenien molt clar que, més aviat que tard, l'Uni despertaria i els que havien anat menys cops a Fontajau es refiaven dels amics o coneguts que els havien explicat que aquell era un equip fiable. Un equip capaç de posar-se el vestit de feina i deixar el Mann-Filter amb només tres punts (un triple de la lituana Nacickaite) en tot el tercer temps. Del 18-20 al 40-23. Del 0 de valoració de l'Uni en dos períodes a 10 minuts gairebé sense errades en atac i impecable en defensa. D'unes jugadores sense tensió a un equip que sap quin és la seva feina amb Adaora Elonu marcant la diferència. Allargar l'excepcional domini del tercer quart a tot un partit és el somni impossible de qualsevol entrenador. Però els parcials de 22-3 són això, una excepció. Ningú guanya els partits 88-12 en bàsquet professional. I lògicament, en el darrer quart, ni l'Uni va mantenir el mateix nivell ni el Mann-Filter va continuar sent incapaç de respondre els cops. Així, l'Uni va veure com el conjunt aragonès aprofitava que havien aixecat el peu per posar-se a només 7 punts (44-37, després d'un triple de Zoe Hernández). Surís va demanar temps mort i un parell de pilotes interiors a Coulibaly i, per descomptat, a Elonu, varen evitar que la reacció aragonesa anés a més. Al final, 52-40 i l'evidència que els que vulguin veure la millor versió de l'Spar Citylift Girona hauran de passar per Fontajau entre setmana a veure l'Eurolliga.