Dues seleccions de menor entitat continental, Polònia i Suècia, amenaçaran Espanya a l'Eurocopa. Cadascun d'ells, amb les seves armes: l'olfacte golejador de Robert Lewandowski i la creativitat d'Emil Forsberg. Són els noms més rellevants de dos equips que sumen dècades sense fer res important en un gran torneig. Polònia, per exemple, no brilla des del Mundial del 1982, curiosament a Espanya, quan va ser tercera. Llavors comptava amb noms il·lustres com Grzegorz Lato i Zbigniew Boniek. A partir de llavors, pocs èxits: uns vuitens a Mèxic (1986) i els quarts de l'última Eurocopa.

Polònia sembla el principal rival d'Espanya pel primer grup i ho és per culpa d'un nom propi, el de Lewandowski. El davanter del Bayern, de 31 anys, lidera la selecció. El seu poder anotador és inqüestionable. Aquest any acumula 27 gols en 20 partits oficials. Però no només ell pot presentar problemes. Té joves futbolistes que juguen en lligues potents i que asseguren la continuïtat del projecte que lidera Jerzy Brzeczek des de la banqueta. Un esglaó per sota sembla estar Suècia, a qui Espanya coneix molt bé perquè totes dues seleccions es van trobar a la classificació. La seva millor arma, el migcampista del Leipzig Emil Forsberg, el jugador amb més qualitat. De la seva creativitat s'aprofiten d'altres peces importants com ho són el davanter Robina Quaison o el polivalent Viktor Claesson, actualment al Krasnodar. Tampoc s'hauria de perdre de vista un bon rematador com Marcus Berg o el migcamposta Kristoffer Olsson.

El tercer rival és encara un interrogant. Bòsnia, Irlanda, Eslovàquia i Irlanda del Nord lluitaran a la repesca per convertir-se en l'última selecció del grup E.