La visita del Dinamo de Kursk de demà a Fontajau és especial perquè, sobre el paper, és el rival, juntament amb el Fenerbaçhe, més fort que ha de passar per Girona en la fase de grups de l'Eurolliga i perquè amb les russes tornarà a la seva ciutat la gironina Marta Xargay. «Ens agradarà molt veure-la jugar una altra vegada a Fontajau. És una jugadora top de la nostra terra i una de les millors d'Europa», deia ahir el segon entrenador de l'Uni, David Muñoz, sobre una Xargay que també, des de l'estiu, té marcat en vermell la cita de demà. «Jugarem contra l'Uni al novembre i en tinc ganes, perquè les últimes vegades que he vingut no van anar bé, i perquè l'ambient a Fontajau ha canviat i ara hi ha més gent als partits i a Girona la gent ha agafat més consciència de la importància de tenir un equip com l'Uni», explicava Xargay en una entrevista amb aquest diari el mes de setembre quan s'entrenava a les instal·lacions del GEiEG abans de marxar cap a Rússia. Aquest «no van anar bé» de Marta Xargay es referia amb el mal gust de boca, en el tema esportiu, que va acabar en les seves dues últimes visites a Fontajau amb el Perfumerías Avenida i amb el Praga. «Aquest cop serà diferent, em sap greu per l'Èric (Surís)», feia broma Xargay a l'estiu fent referència al fet que, també per primer cop a alt nivell, s'enfrontarà al que ara és el seu cunyat.

Les dues últimes visites de Marta Xargay a Fontajau varen acabar amb derrota. La primera, sens dubte la més dolorosa, va ser precisament contra un Uni que dirigia el que ara és el seu actual entrenador a Kursk, Roberto Íñiguez. Va ser la diada de Sant Jordi del 2015. En el primer gran ple de Fontajau en un partit de bàsquet femení amb l'Spar Citylift Girona completant el que havia començat tres dies abans a Salamanca: guanyar la seva primera Lliga. Injustificadament xiulada per una part part del públic gironí, Xargay va ser la màxima anotadora de l'Avenida amb 13 punts, però no va poder evitar la clara derrota de les castellanes (72-54) contra un Uni que, des del canvi de Ramon Jordana per Roberto Íñiguez, no va perdre ni un sol partit de Lliga fins a acabar proclamant-se campió amb un equip on destacaven Ibekwe, Gidden i Chambers a més de les veteranes Jordana i Kuktiene o les catalanes Anna Carbó i Jael Freixanet.

Aquell partit a Fontajau també va ser l'últim de Marta Xargay amb el Perfumerías Avenida, que canviaria Salamanca per Praga. I amb les txeques, llavors campiones d'Europa amb Laia Palau o Sonja Petrovic, Xargay tornaria el febrer següent a Fontajau per jugar contra l'Uni en partit d'Eurolliga. I, de manera sorprenent, Xargay i Palau -Petrovic estava lesionada i Andusic no va jugar ni un minut- el Praga va caure contra les gironines que llavors entrenava Miguel Ángel Ortega: 54-52 amb un bàsquet final de Knezevic i un partit poc lluït de Xargay, a qui li va costar un temps adaptar-se al canvi de Salamanca per Praga.